Un jutge rebat els Mossos i absol dos antifeixistes detinguts després d’un placatge policial

Els afectats ara anuncien que es querellaran contra la policia catalana per denúncia falsa, entre altres delictes

Mala setmana per als Mossos d’Esquadra en relació amb les detencions practicades durant diverses protestes al carrer. Després que dilluns passat se sabés que havien acusat la dona equivocada de cremar la furgoneta de la Guàrdia Urbana en els aldarulls per Pablo Hasél, ara surt a la llum un altre cas en el qual la judicatura rebat l’atestat policial i dona la raó als acusats. La clau d’aquest succés també són les imatges enregistrades durant els fets per un testimoni directe. Aquest vídeo contradiu directament la declaració del mosso protagonista d’una detenció que, a més, va començar amb un espectacular placatge policial quan s’acabava un acte de Ciutadans a Horta, l’octubre del 2019, en plenes protestes per la sentència del Procés. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, la sentència absol els dos manifestants arrestats per als qui la fiscalia demanava diferents penes de presó que arribaven fins a gairebé els dos anys.

El magistrat a càrrec del jutjat penal número 13 de Barcelona resol que el vídeo dels fets desmunta algunes de les acusacions de la policia i la fiscalia sobre els manifestants, a qui s’acusava d’atemptat contra els agents de l’autoritat. Davant aquest posicionament judicial, els col·lectius Solidaritat Perifèrica i Alerta Solidària anuncien que donaran la volta a la truita i que es querellaran contra els agents implicats per “delictes contra la integritat moral, lesions i denúncia falsa”.

La seqüència

L’origen dels fets és la presència de la plana major de Ciutadans d’aquell moment —Albert Rivera, Inés Arrimadas i Lorena Roldán— en un establiment del barri d’Horta on protagonitzarien un acte polític. La sentència condemnatòria del judici del Procés s’havia publicat dos dies abans i les protestes al carrer estaven en plena efervescència. Així, en assabentar-se de l’acte del partit taronja, diferents col·lectius antifeixistes es van congregar al voltant del local mentre els antiavalots de la policia catalana protegien la comitiva de Ciutadans.

En el moment de la marxa dels polítics en cotxe oficial, però, es van produir càrregues i la indignació popular va créixer. En aquell context, un manifestant va agafar una ampolla d’aigua de plàstic buida de la calçada i la va llançar cap a la zona on hi havia els vehicles anant-se’n i, també, els agents antiavalots desplegats. Tot seguit, un sergent de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos va identificar el presumpte llançador i s’hi va abraonar a sobre, per l’esquena, col·locant-li la porra a l’alçada del coll, fent-lo caure i detenint-lo. Uns segons després, a pocs metres, altres agents arrestaven un altre noi. Davant d’aquesta seqüència, la policia catalana va atribuir al primer la voluntat d’agredir-los amb el llançament de l’ampolla i la fiscalia hi demanava un any i nou mesos de presó perquè, a més, portava la cara tapada i al segon, l’intent d’impedir la detenció de l’altre manifestant dirigint-se a tota velocitat contra el mosso la fiscalia hi demanava mig any de presó.

Els acusats, però, van declarar que ni tan sols es coneixien. A més, l’acusat de llançar una ampolla va remarcar que no pretenia encertar cap agent dels Mossos, sinó que va projectar l’objecte al buit com a protesta per la presència de Ciutadans i els fets que s’acabaven de donar. Per la seva part, el noi arrestat immediatament després negava que tingués cap de boicotejar la detenció que, de fet, es va entrebancar amb la vorera i va caure just abans que uns quants policies el vinguessin a detenir. Així, rebatia de ple les acusacions que algun dels mossos va arribar a declarar en seu judicial, que li atribuïen desplaçar-se “a esprint” per “tirar-se cap al sergent”.

El salt negat i un vídeo transcendental

En aquest cas, i posant en valor l’existència d’un vídeo que capta gran part dels fets, el jutge resol que “no es pot concloure que la versió dels agents de l’autoritat ofereixi major versemblança que la versió exculpatòria exposada pels acusats”, segons detalla la sentència a la qual ha tingut accés aquest diari. En el seu escrit, el magistrat fa balanços per ser indulgent amb les decisions dels agents d’ordre públic en moments d’estrès alhora que els esmena la plana. Així, el jutge pica la cresta a la fiscalia i als Mossos tot advertint que “és qüestionable que qualsevol acte d’alteració pública de qualsevol mena pugui integrar el delicte d’atemptat“. També assenyala que l’atestat policial era “bastant escarit”.

Pel que fa al detall de les acusacions, la sentència determina “l’acció de l’acusat” de tirar l’ampolla “va consistir bàsicament a agafar del paviment una ampolla que certament sembla ser de plàstic i buida, i llançar-la a l’aire en paràbola a la zona per la qual marxava el vehicle oficial, sense que s’apreciï ni l’intent clar d’impactar amb ella contra el cos de cap dels agents“. En el cas de l’altre investigat, el jutge expressa que a les imatges no se’l veu abraonar-se sobre el sergent en cap moment i que ni tan sols s’aprecia “que s’adoni d’aquesta altra detenció”. Així, nega categòricament l’acusació del ministeri fiscal, que arriba a dir que el segon arrestat “es va abraonar” sobre l’agent que detenia l’altre home.

Una de les declaracions més desacreditades és la del sergent de la BRIMO protagonista de l’espectacular detenció. La seva versió apunta que va anar “a pas lleuger” i que “s’hi va abraonar per l’esquena” però nega que fes “cap salt”. Per contra, les imatges enregistrades pel periodista Oriol Petit, de Rac1, mostren inequívocament com corre prèviament i salta per detenir el manifestant antifeixista.

Per tot plegat, els col·lectius que han fet costat els manifestants durant tot el procés judicial, Solidaritat Perifèrica i Alerta Solidària, ara anuncien que “passen a l’atac”. Així, apunten que tramitaran la querella els pròxims dies. Expressen que els dos manifestants veïns d’Horta i de Nou Barris han travessat un “calvari judicial” i asseguren que la mateixa Generalitat va intentar personar-se com a acusació particular en el cas, però que va quedar exclosa per fer-ho fora de termini. Amb tot, les entitats lamenten que, sense el vídeo, segurament tot hagués estat molt més complicat per als investigats. I en aquesta línia recriminen com a un fet habitual les acusacions policials “que situen les represaliades en una absoluta posició d’indefensió quan no poden gaudir de proves gràfiques i objectives”.

Comentaris

    Lleida 29/03/2021 9:10 am
    Així Roma paga els traïdors
    vendetta 29/03/2021 9:23 am
    al carrer a la puta calle am els funcionaris
    Tano 29/03/2021 10:29 am
    Quin fàstic del poder judicial. Estem en un país de pandereta, sense cap mira de futur.

Nou comentari