El palauet Vilana-Perles o dels Gualbes, al barri Gòtic, fa una dècada que és buit. Està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local perquè encara conserva l’estructura gòtica del segle XIV i un esplèndid portal barroc. És a dir, és un dels pocs edificis realment gòtics del barri Gòtic, que en realitat deu el seu nom a una operació de màrqueting de fa un segle. A més, s’alça sobre les antigues Termes de Mar romanes. Els moviments socials del districte aspiraven a aconseguir que acollís habitatges públics per rebaixar la pressió immobiliària al cor de Barcelona, però se n’ha escapat dos cops i finalment s’hi fan 24 pisos privats. I encara s’ha esmunyit un tercer cop de les reivindicacions del barri: els veïns reclamaven un ferri control de la preservació del patrimoni, però ja s’hi han fet obres en elements de gran interès a l’empara d’una autorització laxa per assegurar l’estabilitat de la finca.
Aquest hivern la propietat, el fons inversor Optimum Re Spain, hi va començar una intervenció per frenar el deteriorament que acumula l’edifici. Està en converses amb l’Ajuntament des de fa vora quatre anys per obtenir el permís d’obres majors. El gener del 2019 van rebre una autorització per revisar l’estructura de l’edifici i evitar danys irreparables. Una malla n’envolta tot el perímetre i dona fe del risc de despreniments. La pandèmia han alentit aquests treballs, que finalment han acabat al juliol.
Com que no són les obres definitives ni s’excava el subsòl, no cal tenir fet l’estudi històric complet i el control municipal és més laxe. Fonts municipals asseguren que “l’Ajuntament l’ha visitat i ha constatat que els treballs s’adeqüen a la llicència concedida”. No obstant, segons ha sabut aquest diari, s’hi han fet intervencions delicades, com ara substituir una biga gòtica sense coneixement previ de l’administració. Preservar els elements històrics i comptar amb els especialistes i materials adequats ha acabat dependent de la bona fe de l’empresa, un laissez faire, laissez passer que a Barcelona té molt mals precedents.
Sense cap pis públic
L’actual propietari preveu rehabilitar l’immoble i fer-hi 24 pisos d’entre 50 i 117 metres quadrats, per comercialitzar-los a preu de mercat. En total la finca té una superfície construïda de 2.866 m2, repartits entre locals comercials de planta baixa i soterrani i 4 plantes per a ús residencial.
Durant els 10 anys que ha estat abandonat els moviments veïnals han reclamat diversos cops que l’Ajuntament de Barcelona intervingués per destinar l’immoble a pisos de protecció oficial. Dues escletxes legals han permès que se n’escapi: ni se’n podia expropiar l’ús com a edifici buit ni haurà d’aplicar la reserva del 30% de sostre protegit.
L’empresa va presentar un projecte d’obres al consistori i pot acreditar que té plans per a l’edifici, situat al carrer Regomir 11-19, a quatre passes de la seu de l’Ajuntament. Tot i que els darrers inquilins –llogaters de renda antiga– van marxar-ne fa uns 10 anys i ningú hi ha viscut des d’aleshores, legalment no pot ser considerat un immoble buit i no es poden activar els mecanismes d’expropiació d’ús. El col·lectiu veïnal i pro-habitatge Resistim al Gòtic va rebre aquesta resposta del consistori el setembre passat.
L’expropiació d’ús és vigent des de l’abril del 2018 i requereix que l’habitatge en qüestió porti un mínim de dos anys demostrables sense cap utilització i no disposi de cap projecte de futur. Tot i que l’Ajuntament va estimar fa dos anys que 600 dels 10.000 pisos buits que hi ha a Barcelona podrien ser susceptibles d’apropiació pública, la paperassa ha encallat fins ara la majoria de casos i només s’han pogut completar tres expedients.
Descartada l’expropiació d’ús, els activistes veïnals tenien l’esperança que almenys el palauet tindria alguns pisos públics a través de la reserva obligatòria del 30% de sostre protegit en obres de rehabilitació integral. Tampoc podrà ser. Fonts municipals confirmen al TOT Barcelona que la finca s’escapa de la mesura perquè està catalogada com a patrimoni de nivell B. Aquesta categoria és una excepció a la norma pensada per incentivar la rehabilitació de finques d’interès històric i artístic malmeses.
La llicència, encallada
Fonts de la propietat asseguren que les obres efectuades han permès “arreglar l’estructura, que estava que queia”. A més s’han resolt les goteres que la teulada del palauet causava a l’edifici del costat, que també està en obres per fer-hi pisos privats. Tot i així, Optimim Re Spain assegura que en conjunt “l’edifici està bé” i no s’ha perdut cap element patrimonial.
Lamenta, però que la llicència de rehabilitació integral triga molt. “L’Ajuntament encara està mirant-se els plànols”, diu amb resignació un portaveu del fons inversor. “Vam comprar l’edifici fa 4 anys i portem tot aquest temps parlant amb l’Ajuntament, però va al seu ritme”, afegeix.
Preguntat per aquest diari, l’Ajuntament confirma que “a dia d’avui se segueix tramitant la llicència de rehabilitació i ampliació del número d’habitatges”. L’autorització concedida permetia “la consolidació de forjats i desmuntatge de falsos sostres i envans sense valor històric artístic, amb l’objectiu d’evitar la ruïna de la construcció i de preparar els detalls executius del projecte de rehabilitació integral que s’està tramitant”.
Resistència veïnal
Resistim al Gòtic lamenta les oportunitats perdudes en aquest immoble i subratlla la urgència de garantir l’accés a l’habitatge al cor de Ciutat Vella. Reclamen a l’Ajuntament que controli més exhaustivament les obres per garantir que respecten els elements catalogats, en especial el pati interior i el portal esculpit. “No abaixarem la guàrdia encara que el palauet no aculli ni un pis de protecció oficial”, adverteix un portaveu, Martí Cusó. “Ja hem hagut de lamentar molts cops destrosses patrimonials al barri per part d’operacions especulatives, perquè la capacitat inspectora de l’administració està molt per sota del que caldria”, afegeix.
El col·lectiu va més enllà d’aquest cas concret i acusa la propietat de tenir “un historial de casos especulatius a Ciutat Vella”. Recorda que l’edifici del costat, al número 3 de Correu Vell, també pertany a un fons d’inversió i portava anys buit. De fet forma part de la mateixa finca catastral que el palauet. Un grup de famílies del barri el va ocupar el gener del 2018 per denunciar la manca d’habitatge assequible, però al novembre van ser desallotjades i va tornar a quedar buit.
Vestigi austracista
El nom oficial de l’edifici, segons l’inventari de patrimoni de la Generalitat i el catàleg municipal, és “palau dels Gualbes” però també se’l coneix pel cognom del militar austracista Ramon Frederic de Vilana-Perles, capità de la Coronela de Barcelona. De fet una placa a la façana identifica l’immoble amb aquest darrer nom i recorda al personatge. Va ser la seva residència en el tombant dels segles XVII-XVIII. Home molt proper al rei Carles III d’Àustria, va acompanyar a l’exili la reina Elisabet Cristina, convertint-se de facto en primer ministre de l’emperadriu d’Àustria. Després de la derrota dels austracistes a la Guerra de Successió el 1714, el palau va passar a mans borbòniques.
A diferència de les moltes recreacions neogòtiques que hi ha al barri, aquest palau sí que és autènticament gòtic i conserva nombrosos elements medievals. El catàleg patrimonial recull com a elements més destacats de l’edifici el pati gòtic del segle XIV decorat amb finestres coronelles i el gran portal barroc de la façana. Data de principis del segle XVIII i “presenta una talla acurada i un notable decorativisme, amb un arc de mig punt i una composició de fulles i fruits”, assenyala l’inventari municipal.
Fa sis anys, quan l’immoble era d’una altra empresa inversora i no se n’havia decidit el nou ús residencial, el Servei d’Arqueologia municipal va fer prospecció dins l’edifici i va localitzar vestigis de les Termes de Mar romanes. En concret va aflorar una petita part de la piscina per a dones, el que ha permès seguir dibuixant l’hipotètica distribució d’espais d’aquests banys públics i conèixer una mica millor la vida quotidiana a l’antiga Barcino.
