“Pijos, fora del barri”,“foteu el camp i deixeu de plorar a l’Insta” i “gentrificadors”. Són els missatges que troben recurrentment els propietaris de Mecànic, un comerç de la Vila de Gràcia que barreja la venda de llibres de fotografia, un espai per a exposicions i una cafeteria moderna. “Tot va començar l’abril de l’any passat”, apunta l’encarregada del local, Xènia Gasull. Va ser quan van rebre la primera pintada que els acusava de gentrificar i col·laborar en l’expulsió dels veïns. Des de llavors, els missatges s’han succeït i, tot i que ells van intentar capejar la situació amb una invitació al diàleg a través de les xarxes socials, el conflicte segueix sense resoldre’s i la pintura continua sobre la façana.
“Encara no sabem qui són els autors ni entenem perquè els hi ha agafat tan fort amb nosaltres, però cada veí té una teoria sense demostrar”, explica Gasull, que afegeix que arran de l’última guixada “cada dia venen tres o quatre persones interessant-se per què ha passat i donant-nos suport”. Segons ella i el seu soci, les pintades els han fet reflexionar sobre si realment són un agent gentrificador “i potser en part ho som”, reconeix, però també subratlla que ofereixen un servei de cultura al barri a través de la fotografia, a més de l’espai de reunió que hi ha disponible a la cafeteria.
Fonts de col·lectius contra la gentrificació a Gràcia han explicat al TOT Barcelona que les pintades contra aquest tipus de negoci “no són excepcionals” ni busquen acarnissar-se “amb un únic comerç”. Des d’aquests moviments es vol “visibilitzar” que l’obertura de comerços “de cultura elitista han omplert les cantonades de Gràcia” i han afavorit “un canvi poblacional, que atrau turistes, eleva les rendes i força els veïns a marxar a barris perifèrics”. Segons argumenten les mateixes fonts, “els moderns venen amb tota la seva bona intenció però ocupen espais que no satisfan les necessitats veïnals”.
Esperança d’entesa
Els responsables d’aquesta llibreria-galeria-cafeteria del carrer Verntallat saben que no són els únics que han rebut una pintada a Gràcia, però recorden que el seu cas és especialment repetitiu, ja que s’ha arribat a utilitzar una escala per marcar-los la part de dalt de la façana. “A més, serà que no hi ha negocis hotelers, fons voltors o fins i tot restaurants que tenen la carta únicament en anglès que són molt pitjors pel veïnat“, afegeix Martí Sales, client habitual i part implicada en una exposició futura.
Tots dos, tant la Xènia com el Martí, asseguren que els incomoda la situació perquè comparteixen els ideals de lluita per mantenir els veïns als barris. “Ideològicament estem en el mateix lloc del conflicte, a la mateixa barricada, no hi ha cap multinacional al darrere de nosaltres”, insisteixen a dir, “i potser amb el temps ens podem entendre”.
De fet, s’estan rumiant si deixar les pintades tal com llueixen ara i no retirar-les, com una marca del procés que implica integrar-se a un barri sense renegar dels estira-i-arronses amb una part del veïnat. La persiana la van apujar el desembre de 2017 i des de llavors han aconseguit inscriure desenes de socis i implicar veïns, que també els han recolzat arran dels missatges acusadors. “Ens han arribat a proposar de fer guàrdies a les nits per enxampar qui faci les pintades”, senyala Xènia Gasull, “però no és l’esperit que volem transmetre”.
Crítiques als assenyalaments
Els responsables de Mecànic estan al cas de situacions similars a altres indrets, com la de la llibreria Grant al barri de Lavapiés (Madrid). El mes passat el responsable d’una botiga de llibres es va trobar amb pintades de “moriu-vos, moderns”. “El perill de convertir-se en un jutge de la moral i delimitar quina cultura està bé i quina no, quina llibreria gentrifica i quina no, és que ens fa cada cop més petits”, es lamenta Martí Sales. A més, critiquen que se’ls jutgi per com vesteixen, atribuint-los l’etiqueta de ‘hipster’, ‘modern’ o ‘pijo’, quan “segurament les persones que han fet les pintades són les primeres en lluitar contra els cànons generals i demanar llibertat”, conclou Xènia Gasull.
