Càritas Diocesana de Barcelona ha denunciat aquest divendres que una de cada quatre famílies ateses tenen tots els seus membres sense feina. Això suposa un 25% del total. Segons una enquesta elaborada a partir de més de 600 persones acompanyades per l’entitat, 6 de cada 10 no tenen una feina digna, sigui perquè no en troben (43,8%), o perquè es veuen abocades a treballar en el mercat informal (20%). Paral·lelament, la pandèmia ha generat noves formes de precarietat laboral. Així, els treballadors han d’assumir més riscos d’exposició davant la malaltia (el 75%) o tenir conseqüències negatives en cas de fer una quarantena (el 70% no es pot permetre fer un confinament, ja que perdria la feina o es quedaria sense ingressos).
La majoria d’aquestes persones tenen feines que majoritàriament estan relacionades amb el servei domèstic, la cura i l’acompanyament a menors, majors i dependents, o la venda ambulant, entre d’altres.
No tenir feina, o tenir una feina amb la qual no es poden cobrir totes les despeses suposa que una de cada quatre llars amb infants no pugui pagar la despesa escolar ordinària, que un 35% no pugui accedir a la medicació que necessita, o que un 48,5% no puguin portar una alimentació adequada. Així mateix, aquesta situació provoca que el 49,8% de les famílies es trobi en apagada digital.
No disposar d’un dispositiu electrònic, de connexió a internet o dels coneixements suficients per dur a terme gestions telemàtiques ha provocat que el 41% de les persones ateses per Càritas hagi perdut alguna oportunitat formativa, i que un 30% hagi perdut alguna oportunitat laboral.
Segons Dessirée Garcia, responsable del programa de formació i inserció laboral de Càritas Barcelona, tot i que les xifres d’ocupació laboral de les persones que atenen s’aproxima a la situació d’abans de la pandèmia, “no és una situació òptima”. “Fa un any ja alertàvem d’un mercat laboral inestable, generador d’exclusió social. No podem deixar-nos endur pel miratge de la suposada recuperació”, ha avisat.
Així mateix, Garcia ha constatat que les feines considerades “essencials”, exercides majoritàriament en condicions precàries, “no s’han vist reconegudes” durant aquesta crisi, i que cal “reivindicar el paper de les persones” que tenen cura de persones o d’aquells que garanteixen que un espai estigui desinfectat. “Les mesures de protecció social dissenyades per pal·liar els efectes de la crisi no ha arribat a les persones que més ho necessiten, com tampoc ha passat amb el subsidi temporal previst per a les treballadores de la llar o l’ingrés mínim vital”, ha indicat.
Càritas Diocesana de Barcelona, conjuntament amb les altres entitats que conformen la plataforma Església pel Treball Decent, alerta de la tendència a convertir els ERTO en ERO, i que això pugui suposar “un augment de l’atur de caràcter permanent”. Per aquest motiu, reclamen impulsar “noves polítiques actives d’ocupació” a Catalunya, i que el govern de l’estat espanyol, així com la Generalitat, aprofitin els fons que la Unió Europea (UE) destina a les polítiques actives d’ocupació.
També demanen que les entitats del Tercer Sector tinguin “un paper destacat” en la recerca i la realització de noves polítiques actives. Finalment, cal que l’administració impulsi projectes enfocats a reduir la bretxa digital, un mur “infranquejable” per moltes persones en situació de vulnerabilitat.
