El president del Consorci de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, defensa la presència de pisos turístics a la ciutat. El nou dirigent turístic –president del Gremi d’Hotels i un dels grans valors de les primeres setmanes de Josep Santacreu al capdavant de la Cambra de Comerç– advoca en una entrevista amb La Vanguardia per un model que els concentri en el mateix edifici. D’aquesta manera, assegura, “no creen cap mena de problema”. Una reforma en aquest sentit de la regulació dels immobles turístics, segons l’hoteler, arribarà, en tant que “les institucions hi estan a favor”.
En la mateixa entrevista, Clos ha reivindicat una “reconversió” del model turístic de la ciutat. L’hoteler aposta, en aquest sentit, per una estructura d’atenció als visitants “que no estigui centrada en el creixement”. En aquest sentit, apunta a “un turisme més sostenible, més cultural”. Es tracta d’una de les puntes de llança de l’actuació del conjunt del sector turístic barceloní, que ja fa temps que apunta a una nova marca, vinculada a la cultura, la gastronomia o els negocis, que eviti la massificació i generi més despesa als establiments de la ciutat.
Clos, però, apunta que el canvi de model ha de ser “natural, no per llei”. Els mateixos establiments hotelers, així com el conjunt de la indústria que els envolta, són els encarregats d’intentar “millorar la qualitat” per atraure aquest nou perfil de turistes. En aquest sentit, rebutja el turisme “d’estiu”, més vinculat al sol i platja. Aquesta mena de visitant, alerta, “no paga les taxes turístiques, però sí utilitza els serveis de la ciutat i l’embruta”. El president de Turisme de Barcelona insta les administracions a “buscar una fórmula de gestió per limitar-ho”. Al contrari, Clos reivindica el valor dels creueristes, que considera visitants “d’un altíssim nivell, que no perjudica la imatge de la ciutat”.
Pel que fa a la relació amb les institucions, Clos celebra l’accés a la batllia del PSC de Jaume Collboni. L’alcalde, assegura, promet “una nova etapa en la qual totes les administracions estan perfectament alineades”. El rol de les administracions esdevé essencial, per a l’hoteler, per comunicar que “el turisme no només porta problemes”. La publicitat de la dedicació del muntant recaptat per la taxa turística a finançar l’aire condicionat de les escoles és un exemple, als seus ulls, de la mena d’actuacions que calen per rebaixar la tensió dels ciutadans envers els turistes. Recorda, en aquest sentit, que el sector ha retrocedit del segon al setè lloc en la llista dels motius de preocupació per als barcelonins.
Relació amb Madrid
Malgrat la bona situació dels establiments turístics a la ciutat, Clos lamenta la pèrdua d’actius respecte del principal competidor a l’Estat –especialment en aquest model de turisme de qualitat–: Madrid. L’hoteler apunta a l’ampliació de l’oferta cultural de la capital espanyola, així com a la creixent oferta hotelera –amb places d’alta gamma que no hi són a Barcelona, com ara el Four Seasons–. Tot i la competència, Clos advoca per millorar la relació amb Madrid, si bé en els darrers anys “la política no acompanyava”.
