Les jugadores d’un equip de futbol escalfen abans de jugar un partit del torneig Jocs Taronja, que se celebra a València. Alguns dels dorsals que llueixen són el 10, 5, 6, 8, 11, 4, 3 i 18, però més que els dorsals, el més destacable de les seves samarretes és un missatge que posa de manifest el tipus de societat i d’esport que volen: Stop LGTBI-fòbia. Elles pertanyen a la secció de futbol femení de l’associació esportiva LGTBI de Barcelona, Panteres Grogues, i des del primer minut del partit deixen clar que aquest és un espai que no entén de discriminacions de gènere ni d’orientació sexual.
Aquest torneig se celebra uns dies abans que arrenqui un esdeveniment de Panteres Grogues clau per a totes les dones que estimen l’esport: el Donasport. Tal com explica al TOT Barcelona la coordinadora del Donasport, Noe Fluixa, es tracta d’un torneig multiesportiu femení en el qual poden participar dones i persones no binàries associades i no associades a Panteres Grogues. Es fa en el marc del 8M i fins al pròxim 13 de maig dona l’opció de participar en activitats que es realitzen tot l’any a l’associació, com bàsquet, pàdel, futbol, running, bicicleta de muntanya i vòlei.
“Hem superat el nombre de dones, però encara no som suficients”
El seu objectiu, tal com indica Fluixa, és aconseguir que més dones sàpiguen que en aquesta associació poden fer esport lluny dels falsos estereotips de gènere i, en conseqüència, s’animin a fer-ne més. “La primera edició del Donasport es va fer fa 12 anys, quan les dones no representàvem ni el 20% de totes les persones associades. Ara se supera aquell percentatge, però encara no som suficients”, diu Fluixa deixant a entreveure que queda molt per assolir una igualtat real.
En tornar al torneig Jocs Taronja, és inevitable no pensar que, probablement, des dels blocs de pisos que fan de teló de fons del camp de futbol es desconeix la importància d’aquesta trobada, que ofereix un espai segur per jugar a futbol. Així ho viu una de les coordinadores de la secció femenina de futbol de Panteres Grogues, Marta Cañizares, que assenyala al TOT que a l’associació ha pogut fer el que moltes persones no aconsegueixen ni en una vida sencera: ser ella mateixa. “Et dona l’oportunitat de ser qui ets, dir si tens xicota o xicot i no pensar com comportar-te. Pots, simplement, ser”, assegura remarcant el valor que té estar envoltada de persones amb les quals se sent representada.
Un espai segur com aquest es caracteritza, entre altres, perquè no es viuen discriminacions. Fora de les seves fronteres, personalment, Cañizares no n’ha viscut, tot i que reconeix que sí que l’ha esquivat en certs entorns laborals, on en comptes de referir-se a la seva “xicota”, ha optat per dir “parella”. La raó? Abans de mostrar-se com és, ha preferit detectar si els entorns laborals també eren segurs.
Per part seva, Fluixa sí que coneix dones que han passat per aquest calvari. “Hi ha gent a la qual li han dit marimatxo, l’han insultat per la seva manera de moure’s o per fer esport, ja que alguns esports estan associats a un tipus de masculinitat”, lamenta. “Si les dones, en general, patim discriminació, les dones LGTBI som una minoria que en podem patir més”.
Un espai on els estereotips estan “molt desconstruïts”
En aquest sentit, també té molt a dir l’Emma Ros, de 47 anys i de la secció de pàdel de Panteres Grogues. Insisteix al TOT que un fals estereotip és considerar que les dones que fan aquelles activitats considerades masculines són lesbianes, quan, en realitat, les poden practicar persones de diferents gèneres i orientacions sexuals. Dins del territori de les seccions femenines de l’associació, afirma Cañizares, els estereotips estan “molt desconstruïts”. “No existeix cap estereotip, com la falsa figura de la marimatxo, simplement som persones que venim a fer esport”, diu mentre se senten de fons les ovacions des de les grades que animen les jugadores que continuen jugant en el torneig.
En tornar a estar entre les dones d’aquest equip de futbol, es denota que Panteres Grogues no és només un lloc inclusiu per a les diferents orientacions sexuals del col·lectiu LGTBI, també perquè hi ha cabuda per a persones de diferents nivells esportius, diferents habilitats físiques, diferents poders adquisitius i diferents edats. Això ho confirma el cas de Ros, que reconeix que va associar-se quan, amb 40 anys, passava una època difícil. “Feia dos anys que m’havia quedat vídua, i volia estar en un entorn LGTBI saludable i diürn”.
Ho va aconseguir, de la mateixa que va aconseguir escriure un nou capítol de la seva vida en el qual ningú es dirigia a ella com la regidora que era al seu poble, Montgat (El Maresme), ni com a dona vídua, només com una persona que volia passar una bona estona fent esport. En el seu cas, va assolir el mateix que ja ha manifestat Cañizares: “Vaig poder ser jo mateixa”.
Una oportunitat per retornar a l’esport
A Fluixa l’associació va donar-li amb 25 anys l’oportunitat de tornar a fer esport després de molts anys sense trobar un lloc on fer-ne. “Al meu poble, Amposta, no hi havia equips femenins de bàsquet ni futbol i vaig decidir dedicar-me a estudiar”. En aquest sentit, afegeix que són unes quantes les dones que entren a l’associació per tornar a practicar esports que, anteriorment, es van veure obligades a deixar. “Per exemple, per a dones de més de 30 anys és difícil trobar equips esportius amateurs”, recalca amb un to de veu que denota la importància que en aquest lloc no importi qui ets ni d’on vens, només que gaudeixis de l’esport.
Aquestes sensacions es perceben durant el darrer partit del torneig de València en el qual la secció femenina de futbol disputa amb un altre equip la quarta posició. Van perdent i el contrincant té un nivell força més alt. Poc abans que arribi el final es produeix un detall que demostra que més que guanyar, al final, a totes els importa més passar-s’ho bé. Quan en Rafa, una persona no binària, marca un dels pocs gols que suma l’equip de Panteres Grogues, les seves jugadores corren cap a elle per celebrar-lo i abraçar-se com si haguessin guanyat el partit. Es com si, d’alguna manera, el sentissin com una victòria, de la mateixa manera que haver-se trobat és també una gran victòria.
