La partida d’escacs pel futur del darrer gran terreny metropolità arriba al seu moment més decisiu. La Generalitat té previst materialitzar a principis d’aquest mes de novembre l’adquisició de la nau de turbines de l’antiga central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, un pas crucial per acabar amb l’ostracisme que ha viscut el recinte des del tancament de les instal·lacions l’any 2011. Aquesta cessió gratuïta dels terrenys per part dels fins ara propietaris suposa la primera pedra per a la transformació de l’àmbit de les Tres Xemeneies, un discutit projecte que preveu la construcció de gairebé 1.800 pisos amb equipaments i allotjaments turístics que complementaran un futur gran hub audiovisual.
Però el polèmic Pla Director Urbanístic (PDU) vigent des del març de 2023 ha de salvar un últim escull. Les autoritats judicials tenen sobre la taula encara pendent de resoldre el recurs contenciós administratiu presentat contra el planejament per part de l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs -una plataforma que agrupa una quarantena d’entitats veïnals de la zona- de la mà d’Ecologistes en Acció. Aquesta apel·lació està a l’espera de la seva possible admissió a tràmit, un cop d’efecte que obligaria a refer completament el full de ruta ja escrit per a aquesta icona de la perifèria barcelonina.
Terrenys inundables, especulació i patrimoni
“No contemplem que no s’admeti a tràmit. Aquesta és l’única via que ens queda per aturar el PDU“. Aquestes contundents afirmacions són de Roger Hoyos, portaveu de l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs i alma mater de la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies, una de les entitats que des de fa temps lluita per preservar íntegrament aquest vestigi del passat industrial de la zona donant-li un nou ús que tingui un retorn en els ciutadans. La croada d’aquesta agrupació veïnal ha anat sumant suports sobretot després de la reactivació del projecte de l’antiga central tèrmica i ha acabat culminant en la presentació d’aquest recurs contenciós, una verdadera declaració d’intencions sobre quin és el futur que volen per als terrenys.
L’objectiu principal de les apel·lacions és evitar la construcció d’un nou barri en aquesta franja litoral que connecta Sant Adrià i Badalona. Els demandants consideren que la potent aposta immobiliària a primera línia de mar no respon a les necessitats de la zona i avisen que s’estaria plantejant ubicar prop de 5.000 persones en uns “terrenys inundables” per la seva proximitat a la desembocadura del riu Besòs. Tampoc s’estarien seguint les directrius que marquen a instàncies europees diferents administracions com precisament la Generalitat, sobretot pel que fa a la liberalització de la costa davant la situació d’emergència climàtica. Així doncs, creuen que el projecte té només interessos especulatius i advoquen per convertir aquest àmbit en un gran parc metropolità amb equipaments, reduint d’aquesta manera dràsticament la superfície que en el pla vigent es destina a pisos i allotjaments turístics.
Les entitats també es mostren molt crítiques amb la rebaixa de protecció patrimonial del conjunt -catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)- que ha de permetre construir una mena de gran passera que connectarà les tres xemeneies per la part superior i l’ampliació de la nau de turbines, dues intervencions que modifiquen l’estructura original de les instal·lacions.
El regal enverinat de la cessió gratuïta
A l’espera de la resolució d’aquest recurs, el Govern ja ha posat la primera pedra simbòlica per tirar endavant el seu projecte amb l’adquisició de la nau de turbines. El conveni urbanístic entre les diferents administracions implicades i la societat que agrupa els principals propietaris de l’àmbit -Endesa i Metrovacesa- preveu la cessió gratuïta dels terrenys a l’administració catalana, un moviment amb el qual els fins ara titulars s’estalvien el cost de l’adequació dels prop de 23.000 metres quadrats de la nau de turbines i dels solars adjacents. Les arques públiques finançaran d’aquesta manera els més de dos milions d’euros que es calcula que costarà rehabilitar l’espai, una concessió que els detractors del PDU qualifiquen de “regal” per a les companyies privades, ja que les eximeix de compensar la manca de manteniment i la palpable degradació que arrosseguen les instal·lacions des de fa anys.
En aquest conveni, però, no es precisen quins seran els serveis i centres públics que haurien d’ocupar una bona part d’aquests terrenys. L’única referència que trobem en el document és una menció a la voluntat d’impulsar equipaments “relacionats amb la formació i divulgació dels sectors digitals, de l’audiovisual i el videojoc, del canvi climàtic i la transició energètica”. Aquesta manca de concreció fa sospitar les entitats locals, que hi veuen un intent d’emmascarar els usos reals que tindrà el recinte. “La informació que tenim per ara és massa superficial. No hi ha res concret i això ens fa pensar que al final hi haurà més activitat privada que pública a la nau de turbines”, lamenten des de l’Associació de Veïns de Sant Joan Baptista, un dels nuclis de població més pròxims a les Tres Xemeneies.
Consens amb els usos temporals
Un dels pocs detalls revelats d’aquest acord entre administracions i particulars que genera consens és la necessitat de donar uns usos temporals a les instal·lacions mentre no es desenvolupi el hub audiovisual. Els impulsors del projecte aposten perquè el recinte aculli durant els mesos d’octubre del 2024 una part de la programació de la biennal Manifesta 15, un esdeveniment cultural centrat en el pensament i l’art contemporani que se celebra en diferents punts de l’àrea metropolitana.
Per poder convertir-se en una de les seus d’aquest certamen, la nau de turbines i el seu entorn hauran d’afrontar una primera actuació de condicionament abans de la realització de les obres definitives de rehabilitació i adequació, que encara no tenen un termini establert d’execució. Per als promotors, aquest esdeveniment és una oportunitat per “revitalitzar” aquest àmbit mentre no es concreten els nous usos previstos i un “element central” que ajudarà a impulsar la transformació urbanística posterior.
“Fa molts anys que reclamem donar uns usos temporals a l’àmbit de les Tres Xemeneies per frenar la seva degradació. La biennal Manifesta ens sembla una bona opció, però creiem que s’està utilitzant aquesta oportunitat per no parlar dels usos reals que tindrà el conjunt en un futur”, apunta Hoyos, que fa una crida a no desviar l’atenció de la importància de concretar la naturalesa dels equipaments i l’activitat es durà a terme en tot el recinte.
L’avís per a navegants de la CACI
No gaire lluny de l’antiga central tèrmica s’alça imponent un altre vestigi del passat industrial del Besòs que fa 25 anys que espera un projecte que el retorni a la vida. Es tracta de la vella fàbrica de la Compañía Auxiliar para el Comercio y la Indústria (CACI) de Badalona, un majestuós edifici de maó amb prop de 4.341 metres quadrats de superfície construït l’any 1899 per Jaume Botey i Garriga. Després de gairebé una dècada aturat, l’Ajuntament de Badalona va decidir finalment desestimar el projecte acordat amb la Generalitat per instal·lar-hi el Museu del Còmic de Catalunya, una iniciativa que requeria una inversió del Govern de vuit milions d’euros que mai va arribar.
El consistori va apostar aleshores per convertir l’espai en un centre de difusió del coneixement tecnològic i la fabricació digital de la mà de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Fundació CIM. El pacte segellat el desembre del 2022 semblava posar fi a la travessia pel desert de la CACI, però, l’enèsim canvi a l’alcaldia badalonina ha deixat per ara en suspens la iniciativa. “Al Besòs tenim el problema que mai s’acaben de consolidar les transformacions urbanístiques. Sempre estem a expenses de la Generalitat, dels sectors econòmics… Així és impossible avançar“, lamenta Pepe Sánchez, president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs.
Sánchez considera que cal aprendre de l’exemple de l’antiga fàbrica i veu amb bons ulls tots els avenços que es duguin a terme en l’àmbit de les Tres Xemeneies. Pel que fa a la possible admissió a tràmit del recurs contra el PDU, el president de la coordinadora reconeix que implicaria un retard en la transformació del recinte de la vella central tèrmica, però afegeix que també seria una oportunitat per introduir millores substancials en el planejament.
1 
