Un cas de discriminació lingüística a un restaurant de Barcelona, una pizzeria italiana ubicada al barri del Clot, s’ha acabat descontrolant fins al punt d’assenyalar amb expressions xenòfobes a la gerent de l’establiment. En una setmana, la tensió al voltant d’aquest local ha anat escalant i els últims dies hi han aparegut pintades amb els missatges “parla català o emigra” i el número “33”, una simbologia vinculada a la ultradreta i al lema “Catalunya Catalana”. Aquest ha estat el colofó d’una setmana en què diversos usuaris de xarxes socials havien promogut un boicot al local i d’altres, en reacció, demanaven una campanya de suport. L’origen era un fil de piulades –ara eliminades– d’un client que deia que se l’havia tractat de manera irrespectuosa per voler ser atès en català. La gerent italiana del local diu que no sap parlar català.
Sigui com sigui, el conflicte lingüístic que es va donar el dia 4 de desembre al ristorante Marinella ha acabat convertint-se en munició política amb posicionaments de càrrecs electes i associacions unionistes. L’entitat juvenil espanyolista S’ha acabat! –escissió de Societat Civil Catalana– ha fet bandera del cas i ha enviat una carta als amos de l’establiment en què assegura que lluiten contra “el cúmul d’accions d’odi que el nacionalisme, supremacista e intolerant per definició, protagonitza allà on té presència”.
Càrrecs de Ciutadans han donat suport al local anant-hi a menjar, com és el cas dels diputats Sonia Sierra i Carlos Carrizosa, i explicant-ho a les xarxes. Des de Catalunya en Comú el diputat David Cid també va sumar-se a la condemna de les pintades: “Això és feixisme, s’escrigui en català o en castellà”. I, de fet, a nivell municipal, fins i tot el primer tinent d’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni (PSC), va pronunciar-se recentment amb una foto del local vandalitzat i amb el missatge “omplir locals amb pintades xenòfobes com aquestes mai pot ser el camí”.
Els fets, però, posen de manifest una altra realitat incòmoda, com és la manca de respostes davant els incompliments de la llei que regula el dret a ser atès en català. La llei de política lingüística catalana estableix que un client ha de poder fer les comandes en qualsevol dels dos idiomes oficials, castellà o català, i que l’establiment així ho ha de garantir. Tanmateix, sovint el dret a ser atès en català no lliga amb la realitat comercial barcelonina i la frustració del client acaba en publicacions virals a les xarxes que alimenten discursos incendiaris.
Cal sumar-hi, a més, una creixent preocupació pel retrocés de l’ús social del català. A la capital és especialment notori. Les últimes dades de l’enquesta d’usos lingüístics –publicada recentment– exposen que l’any 2018 a Barcelona l’ús del català com a llengua habitual havia baixat fins al 29,3% de la població, quan l’any 2013 l’utilitzaven el 34,6% dels barcelonins. Aquesta situació encara és més preocupant entre el jovent, un col·lectiu on la davallada comparativa és de més de 10 punts percentuals. L’enquesta apunta que només en una de cada cinc persones d’entre 15 i 29 anys usa el català de manera freqüent.
Així, mentre les dades del català no milloren i les eines per revertir-ho no prosperen, els episodis puntuals de crispació cap a negocis físics i fàcilment localitzables –especialment els regentats per persones estrangeres– són blanc fàcil per a col·lectius xenòfobs que acaben fent pagar els plats trencats cruelment a l’actor més feble. El cas del ristorante Marinella n’és un exemple clar.
