Els veïns de Nou Barris reclamen reobrir ja totes les oficines de Serveis Socials

La Xarxa 9 Barris Acull, que ofereix atenció jurídica i burocràtica gratuïta a immigrants, denuncia que tampoc pot obrir portes tot i ser en un local municipal

El moviment veïnal de Nou Barris recupera l’esperit combatiu després de dos mesos bolcat en la tramoia de les xarxes de suport mutu, que han vehiculat la solidaritat durant el confinament. La crisi econòmica post-virus ja ha arribat als veïns més precaris, abans que s’hagi acabat l’epidèmia. I l’activisme de barri té molt fresc a la memòria el record de l’anterior crisi, que va ser especialment crua al districte. Reclamen a les institucions accelerar el desconfinament dels serveis bàsics d’atenció social per evitar una nova desfeta.

“Volem que els Serveis Socials comencin a funcionar in situ el més ràpidament possible, perquè sabem que als nostres barris tindrem molts problemes amb la nova crisi”, exposa Pep Ortiz, president de la coordinadora d’AVVs de Nou Barris. “Les oficines de Serveis Socials ja s’haurien d’haver reobert totes, hem demanat que reobrin totes perquè durant el confinament només ha obert la del barri de Porta”, relata Josep Ferrándiz, de l’AVV Prosperitat. “Les entitats ens hem implicat molt a les xarxes de suport per parar el cop, però podem oferir les prestacions socials i serveis que necessiten les famílies”, recalca.

L’Ajuntament de Barcelona va decidir, en esclatar la crisi, mantenir obertes només 9 oficines a tota la ciutat i que la resta fessin únicament teletreball. La prioritat aleshores era reduir l’atenció presencial al mínim per evitar contagis d’usuaris i plantilla. Les 9 seus de guàrdia són les que ja centralitzen l’activitat cada agost. Des del 16 de març a Nou Barris obre al públic una única oficina –la de Porta– de les 5 que hi ha.

“Nou Barris és un districte molt ampli i la gent no pot desplaçar-se des de Ciutat Meridiana fins a Porta per cada tràmit que hagi de fer”, protesta Ferrándiz. Posa com a exemple el repartiment d’aliments, que es concentrava a la masia de Can Verdaguer (Porta), ben comunicada però lluny dels barris de muntanya. “A la Prosperitat sort n’hem tingut que també repartien menjar la parròquia i la mesquita del carrer Japó, sense obrir al públic van crear una xarxa de repartiment”, compara.

Entitats i tècnics d’equipaments de Porta –inclosos els Serveis Socials– han fet un diagnòstic conjunt de les necessitats que més detecten aquests dies, a través de la Taula de Salut Comunitària. Coincideixen que ve una allau de demanda i que molts casos, per exemple els de salut mental, han quedat invisibilitzats pel confinament. “Serveis Socials ens ha dit que les demandes al barri s’han triplicat i els recursos són els mateixos, per tant tenim una clara crisi de gestió“, assenyala Albert Villacampa, president de l’AVV de Porta. “Ens hem ofert als tècnics per fer pinça: si els seus superiors no els posen més recursos, les entitats els podem ajudar reivindicant-ho als carrers”, assenyala.

Als diferents equipaments i entitats –des de l’ambulatori fins al banc d’aliments– hi ha perfils d’usuari que es repeteixen: gent gran amb crisis d’angoixa, més drogodependència, joves deprimits, rellogats que no poden pagar, pobresa a les llars que vivien de l’economia submergida… “Les prestacions existents no cobreixen les necessitats actuals”, protesta. La manca d’una renda bàsica eficaç fa que els treballadors socials “hagin d’atendre constantment casos molt molt urgents i deixin de banda a tot de gent en risc d’exclusió”, diu.

Risc de “col·lapse”, segons Colau

L’alcaldessa Ada Colau ha reiterat aquest dimecres al migdia que els Serveis Socials estan en perill de “col·lapse” i ha demanat ajuda a Generalitat i Estat per entomar l’allau d’urgències i demanda de prestacions. No obstant, no ha donat cap data de reobertura de les oficines. Fa dues setmanes el ple municipal va aprovar per unanimitat reforçar els Serveis Socials amb més oficines i personal i un telèfon gratuït. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, va anunciar aleshores que properament reobririen “fins a 18 oficines”, però a dia d’avui encara no ho han fet.

Portaveus municipals indiquen al TOT Barcelona que dilluns s’anunciaran novetats sobre els Serveis Socials i recorden que “el fet que una oficina estigui tancada no vol dir que els seus professionals no estiguin treballant” de forma telemàtica. El consistori ha de “reorganitzar” la plantilla amb torns i equips de suplència, afegeixen, perquè si un treballador donés positiu “no caigui malalta tota l’oficina”.

Reobrir el local de 9 Barris Acull

Un dels locals d’atenció social més concorreguts del districte és el de l’associació 9 Barris Acull. Aquesta veterana entitat ajuda a immigrants a resoldre els tràmits d’estrangeria, per als que sovint troben tota mena d’obstacles burocràtics. A les traves habituals s’hi ha sumat ara la bretxa digital: el confinament ha portat a l’Oficina d’Estrangeria de l’Estat a Barcelona a acceptar finalment que alguns tràmits es facin en línia però cal disposar d’un certificat electrònic oficial. L’entitat en té un en un ordinador del local, on també tenen els expedients de molts usuaris.

“És immoral que pugui anar a la perruqueria però no puguem atendre a tanta gent angoixada pels papers!”, es queixa Lourdes Ponce ‘Pitusa’, voluntària de 9 Barris Acull. Un miler de persones van passar l’any passat per aquest servei d’assessorament jurídic. “L’advocat de l’associació està desesperat atenent a la gent per telèfon, verificar la documentació a distància és molt complicat”, avisa. “Haurien d’enviar-nos els documents escanejats o per fax, però només ens poden enviar fotos de mòbil i Estrangeria ja ens ha denegat peticions per això”, explica.

El local, de titularitat municipal, és gran i permetria complir les mesures de seguretat, assegura. “La gent que atenem no tenen eines informàtiques per fer les gestions sols”, recalca. De vegades, ni per fer trucades: “L’altre dia una usuària em va fer una consulta per vídeotrucada de Whatsapp i li vaig aconsellar que truqués al seu ambulatori, però no podia fer ni això perquè no tenia saldo a cap mòbil de casa!”.

El decret d’estat d’alarma va congelar la caducitat de tots els permisos d’estrangeria. Quan acabi l’estat d’alarma tornarà a engegar-se el comptador de vigència de tots. Ponce alerta que la informació no ha arribat a tothom i “la gent a qui se li acabava el permís està molt neguitosa” perquè per exemple té por de les conseqüències en cas d’ERTO o de renovació d’un contracte de feina. I també tem que l’ajornament de tràmits col·lapsi definitivament l’oficina, que ja estava donant cita a 6-7 mesos vista. “Han anul·lat totes les cites d’aquests dies, imagina’t quin enrenou tindran per reprogramar-les…”, sospira.

9 Barris Acull porta dies reclamant al districte que els permeti obrir i fins ara només rebia llargues: “He parlat amb el gerent i amb el tècnic d’àrea, ho vaig demanar al ple de districte…”, enumera Ponce. Preguntat pel TOT Barcelona, el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra (BComú), assegura que l’engranatge municipal s’ha posat en marxa per permetre reobrir el local “en qüestió de dies”, sense esperar a que Barcelona entri a la fase 1 de desconfinament.

“Podran atendre els casos més urgents amb cita prèvia, però abans hem de desinfectar tot el local, facilitar material de protecció al personal i ampliar el contracte de neteja perquè es pugui higienitzar abans i després de cada atenció”, apunta Serra. Seria una reobertura “gradual”, amb una part de l’atenció igualment a distància. Lourdes Ponce, de 9 Barris Acull, celebra el pronòstic però no vol fer-se il·lusions: “A Nou Barris no ens creiem res fins que passa”.

Pel que fa a Estrangeria, el regidor assegura que l’ajuntament és “conscient de la situació”. “El darrer comunicat del Consell d’Immigració de Barcelona ja posava l’alerta en el risc de saturació de les oficines”, recorda. “Vam traslladar la nostra preocupació a la Secretaria d’Estat de Migracions, Hana Jalloul, en una reunió divendres passat, a qui vam proposar prorrogar durant un any sencer tots els permisos de residència i treball que caduquen el 2020″. El govern espanyol de moment no s’ha pronunciat, però Serra afirma que la proposta va ser ben rebuda i podria prosperar en les properes setmanes.

La feina, la mare dels ous

Totes les fonts consultades en aquest reportatge coincideixen a ressaltar que, des del primer moment, cal anar més enllà de l’atenció social perquè les urgències no es cronifiquin. “L’única manera fer sortir de la crisi és crear llocs de treball”, recalca Pep Ortiz. “A Nou Barris ja no hi ha indústria però sí un gran sector serveis”, recorda. Molts veïns que treballen fora de Barcelona, als polígons metropolitans, estan d’ERTO: “Aquests ERTO no es poden convertir en EROs, això és fonamental”, insisteix Ortiz.

Ricardo Domingo, membre de l’AVV La Prosperitat i treballador de CCOO, avisa que una part de la destrucció d’ocupació no ha aflorat encara: “Hi ha una altra part de casos d’ERTO o de pèrdues de feina dels que no ens assabentarem fins que acabi la pandèmia”. En barris de classe treballadora, la feina és un factor primordial… i fora de l’abast de les AVV: “No ens correspon a les entitats veïnals negociar llocs de treball”, lamenta.

Canviar de model

Albert Villacampa, de l’AVV Porta, també subratlla “la centralitat de la lluita pel pa, el sostre i el treball”. Però sí que veu marge d’actuació per a l’activisme veïnal: “Pensar que la institució ens salvarà és un error”. “Aquesta crisi no se soluciona després d’obrir l’oficina de Serveis Socials, calen alternatives polítiques que deixin d’afavorir els interessos de les grans empreses”, assevera.

Advoca per “compartir espais de treball” amb els representants polítics, per pressionar, però alhora “ser crítics” i demanar-los responsabilitats. “Gairebé ni hem sortit de la crisi de 2008, estem arrossegant les conseqüències, i ens han ficat a una altra sense recursos per atendre-la”. “Si tenim un repunt en aquests barris, és per les condicions en les que vivim”, avisa. “Les administracions estan molt perdudes”, sosté.

L’evolució de les peticions d’ajuda que arribaven a les xarxes de suport posa en evidència aquesta centralitat dels llocs de treball. “Al principi tot eren demandes de gent gran o malalta que tenia dificultats per fer coses quotidianes, però s’ha anat estenent cap al treball: no és que no puguin anar fins al supermercat, és que no tenen els diners per a fer la compra bàsica”., assenyala Villacampa. “Estem assistint persones que viuen amb el mínim perquè ja no tenen ingressos”, diu. “Si aconsegueixen diners en negre ens avisen que no els caldrà ajuda els propers tres dies… però quan passen els tres dies tornen a necessitar-ne”, lamenta.

Les AVV de Nou Barris també estan molt pendents dels ambulatoris del districte. A través de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya han començat una campanya per demanar més test PCR a l’Atenció Primària: “Carregaran amb la majoria de gent amb símptomes i estem veient que no els hi arriben prou tests”, argumenta Ferrándiz, de la Prosperitat.

5 mesos sense la regidora

Al llarg de les setmanes de confinament les AVV de Nou Barris han interlocutat amb l’Ajuntament sobretot a través de la gerència del districte. La regidora, Marga Marí-Klose (PSC), està malalta des del mes de gener. No es tracta de coronavirus, indiquen al TOT Barcelona diverses fonts, sinó d’una afectació cardiovascular. A l’actual gerent, Gabriel Duarte, les AVV ja el coneixien perquè havia estat portaveu i conseller del PSC al districte. El ple del districte, celebrat dimecres 6, el va presidir en substitució de Mari-Klose el regidor de Sant Martí, David Escudé (PSC).

Nou comentari