La Ponència de Nomenclàtor de Barcelona va donar aquesta setmana el vistiplau a atorgar noms de dones a diversos espais de la ciutat. Entre aquests, destaca el Parc de les Tretze Roses, el nou espai que s’ubicarà entre els carrers de Pontils, d’Arnes i d’Ascó del barri de la Marina del Prat Vermell (districte de Sants-Montjuïc). D’aquesta manera, la història d’aquestes tretze dones republicanes i el seu tràgic final perviuran a Barcelona.
Els seus noms eren Ana López Gallego, Victoria Muñoz García, Martina Barroso García, Virtudes González García, Luisa Rodríguez de la Fuente, Elena Gil Olaya, Dionisia Manzanero Sala, Joaquina López Laffite, Carmen Barrero Aguado, Pilar Bueno Ibáñez, Blanca Brisac Vázquez, Adelina García Casillas i Julia Conesa Conesa. Quan van ser afusellades pel règim franquista en un cementiri de Madrid el 5 d’agost del 1939, poc després que acabés la Guerra Civil, tenien entre 18 i 29. La meitat eren menors d’edat perquè en aquells temps el límit estava en els 21 anys. Eren mestresses de casa, pianistes i modistes entre altres i, exceptuant Brisac, totes militaven a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU).
La joventut amb la qual van perdre la vida va ser el motiu pel qual se les va batejar com a Tretze Roses. Des de llavors, la seva història ha estat immortalitzada en llibres, documentals, obres de teatre i pel·lícules, entre altres formats. Cada any, amb motiu de l’aniversari de la seva mort, també se les recorda amb un homenatge i les xarxes socials s’omplen de missatges que les vinculen amb la llibertat, la democràcia i la lluita contra el franquisme.
Fa quatre anys i mig, l’octubre del 2019, van trobar-se al centre d’una polèmica. L’exsecretari general del partit d’ultradreta Vox, Javier Ortega Smith, va dir al programa ‘Los Desayunos de TVE’ que les tres joves havien comès crims brutals. “Sap com s’ha mentit en la història parlant d’algunes de les que anomenen Tretze Roses? Resulta que el que feien era torturar, violar i assassinar vilment”, va assenyalar durant l’entrevista. Davant d’aquelles declaracions, els seus familiars van demanar que Ortega Smith fos condemnat a exhumar fosses per haver-les catalogat d'”assassines”, entre altres peticions. Per part seva, però, el Tribunal Suprem (TS) va arxivar el novembre del 2020 la querella contra el diputat de Vox, ja que va considerar que no havia comès delictes d’incitació a l’odi ni injúries greus contra les dones assassinades.
El record de més dones
Altres noms de dona atorgats a espais de la ciutat per la darrera Ponència del Nomenclàtor són els d’Elvira Augusta Lewi, Dolores Ibárruri (la Pasionaria), Justa Freire, mestra republicana; i Victòria Ruiz Rodríguez, una activista veïnal de les Cases barates del Prat Vermell i participant de la vaga de lloguers de 1931. A totes elles se les recordarà al barri de la Marina del Prat Vermell. Per part seva, Leonor Ferrer; la primera dona delineant de l’Estat, tindrà el seu lloc al barri del Poble-sec.
