Entre 80 i 100 carteristes ”treballen” cada dia a la xarxa del metro de Barcelona. Es col·loquen a les estacions de més afluència, com són els intercanviadors, i on pugui haver-hi més espai d’escales, ascensors i passadissos, i furten sobretot carteres i mòbils. Ho fan de diferents maneres però gairebé sempre actuant amb petits grups on cadascú té un rol. Només el mes de juny, els Mossos d’Esquadra de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità han identificat 470 carteristes i han practicat 67 detencions. El 30% dels furts que es produeixen a la capital catalana tenen lloc a la xarxa de transport públic on representen pràcticament el 90% de delictes que es produeixen.
A l’andana de l’estació de Diagonal de la L5, un petit grup de policies de paisà detecta l’enfrontament entre dos usuaris del metro. Un li retreu a l’altre haver-li sostret la cartera. Els Mossos intervenen i la suposada víctima explica que li ha pres la cartera amb 550 euros. En sobrepassar els 400 euros, els Mossos l’han de detenir. Se l’enduen al vestíbul i allà l’identifiquen. És la 27a vegada que l’arresten.
Dos agents porten un detingut per furt al metro al cotxe de policia. / ACN (Elisenda Rosanas)
Pocs minuts més tard, dos agents més detecten la presència de dues noies sospitoses. Les identifiquen i una d’elles té una ordre de cerca i captura per no haver-se presentat a un altre judici també per furt. Amb aquests antecedents, també és detinguda, mentre després de registrar-la, deixen marxar la seva companya.
Són dues de les detencions que els agents de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità fan habitualment al metro de Barcelona. Es calcula que cada dia hi ha un centenar de carteristes actuant a les andanes, passadissos, escales, ascensors i vagons del metro. Actuen de maneres molt diferents. Una de les més habituals és obrir la bossa o la motxilla de la víctima amb una peça de roba damunt per evitar que sigui vist però també s’utilitza la tàctica de la taca. En aquest cas, un dels carteristes embruta la víctima i mentre es disculpa i l’ajuda a netejar-se la taca, un segon li sostreu el mòbil o la cartera de la bossa.
Cada país, el seu ‘modus operandi’
Segons ha relatat a l’ACN el sotscap de de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità, Carles Vallès, els carteristes també es van actualitzant amb noves tècniques i darrerament, una de les que més han detectat és el robatori de targetes de crèdit i DNI per després suplantar la identitat de la víctima i anar a demanar microcrèdits a entitats bancàries per imports petits ”que no cridin l’atenció”. En aquest cas, relata Vallès, el carterista es converteix també en estafador però marxa de l’entitat de crèdit amb ”els diners a la butxaca”, mentre que el banc acaba perseguint el titular del crèdit.
[r:1]
Vallès ha explicat que el modus operandi depèn també de l’origen dels carteristes. Per exemple, els grups de noies bosnianes acostumen a separar-se i mentre dues fan ”un tap” a la víctima, dues més fan ”contravigilància” i un altra fa ”la pinça” sostraient l’objecte que vulguin. En canvi, segons Vallès, els romanesos acostumen a actuar amb parelles i mentre un despista, l’altre fa la pinça, mentre que els xilens ”són més fins”. Explica que actuen dins del vagó, sense relacionar-se amb entre ells més enllà del mòbil, i juguen a ”cohibir” la víctima.
Ordres d’allunyament del metro
Els turistes són les víctimes del 40% dels furts, mentre que el 60% restant són residents. A banda que porten habitualment més diners en efectiu, els carteristes els prefereixen per la barrera idiomàtica que representa i per l’avantatge que suposa de cara al procés judicial que es pugui obrir, ja que és molt poc provable que testifiquin al judici.
Per aquest motiu, i per garantir testimonis en futurs judicis, segons Vallès, és important poder enxampar els carteristes ”in fraganti”. Amb aquest objectiu, els Mossos d’Esquadra destinen 130 agents a fer patrullatge pel metro de Barcelona. Els uniformats dissuadeixen els carteristes de delinquir, però els que van vestits de paisà, poden presenciar furts i identificar sospitosos a tota la xarxa.
La reincidència és una de les característiques comunes entre tots els carteristes. De fet, n’hi ha alguns que han estat identificats per la policia més de 1.000 vegades, una situació que fins i tot ha obligat a canviar el sistema informàtic dels Mossos, dissenyat per fer un màxim de 999 identificacions per persona. Per evitar la reincidència un cop s’ha imposat la sentència, els Mossos reconeixen que una de les mesures que més funciona són les ordres d’allunyament del metro. Per aconseguir-la, els Mossos argumenten a la fiscalia que el carterista no utilitza el metro com a mitjà de transport sinó per delinquir, a partir de les identificacions i les detencions. Així, la fiscalia pot demanar aquesta mesura al jutge. Des que ho fan, el 2016, se n’han decretat 310. Vallès creu que és una mesura ”molt dissuasiva” perquè el carterista vol delinquir ”cada dia”, i en canvi, així, no pot accedir al metro. Si se salten la prohibició, s’arrisquen a ser detinguts una altra vegada i a penes de presó per haver incomplert la condemna.
Altres delictes
Els furts representen gairebé el 90% dels delictes que es donen al metro. Es produeixen sobretot en horari diürn, entre les set del matí i les vuit del vespre. Més enllà d’aquest horari es denuncien alguns robatoris amb violència, o delictes de danys, però Vallès assegura que són molt pocs i que gràcies a les càmeres de seguretat es poden investigar tots. També hi ha casos de tocaments i abusos sexuals. En tot el 2018 es van fer 70 denúncies de caire sexual a tota la xarxa de transport.
1 
