Una reunió celebrada el passat mes de maig confirmava els pitjors presagis. Dos anys després de veure com el mític Palau de Gel del FC Barcelona era arrasat per les màquines per ubicar-hi provisionalment el museu blaugrana, l’entitat comunicava als seus equips d’hoquei i de patinatge sobre gel que havien de sobreviure una temporada més sense pista pròpia on entrenar i competir. La notícia queia com una gerra d’aigua freda sobre els esportistes i les famílies d’aquestes seccions amateurs històriques, dues de les més maltractades de la trajectòria recent del club a causa de les obres del faraònic Espai Barça.
L’exili forçat que va arrencar el 30 d’abril del 2022 com una situació temporal fins a la construcció d’unes noves instal·lacions ha acabat deixant les seccions de gel del Barça tocades de mort i forçades a resistir almenys un tercer any en condicions precàries a l’espera d’una pista que amb sort estarà disponible de cara al tercer trimestre del 2025. Aquest greuge competitiu amb altres equips o esportistes, que sí que poden entrenar almenys un cop a la setmana sobre una pista de gel o jugar com a local amb regularitat, ha precipitat la dissolució temporal de la primera plantilla d’hoquei, que des de la seva creació l’any 1972 només havia renunciat un cop a participar en la lliga espanyola. La situació ha esdevingut un cop de realitat que des del club confien que sigui anecdòtic, però, que si l’equipament no està enllestit per a la temporada vinent, podria suposar la desaparició de dues seccions que han escrit part de la història blaugrana.
Una orfandat cronificada
El calvari particular d’aquestes dues seccions va arrencar a finals del mes d’abril del 2022, quan el personal del Palau de Gel detecta una important avaria a les instal·lacions. La magnitud de l’afectació i la seva costosa reparació -tenint en compte que el recinte va ser inaugurat l’any 1971- porten el club a clausurar l’equipament i iniciar els tràmits per a la construcció d’una nova pista. Inicialment, la previsió era que cap al novembre del mateix any es pogués habilitar un recinte provisional en el pàrquing ubicat davant del Palau Blaugrana perquè les seccions de gel poguessin continuar amb la seva activitat. De fet, davant d’aquesta situació, els equips d’hoquei van pactar amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) traspassar tots els partits com a local a la segona volta i jugar durant la primera tots els enfrontaments com a visitants. Tanmateix, una sèrie de problemes administratius amb l’Ajuntament de Barcelona acabaven de descartar aquesta opció, obligant la secció a arrencar la segona part de la temporada sense una pista on poder jugar com a local, una situació excepcional que s’ha acabat cronificant i allargant durant més de dos anys.
En aquest temps, els equips d’hoquei han hagut d’entrenar entre setmana al gimnàs del Palau Blaugrana i de llogar cada cap de setmana unes instal·lacions diferents -ja sigui a Puigcerdà, Madrid, Jaca (Aragó) o Pamplona (Navarra)– per poder continuar jugant. Això ha suposat una despesa extraordinària per part del club, que a més del lloguer en si ha fet front al cost del transport i l’allotjament dels jugadors i el cos tècnic. Pel que fa a la secció de patinatge sobre gel, l’entitat ha hagut de llogar instal·lacions a Puigcerdà, Vielha o Ordino (Andorra) per poder entrenar i competir en condicions, mentre que entre setmana s’han fet sessions de treball a l’Institut Joaquim Blume d’Esplugues de Llobregat. En el seu cas, les famílies dels esportistes han estat les encarregades de pagar els desplaçaments i la llicència d’activitat, mentre que el club ha contribuït pagant la quota que fins aleshores també anava a càrrec dels patinadors i programant per aquesta temporada alguns entrenaments puntuals sobre gel a la pista de la Cerdanya.
El preu del desgast
Més de dos anys després d’acomiadar-se de la que fins aleshores havia estat casa seva, les dues seccions blaugranes estan en una situació extremadament crítica que, en cas de no revertir-se aviat, podria culminar en la seva desaparició. Aquest exili forçat ha provocat un desgast important en els esportistes, provocant nombroses baixes i deixant moltes de les categories amb efectius mínims. L’exemple més simptomàtic d’aquesta mort lenta és sens dubte la dissolució del primer equip d’hoquei sobre gel. Segons avançava RAC1 fa unes setmanes i confirmava aquest mitjà, la trentena de jugadors que formaven part de la plantilla la temporada passada han arribat aquest any a un acord amb el club per separar els seus camins i no incloure’s en la lliga estatal per primer cop des del 1989.
Alguns jugadors mostraven la seva resignació per la desaparició temporal de l’equip a través de les xarxes socials, on han anat denunciant durant tot aquest temps la difícil situació per la qual passava la secció a causa d’aquest exili forçat. Els esportistes han aguantat pràcticament dues temporades en unes condicions precàries, però davant la possibilitat de viure’n una tercera amb un escenari semblant han acabat optant per dissoldre la plantilla. Diversos jugadors han decidit buscar-se la vida en equips d’altres localitats com Puigcerdà, Pamplona o inclús Porto, mentre que altres han decidit deixar l’esport temporalment a l’espera d’un possible retorn a la disciplina blaugrana que no es produiria amb sort fins a la temporada 2025-2026.
No ens imaginàvem que tindríem un final així, però n’estic segur que hi tornarem per continuar gaudint del que més ens agrada. Ara toca noves experiències, perquè si una cosa està clara, no diguis mai d’aquesta aigua no en beuré. Visca el Barça 💙❤️ pic.twitter.com/lSl0hM9Kox
— Oriol Rubio Peris (@oriolrubio21) August 26, 2024
La decisió extrema de la dissolució, però, no s’aplicarà de moment en totes les categories de la secció. Els sis equips que conformen el planter continuaran la seva activitat com fins ara, resistint un any més sense pista pròpia i fent sessions d’entrenament fora del gel. “Hem tingut força baixes en les categories intermèdies i inferiors, però la majoria de famílies han confiat en el club un any més. No poder oferir una pista on entrenar complica una mica les tasques de captació, però, sorprenentment, estem tenint algunes altes”, apunten fonts de la secció consultades pel TOT Barcelona. La supervivència d’aquest planter és clau per nodrir la primera plantilla en cas que alguns dels jugadors ara repartits per diferents entitats no puguin o vulguin tornar la temporada vinent. “Aquest serà un any de transició sense el sènior, però si l’any que ve tenim pista, tindrem segur un primer equip”, remarquen les mateixes veus.
Del projecte defenestrat a la nova ubicació provisional
El periple sense pista que han hagut de passar durant aquests més de dos anys les seccions de gel s’hauria pogut resoldre amb la construcció d’unes instal·lacions provisionals al pàrquing ubicat davant del Palau Blaugrana. Segons defensen els equips afectats, aquesta proposta va ser finalment defenestrada per unes traves administratives del consistori que van arribar quan inclús ja estava atorgat el permís corresponent per part dels Bombers de Barcelona. Al seu torn, l’Ajuntament remarca que la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que afectava els terrenys al voltant del Camp Nou i aprovada l’any 2018 no preveia la necessitat de buscar una ubicació alternativa per a la pista perquè la intenció era que es poguessin inaugurar les noves instal·lacions de gel del Barça abans de l’enderroc de les antigues. En aquest sentit, l’administració apunta que va ser la junta actual del club qui va decidir realitzar canvis en la planificació de les obres per remodelar les instal·lacions, unes modificacions amb les quals sí que es feia necessària l’habilitació d’una pista provisional.
Després d’aquest foc creuat, les dues parts es van comprometre a treballar per trobar una ubicació alternativa per a la pista temporal. La solució, però, no ha arribat fins fa unes setmanes, quan van arrencar els tràmits per construir un nou recinte a les instal·lacions esportives que la Universitat de Barcelona (UB) té a l’entrada de l’avinguda Diagonal. La previsió és que les obres estiguin enllestides de cara al tercer trimestre del 2025, un termini que implicaria que les seccions podrien començar la temporada vinent encara sense pista pròpia, ja que aquesta arribaria amb una part del calendari ja complet. “Fins que no comencin a posar la primera pedra, les famílies no estaran tranquil·les. Per ara confien en les paraules, però aquestes s’han de traduir en fets“, assenyalen des de les seccions, que malgrat agrair el suport del club durant aquest temps, ja no en tenen prou amb les promeses per sobreviure.
