Després d’anys tancat, l’Ajuntament permetrà la visita a un nou refugi antiaeri de la Guerra Civil a Barcelona. En aquest cas es tracta del que està ubicat al barri de la Sagrera i que va ser descobert l’any 2014 en perfecte estat durant unes obres de rehabilitació. L’estructura, de 84 metres de llarg, es va construir l’any 1937 per la Sociedad Obrera Colectivizadora calle Berenguer de Palou que després d’estar tancat en públic, a partir d’aquest mes de juny, segons els càlculs del consistori, ja es podrà visitar per dins en grups molt reduïts, ja que es tracta d’uns dels refugis més ben conservats de la ciutat. De fet, es procedeix a l’obertura al públic després de més d’un any de rehabilitació, encara que en un principi la idea era obrir-lo a finals de l’any passat.
El refugi en qüestió es troba just sota de la Torre de la Sagrera, ubicada al número 64-66 del carrer de Berenguer de Palou, a tocar de la nau Bostik. De fet, es va descobrir gràcies a unes obres per adequar l’immoble per fer-hi un casal de barri, i en aquella operació van topar amb el búnquer, que havia oblidat i que va quedar soterrat durant dècades. “En una inspecció del soterrani de l’edifici, es va trobar una entrada que donava accés a unes escales que entraven al refugi”, va assegurar l’Ajuntament en el seu moment. Els experts apunten que l’espai s’ha pogut conservar en quasi perfecte estat de revista perquè un cop acabada la guerra el van clausurar ràpidament i ningú va recordar que allà hi havia el refugi. De fet, quan es va descobrir encara conservava la instal·lació elèctrica original i els pous de ventilació.
Tot i que la Torre de la Sagrera era el domicili particular dels propietaris o del director de la fàbrica tèxtil La Española que formava part del complex de la Fabra i Coats, “la presència de bancs i latrines indicarien un refugi de caràcter social, per a la barriada de la Sagrera”, en comptes de ser un búnquer particular, va assegurar l’ajuntament quan van descobrir l’espai. A més, l’expedient de construcció del refugi assenyala que estava destinat a protegir els usuaris d’una escola vinculada a l’Ateneu Cultural de la Sagrera. Tot i això, el búnquer no va ser inclòs al cens del Servei de Defensa Passiva Antiaèria o de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, un dels motius pels quals es desconeixia la localització del refugi. En total la reforma completa de rehabilitació del refugi ha costat 295.000 euros, que s’han finançat amb part dels 1,2 milions d’euros recaptats amb la taxa turística de Barcelona.
