Una nova emigració per la pandèmia fa decréixer el padró de Barcelona

Punt d’inflexió en la tendència de creixement de població dels darrers anys

Barcelona ha perdut població per primer cop en dècades. La pandèmia ha capgirat la tendència de creixement del padró de la capital catalana, per una suma de factors concentrats en molt poc temps. Per una banda, s’ha desequilibrat el creixement natural amb l’excés de mortalitat per Covid-19 i una reducció significativa dels naixements. D’altra banda, el balanç migratori s’ha invertit: l’arribada de nova població procedent d’altres llocs del món s’ha aturat, mentre que ha nascut una nova emigració de la ciutat cap a municipis costaners i de muntanya més amables per viure-hi en temps de restriccions. 

La reducció de la població és poc significativa en xifres absolutes: unes 13.000 empadronats menys en els 10 primers mesos de 2020. La importància rau en el punt d’inflexió. Des dels anys 70-80 que Barcelona no perdia empadronats. El boom de les urbanitzacions i cases adossades va fer minvar la capital dels 1,8 milions als 1,6, un llindar que s’ha mantingut durant tres dècades. Fins i tot durant la gran crisi post-bombolla, quan el padró va quedar estancat però sostingut pels fluxos migratoris.

De l’actual davallada, l’Ajuntament de Barcelona calcula que unes 3.500 persones correspondrien a les víctimes mortals de l’epidèmia. I estima que entre 3.000 i 4.000 serien integrants d’aquest tímid èxode urbà. L’evolució durant l’any 2021 haurà de certificar si es tracta dels primers d’una nova tendència o si és un miratge temporal produït per ciutadans que temporalment es traslladen durant la pandèmia. 

Impacte de la pandèmia en el balanç migratori de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

D’on marxen i on van

“És una fotografia molt encara inicial i ens podem trobar que d’aquí 6 mesos hagi estat simplement un accident estadístic”, adverteix el regidor de Presidència, Jordi Martí Grau, en una sessió de treball especial sobre els canvis demogràfics durant la pandèmia. L’Ajuntament ha analitzat els barris de procedència d’aquests nous emigrants, que surten de zones de renda mitjana-alta i alta com Pedralbes, el litoral de Diagonal Mar, el centre de la Vila de Gràcia o la Vila Olímpica. 

A través de Big Data els estadístics municipals han fet aflorar quines mudances destaquen especialment entre les moltes que cada any registra el padró. I entre els municipis ‘atípics’ en rebre barcelonins aquest 2020 hi ha moltes localitats de costa i de muntanya on hi ha tradició de segones residències, com Sitges, Calafell, Altafulla, l’Ametlla del Vallès, Platja d’Aro i l’Escala. 

En xifres absolutes encapçalen el rànquing de destinacions els municipis més poblats, per proporcionalitat. Però els que sobresurten més en l’estadística, en realitat, són els de menys de 5.000 habitants de cadascuna de les quatre províncies de Catalunya.

Municipis que sobresurten en la nova tendència d’èxode barceloní / Ajuntament de Barcelona

Aquest doble biaix és la principal base d’una hipòtesi municipal difícil de verificar però molt lògica: els qui s’han desempadronat són barcelonins que s’han instal·lat a la segona residència per passar-hi els mesos de restriccions treballant a distància. “Més que marxar de la ciutat, s’emporten la ciutat sota el braç, com diu Oriol Nel·lo”, ha ironitzat el regidor. “Potser ja vivien a cavall dels dos habitatges i ara ho segueixen fent”, sospesa. 

A l’expectativa de 2021

Si fos així, conclou, estaríem davant d’una emigració més “administrativa” que real, perquè no provocaria canvis en escolarització o demanda d’habitatges per exemple. La jove Oficina de Dades municipal té la vocació de fer un salt en la gestió de les estadístiques que genera una gran ciutat com Barcelona i creuar diferents variables per poder confirmar i detallar canvis demogràfics complexes com aquest. Per verificar si és o no una tendència general a Catalunya, i no només una dinàmica de la capital, Martí alerta que caldrà veure també “l’altra part de la foto fixa”, és a dir, de quines localitats han rebut població aquestes destinacions costaneres i rurals. 

Nou comentari