Un estudi clínic internacional coordinador pel doctor Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), determina l’existència d’una nova possibilitat de tractament per als pacients amb càncer colorectal metastàtic que hagin estat prèviament tractats.
El treball, presentat en el marc d’un simposi celebrat als Estats Units, acredita que la barreja de dos fàrmacs -el medicament ‘Trifluridine/tipiracil’ i l’anticòs monoclonal ‘bevacizumab’- millora la supervivència dels pacients. De fet, el càncer colorectal és la segona causa de mort per càncer al món atès que segons Tabernero la meitat de les persones que el pateixen acaba desenvolupant metàstasi.
A més, el fet que la taxa de supervivència dels pacients en fase de metàstasi sigui només de l’11% requereix l’exploració de noves vies de tractament que no només n’incrementin la supervivència sinó que també n’augmentin la qualitat de vida.
Un estudi amb 492 pacients
Així, un total de 492 pacients prèviament tractats amb quimioteràpia estàndard s’han sotmès a l’estudi. Segons el doctor Tabernero, és la primera vegada que es fa un assaig que no compara una nova opció terapèutica amb placebo sinó amb un dels tractaments estàndards existents.
A la meitat se’ls va tractar amb ‘Trifluridine/tipiriacil’ i ‘bevacizumab’ i a l’altra meitat només amb el primer. Els resultats demostren que els pacients tractats amb la combinació dels dos fàrmacs presenten una supervivència global mitjana de 10,8 mesos un cop iniciat el tractament, mentre que en els que només van rebre el primer medicament es redueix als 7,5 mesos.
Millora estadística i clínica
La investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO i oncòloga mèdica de Vall d’Hebron, la doctora Elena Élez, ha explicat que quan l’increment de la supervivència en càncer colorectal metastàtic supera els tres mesos es considera que la millora no només és estadísticament significativa sinó també clínicament significativa i, per tant, aquests resultats indiquin la viabilitat d’una nova opció de tractament estàndard.
D’altra banda, també es van detectar avenços substancials en la supervivència sense progressió, és a dir, el temps transcorregut entre l’inici del tractament fins que el tumor torna a créixer: va passar de 2,4 mesos amb el tractament estàndard a 5,6 amb el nou enfocament que barreja els dos fàrmacs.
