L’Hospital Vall d’Hebron ha obert una Unitat de Semicrítics per millorar l’assistència especialitzada a aquest tipus de pacients, que es troben en un pas intermedi entre la Unitat de Cures Intensives (UCI) i l’ingrés a planta. La nova unitat, amb capacitat per a 24 pacients, se situa a l’antiga UCI i va ser un dels espais que es va recuperar per atendre pacients crítics durant els moments més durs de la Covid-19.
Amb la tecnologia necessària, l’espai es podria transformar molt ràpid en una UCI en cas que fos necessari en el context actual de la pandèmia del coronavirus. “És el primer coixí que tindríem i no afectaria la resta de l’activitat de l’hospital”, explica el cap del Servei de Medicina Intensiva, el doctor Ricard Ferrer. De moment, però, i tot i que els contagis per coronavirus s’han multiplicat els darrers dies a Barcelona i la primera corona metropolitana, el nombre d’ingressos ha augmentat poc. “L’arribada de pacients ens fa estar molt alerta, però en aquesta freqüència i aquest perfil més jove, els podem anar assumint”, assenyala el doctor Ferrer.
En aquesta unitat hi ha actualment 12 pacients per patologies diverses. Són pacients del Servei de Pneumologia i el Servei de l’Aparell Digestiu. També hi ha pacients que s’estan recuperant de les seqüeles de la Covid-19 després d’haver estat a l’UCI durant molts dies.
Falten llits
Amb la tecnologia necessària, l’espai es podria transformar molt ràpid en una UCI en cas que fos necessari en el context actual de la pandèmia del coronavirus. “És el primer coixí que tindríem i no afectaria la resta de l’activitat de l’hospital”, explica el cap del Servei de Medicina Intensiva, el doctor Ricard Ferrer.Actualment l’hospital té 24 pacients amb covid-19 a planta i 7 a l’UCI.
El cap del Servei de Medicina Intensiva recorda que la Covid-19 ha ensenyat que es necessiten més llits d’UCI de forma estructural. A Catalunya, hi ha uns 9 llits de crítics per 100.000 habitants, mentre que en països com Alemanya o els Estats Units la relació és de 30 per 100.000 habitants. El doctor Ferrer considera que el sistema sanitari s’hauria d’apropar als 12 i encara millor als 15.
Catalunya va triplicar els llits de crítics quan la pandèmia colpejava de forma més dura i va passar de la capacitat basal de 600 a més de 2.000 amb un gran esforç dels professionals de tots els hospitals. En el cas de Vall d’Hebron, disposava de 56 llits de crítics i en va arribar a habilitar 222, amb 180 pacients en el pic de la pandèmia. El Pla de contingència de l’hospital contemplava habilitar fins a 350 llits d’UCI.
Ampliació estratègica
La nova unitat forma part de l’estratègia de Vall d’Hebron per disposar de més llits de forma estructural per “donar reposta a epidèmies, catàstrofes, accidents amb múltiples víctimes o atemptats”, indica el doctor Ferrer. Ara està configurada com un dispositiu per a pacients semicrítics però es podria transformar en poques hores en una UCI perquè disposa de la tecnologia mèdica necessària, com per exemple respiradors o monitors de pressió arterial, freqüència cardíaca o saturació d’oxigen.
Per fer aquest pas, es necessitarien, això sí, més professionals, la preparació i especialització dels quals és clau en l’assistència dels pacients crítics. Es calcula que es necessiten el doble d’infermeres i metges en una UCI que en una unitat de semicrítics -tot i que són ràtios complicades d’establir perquè depenen del pacient i la situació, es calcula que una infermera atén dos malalts crítics i quatre de semicrítics-. “Tindríem resolt completament l’equipament i l’espai i una part dels recursos humans”, conclou el doctor Ferrer.
12 pacients ingressats i capacitat per a 24
En aquesta unitat, coordinada pel Servei de Medicina Intensiva, hi ha actualment 12 pacients per patologies diverses i l’hospital preveu arribar als 24 llits. Actualment també hi ha pacients que s’estan recuperant de les seqüeles de la covid-19 -ja no tenen el virus- després d’haver estat a l’UCI durant molts dies.
El coordinador de la Unitat de Semicrítics, el doctor Oriol Roca, explica que es tracta d’un dispositiu especialitzat i multidisciplinari que “omple un espai en el procés assistencial”, ja que permet un pas “més progressiu” entre l’UCI i l’ingrés a planta de pacients que ja no necessiten una teràpia activa de suport vital, però sí una vigilància freqüent i una monitorització estreta perquè encara estan fràgils.
També està pensada perquè pacients que arriben a urgències en estat greu però que no necessiten suport vital puguin ser atesos de la millor manera sense haver d’entrar a l’UCI, de manera que el dispositiu també allibera llits de crítics. Fins ara, l’assistència dels semicrítics es feia a l’UCI o a planta en funció de les necessitats de cada pacient.
La infermeria té un rol central en aquesta unitat. María José Sala, infermera clínica de la Unitat de Semicrítics, destaca que les professionals que treballen en el dispositiu estan especialitzades en les cures d’aquest nivell i s’encarreguen d’assegurar la continuïtat assistencial dels pacients.
Dels 24 llits, 16 estan destinats a pacients del Servei de Medicina Intensiva; 4 del de Pneumologia i 4 del de l’Aparell Digestiu. La cap del Servei de l’Aparell Digestiu, la doctora Anna Accarino, destaca que el dispositiu és “molt adequat, no només per a pacients amb hemorràgia digestiva greu, sinó també amb altres patologies digestives greus com les pancreatitis agudes, sèpsia d’origen biliar i malaltia inflamatòria intestinal”.
Per la seva banda, el cap del Servei de Pneumologia, el doctor Jaume Joan Ferrer, explica que els pacients amb deficiències ventilatòries, hemoptisi, embòlies pulmonars, hipertensió arterial pulmonar o trasplantats “necessiten moltes vegades una assistència a nivell d’Unitat de Semicrítics”.
Un dels pacients que està ingressat en aquesta unitat és Marc Grañó, de 34 anys, que va patir una hemorràgia digestiva. Va ingressar l’11 de juliol i divendres espera poder anar a la planta. La seva parella el pot visitar tres dies la setmana, per les mesures a l’hospital per reduir el risc de contagis del coronavirus.
