Diversos membres del grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Servei de Cardiologia del mateix centre han participat en un estudi sobre l’efecte nociu de la pol·lució ambiental i els metalls pesants per a la salut cardiovascular.
L’informe, publicat a la revista espanyola de cardiologia, conclou que la contaminació, tant de les partícules de l’aire com dels metalls pesants, augmenten el risc de desenvolupar a curt i llarg termini malalties com ara arítmies, ictus, trombosis o infarts. Els càlculs indiquen que la pol·lució de l’aire provoca 8,8 milions de morts cada any, 30.000 de les quals es produeixen a l’Estat.
“Estudiar la contribució de les exposicions ambientals és important per minimitzar les influències nocives de la contaminació i promoure la salut cardiovascular mitjançant estratègies preventives o terapèutiques específiques“, ha assegurat el Dr. Jordi Bañeras, metge adjunt del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR i primer autor del treball en què també hi han pres part experts internacionals.
Major nombre d’hospitalitzacions
La revisió duta a terme per la Vall d’Hebron subratlla l’augment de les hospitalitzacions amb motiu de la insuficiència cardíaca arran de la pol·lució de l’aire, i també l’alt índex de mortalitat que provoquen aquestes patologies.
De fet, Barcelona ja s’ha acostuma a respirar toxicitat fins al punt que a finals de desembre el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va confirmar que d’ençà 2010 i fins el 2018 s’han superat de manera “continuada i sistemàtica“ els valors de diòxid de nitrogen a les àrees de Barcelona i Baix Llobregat.
I fa tot just vuit dies l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) activava l’avís preventiu per contaminació atmosfèrica, tant a la capital catalana com a la resta de municipis metropolitans.
L’estudi troba especialment rellevant la conseqüència de la inhalació de partícules amb un diàmetre inferior a 2,5 µm, atès que poden arribar al torrent circulatori i activar vies d’inflamació o d’estrès oxidatiu que promoguin isquèmia del cor, arítmies o trombes.
Els metalls revisats
En el cas dels metalls pesants, s’ha revisat concretament l’impacte del cadmi i el plom en l’increment de la mortalitat per causes cardiovasculars. Aquests metalls poden trobar-se tant en el menjar, l’aire, el fum del tabac o l’aigua, tenen la capacitat d’acumular-se a l’organisme i són de difícil eliminació.
Per això, es va dur a terme un assaig clínic (TACT) per avaluar la teràpia amb quelants de metalls, és a dir, factors que poden unir-se als metalls i eliminar-los amb resultats esperançadors: les proves van demostrar el benefici cardiovascular d’aquesta estratègia en pacients amb infart de miocardi previ, especialment en els diabètics.
Cap a una segona fase de l’estudi
Un segona fase de l’estudi posarà l’accent en l’efecte que pot tenir en pacients amb diabetis i, en concret, si la mesura de metalls pesants en sang o orina podria ajudar a calcular el risc de patir malalties cardiovasculars; si fos així resultaria imprescindible fer intervencions el més aviat possible per evitar conseqüències greus.
Els autors de l’estudi recorden que que la legislació i control dels contaminants en l’aire, l’aigua, els aliments i les polítiques ambientals d’espais cardiosaludables són mesures clau per reduir els efectes nocius d’aquestes substàncies i promoure la salut cardiovascular. Per tot plegat, alerten de la importància de desplegar més accions de recerca i conscienciació per tal de millorar la prevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars.
