Els estereotips que s’han instal·lat en l’imaginari col·lectiu respecte a alguns barris perifèrics de Barcelona fan que no sempre se’ls conegui tal com són. Les persones que no els han trepitjat o no hi han viscut poden tenir una idea més basada en estigmes que en fets. Això ho coneix de molt a prop en Dani Ruiz, veí de tota la vida del barri de la Trinitat Vella, “La Trini”, per als seus veïns. Recorda al TOT Barcelona que quan era petit estudiava en una escola de Sant Andreu de Palomar, que es troba a només dues parades de metro de la Trinitat Vella. Les idees preconcebudes que molta gent té dels dos barris, però, estan lluny de coincidir. És com si l’autopista que hi ha enmig, la ronda de Dalt, materialitzés el gran abisme que els separa. “Els meus companys no venien a casa a fer treballs, normalment havia d’anar jo a Sant Andreu”, assegura.
Aquests estereotips són els que Ruiz ha volgut allunyar de la imatge de la Trinitat Vella a la seva exposició fotogràfica ‘L’altra ciutat’, que des del 2023 ha estat exposada de manera itinerant en diferents centres cívics de la ciutat. El projecte se centra, simplement, a mostrar-la tal com és posant al centre els protagonistes de la seva quotidianitat: veïns, blocs de pisos, activistes veïnals, mostres de diversitat cultural i diferents detalls, com uniformes de feina penjats estesos als balcons, que parlen de la classe treballadora, entre altres. “Es tracta de mostrar el barri per recordar que existim”. Però el projecte va més enllà. El passat 4 de novembre, Ruiz va organitzar, juntament amb un altre veí, Youssef Sultan; un itinerari pel barri on els mateixos veïns el van ensenyar a residents d’altres zones amb realitats, en principi, molt diferents: les Corts i Sarrià, la darrera parada de l’exposició. “No buscava ensenyar cap edifici emblemàtic, sinó la Trinitat Vella a través de les experiències dels veïns”, detalla Ruiz.
Un futur que no arriba
A cada parada de l’itinerari, un o més d’un veí van compartir realitats del seu dia a dia o lluites veïnals. Una d’elles és la de la rehabilitació d’habitatges de la zona nord, aixecats amb aluminosis, materials de mala qualitat i danys estructurals. La Laila, una de les persones que ho pateix, va recordar que molts veïns viuen en pisos en mal estat mentre esperen, des de fa molts anys i amb nombrosos retards, que se’ls reallotgi als blocs de pisos que s’estan construint al solar de l’antiga presó de Trinitat Vella. “Hi ha gent que ho viu des de fa molts anys. Sempre que la Laila surt de casa, es troba amb les obres i, inevitablement, cada dia pensa amb aquest futur”, explica Sultan des d’un encreuament on la presó fa de teló de fons.
Una altra parada de l’itinerari és un camí connectat a l’estació de metro, antigament conegut com “el caminito de la droga”, que evoca tot el que es va aconseguir amb la lluita antidroga. Ruiz assenyala que va esclatar el 2010, quan “va tornar l’heroïna”. Hi havia gent que consumia al barri i altres que s’hi acostaven per comprar-ne. Davant d’això, part del veïnat va protagonitzar diferents manifestacions sota el lema “No a la droga” i, alhora, va demanar a les administracions mesures. Les solucions proposades mai els van acabar de satisfer i, per tant, l’empenta del veïnat va haver de fer front a aquest problema. La unió que es va forjar durant aquells temps no es va acabar amb el final d’aquesta lluita. Encara perviu avui dia. “Es van anar fent activitats i, amb el temps, això va derivar amb la Setmana de la Convivència a la Trinitat Vella, que marca al calendari diferents activitats per als veïns”, celebra Ruiz.
La Carmen Huertas, és una de les veïnes de les Corts a les quals es van explicar aquestes lluites durant l’itinerari. Reconeix que abans no coneixia el barri, només havia estat al Parc de la Trinitat. Entre les seves paraules es denota que va captar part de la seva essència. “Em va agradar molt la xarxa social que tenen muntada. Si algun veí té un problema, tothom està disposat a ajudar. Si hi ha una festa o una activitat a muntar, tothom hi participa”, diu. En aquest sentit, afegeix que l’associacionisme té un pes important a gairebé tots els territoris de la ciutat, però que la diferència és que mentre, per exemple, a Sarrià es defensen àrees com el patrimoni, a zones com Trinitat Vella drets més elementals. “A més, comparteixen els seus problemes, i això els ajuda a veure que no són els únics que en tenen i, alhora, a tirar endavant”, assenyala.
Prioritats diferents
El president de l’Associació Amics de la Mesquita la Pau, Mohamed Chair, comparteix una opinió similar: la perifèria té moltes vegades prioritats diferents que els “barris benestants”. Pel que fa a la comunitat musulmana, recorda que representa una bona part de la població de Trinitat Vella i que està molt implicada en les lluites veïnals. En aquest sentit, desmenteix als mitjans de comunicació o missatges d’autoritats que transmeten idees de la comunitat musulmana molt diferenciades de la local, com si les seves necessitats no tinguessin res a veure. “Nosaltres som part de la ciutat i ens importen els mateixos pilars que la resta: tenir feina, habitatge i bona educació per als nostres fills”, insisteix.
És per això que per a Chair va ser important durant l’itinerari convidar als veïns de les Corts i Sarrià a la Mesquita de la Pau, que va obrir les portes el 1994. “Alguns em van dir que mai havien trepitjat un centre de culte. Cal conèixer aquesta realitat perquè el desconeixement genera por i falses concepcions…”. En aquest sentit, Sultan subratlla que aquest punt de l’itinerari va ser clau per mostrar una altra cara de Barcelona que no és visible per a molts barcelonins. “La ciutat també representa a la comunitat musulmana, però a alguns els hi sorprenia molt entrar en una mesquita”.
El final d’aquest recorregut va culminar en dos punts on el passat històric va tenir molt de pes. Per una part, Ruiz recorda com a la plaça dels Infants, dues veïnes, la Naima i la Chus, van parlar de la cultura popular del barri. Van destacar esdeveniments com el ‘Túnel del terror’, que aquesta Castanyada ha complert 10 anys; el final del dejuni del Ramadà, on participen molts veïns, siguin musulmans o no; i la celebració del Carnaval. “Uneix a totes les entitats, per molt diferents que siguin, perquè gairebé totes van néixer com a comparses de Carnaval”, afirma. Per una altra part, està la plaça de la Trinitat, on una de les propietàries del forn centenari Forn Trinitat, Teresa Penya, i la presidenta de la Fundació Pare Manel, Sandra Pardo, van fer un viatge a la Trinitat Vella del passat. Van recordar, entre altres, que llavors diversos veïns i el Pare Manel anaven a la presó a fer activitats amb els presos, la qual cosa torna a evidenciar una de les constants d’un barri que només vol existir: la voluntat d’ajudar als altres.
