La Guàrdia Urbana de Barcelona és una olla a pressió que el coronavirus està posant a prova. Com en tots els cossos policials i d’emergències, la tensió amb l’administració és permanent, per la insuficiència de recursos i per discrepàncies amb decisions dels responsables polítics. I, en aquest terreny abonat per a les crisis, una epidèmia que ha agafat tothom amb el pas canviat ho fa saltar tot pels aires.
És el que ha passat aquest divendres a la policia municipal barcelonina arran del cas de coronavirus detectat a la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi. Si l’afectat fos un agent d’una unitat que es passés el dia al carrer i es relacionés poc amb la resta de la comissaria, segurament l’abordatge del cas seria més fàcil. Però el SARS-CoV-2 ha atrapat l’agent encarregat del manteniment i repartiment del material operatiu del matí. Un home que interactua cada dia amb tots els seus companys i que toca tot el que els entrega: ràdios, PDAs, vehicles. Va començar a tenir símptomes dijous, va anar al metge i ho va comunicar als comandaments de la comissaria, que van decidir confinar tots els seus possibles contactes: una trentena d’agents, inclosa la vintena que treballava aquell dia, més els que haguessin tingut servei en dies previs i dos companys que alguns dies comparteixen la seva tasca.
Aquest episodi ha requerit una desinfecció, amb una empresa especialitzada, de la comissaria, que ha estat tancada unes hores aquest divendres. Però el problema és que ara el patrullatge i les tasques que els confinats feien cada matí les hauran de fer altres agents d’altres comissaries.
Tothom s’hi ha posat tard
Arran del cas de Sarrià, els comandaments del cos s’estan replantejant –com, de fet, estan fent gairebé cada dia– les mesures preses fins ara, que es van iniciar massa tard. En això coincideixen tots els sindicats, que mantenen que la Guàrdia Urbana va reaccionar tard davant l’amenaça del coronavirus “igual que en tota la resta d’organismes” de l’estat i, de fet, de la majoria de països europeus. “Es van despertar tard, com tota la societat. Ningú esperava que aquesta epidèmia avancés tant i tan ràpid”, argumenta Jordi Gallart, portaveu de CCOO a la Guàrdia Urbana.
Per al portaveu al cos del Sindical d’Agents de Policia Local (Sapol), Jordi Rodríguez Lima, l’afer de Sarrià haurà obert els ulls del tot als responsables del cos. “De fet, van variant els protocols dia a dia, perquè les evidències els van passar per sobre”, assegura.
Segons les dades del tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, fins aquest divendres al migdia hi havia al cos “cinc casos de positius o pendents de confirmar” i un total de 204 confinats, com a contactes d’alguns d’aquests companys o d’altres malalts de Covid-19 aliens a la policia. “La xifra creix cada dia i molt ràpid”, adverteix Rodríguez Lima. El Sapol coincideix amb CCOO i també amb els representants de la UGT i amb el CSIF que cal posar tallafocs, organitzar la feina de manera que els agents es relacionin amb el mínim nombre possible de companys, perquè quan salti un cas de coronavirus no generi una ona expansiva com la de Sarrià.
“La Guàrdia Urbana es col·lapsarà”
Tots reclamen que s’intensifiqui el que Batlle defineix com a “sectorialització” i que aquest divendres ha dit que “s’augmentarà si convé”. El tinent d’alcaldia, que compareix cada dia juntament amb la regidora de Salut, Gemma Tarafa, per informar de la situació de la ciutat en ple confinament, es mostra reticent a concretar la informació respecte de les mesures de precaució que s’estan prenent, o que encara no s’han pres, a la Guàrdia Urbana. De fet, aquest dijous va acusar de deslleialtat el sindicat CSIF, que ha presentat una denúncia contra l’Ajuntament davant de la inspecció de Treball. Es tracta del sindicat més crític i el seu portaveu, Eugenio Zambrano, està convençut que la Guàrdia Urbana “es col·lapsarà” perquè “Ada Colau està aplicant els criteris de racionalització del servei fixats pel decret de l’estat d’alarma a tot l’Ajuntament excepte a la policia, que és un servei essencial que s’ha preservar”.
El representant de la UGT Juan Francisco Rodríguez, tot i ser molt menys bel·ligerant que Zambrano, admet també que cal reduir la quantitat d’agents que hi ha cada dia al carrer –uns 1.700 de dilluns a divendres– per evitar que estiguin tots exposats en el mateix moment. “La càrrega de feina ha baixat molt, perquè com que la gent no pot circular, hi ha poquíssims accidents –segons Batlle, s’ha passat d’una mitjana de 100 sinistres diaris a una forquilla entre 6 i 10–, i els delictes també han caigut en picat, o sigui que es pot reduir la presència al carrer“, argumenta Rodríguez.
El centre de coordinació, salvat pels pèls
De fet, segons els sindicats, fa setmanes van ser ells mateixos els que van advertir que el centre de coordinació d’emergències era un perill en cas que el coronavirus arribés a Barcelona, com ha acabat passant. La setmana passada ja es va aconseguir fraccionar-lo en tres grups i repartir-lo en tres edificis. De fet, en un d’aquests centres, un equip de cinc persones ha hagut de deixar de treballar perquè a un dels agents se li ha manifestat la malaltia i els altres quatre han hagut de ser aïllats. “Una altra cosa que s’ha de trencar ara són les patrulles nocturnes formades per dos agents de dues comissaries diferents. Com que els districtes comparteixen patrullatge a les nits, moltes vegades els agents que es troben en un vehicle tenen la base en dos centres de treball diferent. Si es contagien, abans no se n’adonin hauran escampat el virus en dues comissaries”, resumeix Rodríguez Lima, del Sapol.
Sense proves ràpides
Un dels grans problemes que veuen els sindicats és que els cossos policials no han sigut designats com a grup de risc a l’hora de decidir a qui se li fan les proves ràpides per saber si els símptomes responen realment la Covid-19. “Això és un desastre, però no és culpa de l’Ajuntament, sinó del decret de l’Estat”, apunta Jordi Gallart, de CCOO. De fet, per això hi ha casos clars als quals s’ha referit Batlle aquesta setmana com a positius i dels quals ha dit, paradoxalment, “pendents de confirmació”, perquè les proves triguen. Un dels afectats, de fet, va decidir pagar-se una prova privada perquè l’angoixava haver-se d’esperar.
La batalla de les mascaretes
Capítol a part són les mascaretes. Les instruccions rebudes pels agents pel que fa a l’ús d’aquest element de protecció han anat variant, segons els sindicats. Batlle es limita a repetir en les seves compareixences que “s’apliquen els protocols fixats per a tots els cossos policials”. Els representants sindicals asseguren que cada cop se’ls dona més marge perquè facin servir els tapaboques. Però la filosofia de base de les instruccions és que se les posin el mínim possible. La prefectura al·lega que, si s’utilitzen durant hores, durant tot el servei, s’humitegen, es contaminen i perden eficàcia o fins i tot acaben sent contraproduents.
Dos punts de vista molt diferents
Aquí sí que hi ha dos bàndols clarament diferenciats entres els sindicats. CCOO i la UGT són partidaris d’acceptar el criteri dels serveis mèdics de l’Ajuntament. “Nosaltres no som metges ni experts en epidemiologia. I si les hem de fer servir les podem fer servir, a cada cotxe n’hi ha. Només que després ho hem de fer constar perquè els responsables del material sàpiguen que s’han de canviar”, argumenta Gallart. També ressalta que se’ls proporciona un esprai desinfectant perquè a l’inici de cada torn puguin netejar el cotxe patrulla, almenys al volant, les portes, els canvis de marxes i la resta d’elements que es toquen amb les mans.
“Acabarem sent els principals transmissors”
El CSIF i el Sapol, en canvi, reivindiquen que les mascaretes s’han de poder portar durant tot el torn, i que si no els ho permeten o no els ho recomanen és, senzillament, perquè no n’hi ha prous per falta de previsió. “Ens fan fer els brífings [les reunions per rebre instruccions abans de començar el torn] mantenint-nos a un metre i mig l’un de l’altre i després ens fiquem al cotxe patrulla un a tocar de l’altre i sense protecció“, es queixa Eugenio Zambrano, del CSIF.
Des del Sapol, Jordi Rodríguez Lima critica que la prefectura pretengui que hagin de decidir en cada moment si cal la mascareta. “Estem al carrer fent controls de la gent que, precisament, no col·labora amb el confinament. No podem tenir cap garantia que no se’ns acostaran massa, fins i tot es posen violents i els hem d’escorcollar. Són imprevisibles, hem de portar la mascareta posada“, argumenta. I sentencia: “La nostra obligació és protegir-nos fins i tot del nostre company per poder protegir el ciutadà”.
En el mateix sentit, Zambrano adverteix: “Si seguim com fins ara, els agents de policia podem acabar sent els principals transmissors de l’epidèmia, en lloc de contribuir a aturar-la”.
