Una part del Rec Comtal és encara visible a Vallbona. Es tracta d’un canal hidràulic originari del segle X que va abastir d’aigua Barcelona durant 1.000 anys i que, actualment, genera un contrast aclaparador en aquest barri de Nou Barris, un dels més abandonats institucionalment de la ciutat. Les casetes degradades de mitjans del segle XX que conformen aquest espai i la transitada autopista que fa de teló de fons, no tenen res a veure amb la Barcelona medieval que, en part, reviu aquesta infraestructura.
Alguns indicis d’aquells temps tornaran a veure’s en part dels 11 barris dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, l’Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella per on passava el Rec Comtal al llarg de 12 quilòmetres. L’Ajuntament va fer públics el passat mes de gener els detalls sobre el projecte de recuperació d’aquest canal hidràulic, que fa temps que està sobre la taula i que es trobarà entre els barris de Vallbona i Trinitat Vella —districtes de Nou Barris i Sant Andreu— . Entre altres, destacaven la construcció d’una nova ruta verda al seu voltant i la voluntat de fer-la servir per “descentralitzar” l’oferta turística de la ciutat. En aquest sentit, el consistori va recalcar que podria convertir-se en un atractiu turístic per a residents i visitants.
Mirada cultural i educativa
Aquest plantejament ha trasbalsat a part del veïnat de Barcelona i de Montcada i Reixac (Vallés Occidental), on neix la infraestructura. Per a molts veïns és part de la seva història de vida. Un d’ells és l’Antonio Alcántara, membre de l’Associació de Veïns de Can Sant Joan, de Montcada i Reixac, qui recorda en declaracions al TOT Barcelona que el seu sogre va aprendre a nadar al Rec Comtal i que la seva companya hi anava a refrescar-se de petita, així com ara ell va amb els seus fills. Aquestes experiències, juntament amb els 1.000 anys d’història de la infraestructura, són les raons per les quals els veïns sempre han plantejat el projecte des d’un vessant cultural i educatiu i no com un atractiu turístic. La clau, insisteix, és posar al centre la recuperació d’aquest patrimoni de més de 1.000 anys. “Estem molt contents que es faci aquesta inversió i que la gent vingui a visitar Montacada, però no ens sembla bé que se situï el turisme com el primer motiu”, diu.
En aquest sentit, recalca que el veïnat vol que la gestió del projecte, tant pel que fa a la recuperació del canal com pel que fa a la seva turistificació, es faci de manera comunitària. És a dir, volen que sigui el mateix poble qui ho gestioni i obtingui beneficis. “No volem trobar-nos amb agències turístiques de fora, ni grans empreses, i que, per tant, els beneficis marxin d’aquí”, indica i, alhora, deixa clar quina repercussió hauria de tenir el projecte. “El futur Rec Comtal ha de millorar la qualitat de vida dels veïns, i per això cal que els models de dinamització enforteixin la vida veïnal. No volem ser figurants, volem ser actors”, afegeix.
A la turistificació de l’antic canal hidràulic també s’oposa l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). Un dels integrants, Daniel Pardo, insisteix a aquest diari que el concepte descentralització de l’oferta turística és “un eufemisme de creixement turístic”. “Per molt que hi hagi turistes que vagin cap al Rec Comtal, no deixaran de venir a la Rambla, el Park Güell o la Barceloneta. És una cortina de fum, i el Turó de la Rovira, lluny del centre de la ciutat, és el cas més evident”, subratlla.
Efectes de la turistificació
No tot el panorama, però, és negatiu. La resposta de l’Associació de Veïns de Can Sant Joan no només evidència, segons Pardo, que el veïnat té clares les prioritats, també que han estat testimonis de com el turisme massiu ha castigat alguns territoris, com el centre de Barcelona. “A Ciutat Vella, per exemple, hem posat sobre la taula discursos sobre les conseqüències de la massificació”, assenyala Pardo. Els possibles efectes que es viurien en cas que part de Montacada i Reixac, Vallbona i Trinitat Vella es converteixin en una segona versió dels búnquers del Carmel o del Park Güell són, tal com recorda Alcántara, les que ja s’han viscut arreu de Barcelona. “Els veïns seríem la mà d’obra barata, augmentaria el preu de l’habitatge, s’expulsarien veïns amb poc poder adquisitiu i les dinàmiques de la massificació perjudicarien la convivència”, insisteix.
Per part seva, la presidenta de l’Associació de Veïns de Trinitat Vella, Manoli Martínez, mostra un punt de vista similar al defensat per les anteriors entitats. Concretament, veu amb bons ulls el turisme, però “dins d’un ordre” i que, sota cap condició, suposi privar al veïnat de gaudir dels futurs espais. “S’ha de respectar el patrimoni”, recalca i, tot seguit, deixa a entreveure el valor sentimental que també té el Rec Comtal per a ella. “Jo banyava allà a la meva Lola. L’aigua està superfresca, sobretot a l’agost”, indica.
Aquesta realitat es veu diferent entre els carrers de Vallbona. Alguns dels veïns consultats per aquest diari no tenen directament constància del projecte i, a més, creuen que pot ser bo per al barri. Un d’ells, l’Ivan Montoro, propietari del bar Montoro Padre, es mostra a favor que el projecte atregui més visitants a una zona de Barcelona poc transitada i poc coneguda pels mateixos barcelonins. “Ens convé aquesta mena de turisme respectuós. És gent tranquil·la, a vegades gran i que li agrada caminar”, assenyala. Per part seva, una altra veïna, l’Iratxe, defensa que tot el que sigui millorar la zona és positiu, malgrat que alhora deixa a entreveure que hi ha altres problemes més urgents, com la manca de comerç de proximitat. “Només tenim un petit súper, amb preus del centre de Barcelona, un forn de pa que és encara més barat que aquest i una farmàcia des de fa només sis anys. No pot ser que hàgim de desplaçar-nos fins a Torre Baró per comprar coses bàsiques”, insisteix.
1 
