Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Radiografia de la població estrangera a Barcelona: 1 de cada 4 veïns
  • CA

1.660.435 persones viuen a Barcelona aquest 2023. Són dades de l’Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Barcelona, que assenyala que d’aquestes, 391.991 tenen una nacionalitat diferent de l’espanyola. En concret, són 391.991 persones que representen fins a 177 nacionalitats. Si ens fixem en quines són aquestes nacionalitats, guanyen en nombre del continent americà (142.976 persones), però és la comunitat italiana la més nombrosa a la capital de Catalunya. Això s’explica, en el cas de Barcelona, perquè molts ciutadans argentins tenen la nacionalitat italiana. I és que per lloc de naixement, l’Argentina és el primer país dels estrangers a la ciutat, amb 41.097 que han nascut en aquest país, si bé només 12.800 en tenen la nacionalitat. En concret, tenen aquesta nacionalitat 45.803 veïns i veïnes empadronats a la ciutat.

En segon lloc, hi ha els ciutadans amb nacionalitat colombiana, que són 23.188 persones. I completa el podi la comunitat pakistanesa, amb un total de 22.821 censades a la ciutat. La quarta posició és per als ciutadans de la Xina, amb 20.206 empadronats, i, en cinquè lloc, hi ha els francesos, que en són 18.000. En l’altre extrem hi ha la comunitat nigeriana, només representada per 1.015 veïns segons les dades de l’Anuari Estadístic 2022 presentat per l’Ajuntament de Barcelona. I encara menys, ciutadans del continent d’Oceania, amb 566 persones.

1 de cada 4 veïns té nacionalitat estrangera

Percentualment, aquest 2023 el 23,6% dels veïns i veïnes residents a Barcelona tenen una nacionalitat diferent de l’espanyola. Un percentatge que ha fet un gran salt si el comparem amb dades de l’any 2000, fa gairebé un quart de segle. Aleshores, el percentatge de persones amb nacionalitat estrangera era del 5,1%, segons les dades recollides per l’Anuari.

Per altra banda, l’Anuari també dona dades sobre la concentració de població a la ciutat en els deu districtes. I el que més població té és l’Eixample, amb 265.998 persones, seguit de Sant Martí (238.995) i Sants-Montjuïc, amb 183.323 veïns i veïnes. A la cua en nombre de població hi ha el districte de les Corts, amb només 80.943 habitants. Si ens fixem en la distribució dels estrangers en el territori, és desigual: Ciutat Vella i l’Eixample són, de llarg, els districtes amb més persones de nacionalitat estrangera en termes relatius.

I encara una dada més: més de la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat. En concret, 790.170 persones del total de 1.660. 435 residents. I 116.285 han nascut en altres ciutats de Catalunya. Dins de l’Estat, el col·lectiu més nombrós que s’ha instal·lat a Barcelona és l’andalús, seguit del de Castellà i Lleó i l’Aragó.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a desembre 29, 2023 | 12:14
    Ricard desembre 29, 2023 | 12:14
    Això de qui estranger és molt discutible. En tot cas hi ha nacionals d'Itàlia que solen ser d'origen argentí als que Itàlia els dóna moltes facilitats per esdevenir ciutadans transalpins. També passa amb força altres sudamericans amb "Espanya". El fet que la meitat de barcelonins no hi hagi nascut ho diu tot. Esperem que facin de catalans, cosa que legalment no hi ha res que els motivi per fer-ho.
    • Icona del comentari de: Pol a desembre 30, 2023 | 20:36
      Pol desembre 30, 2023 | 20:36
      Si t'hi fixes això de la doble nacionalitat dels argentins ja ho explica la notícia. Resulta que una proporció molt gran d'argentins ( i uruguaians) son d'origen italià. Fins i tot a Roma hi ha des del 1911 un monument dedicat als emigrants que varen fer cap a l'Argentina, anomenat Far del Gianicolo també dit Far de Roma o Faro degli italiani d'Argentina. Aleshores molts argentins d'aquest origen, sol·liciten la nacionalitat italiana, amb la qual nacionalitat poden instal·lar-se de forma legal a qualsevol estat de la Unió Europea. Fins i tot un jugador uruguaià de futbol del FCBarcelona, anomenat Suarez és tristament conegut ( a més a més d'una mossegada ) de quan l'any 2020 va voler adquirir la nacionalitat italiana, la seva dona té doble nacionalitat uruguaiana i italiana, cosa que li permetia adquirir també a ell aquesta nacionalitat transalpina i així poder fitxar per un club de futbol italià. El 2020 va haver de fer una prova d'italià de la qual llengua no en tenia ni idea, va fer trampes -també hi està implicada la Universitat de Perugia- i encara hi ha investigacions per aquest cas anomenat Cas Suarez i del 2022 el cas està pendent de judici.
  2. Icona del comentari de: Ramon a desembre 30, 2023 | 20:53
    Ramon desembre 30, 2023 | 20:53
    Un de cada 4 veïns del municipi de Barcelona és estranger, sense comptar els "espanyols" no integrats. Moltes persones d'aquests col·lectius no aprenen la llengua pròpia del país i això fa que els parlants de castellà i espanyol "augmentin"... El polític Heribert Barrera va parlar i preveure aquest aquest "efecte" l'any 2001, alguns el varen tractar de xenòfob, quan solament va descriure un fet. Fins al punt que tots els partits xovinistes espanyols amb representació i regidors (de Podemos al PP) varen fer pinya a l'Ajuntament de Barcelona el 2020 i votaren retirar-li de forma pòstuma la medalla d'or de la ciutat de Barcelona ( concedida l'any 2000 ). La petició fou de l'inefable i esperpèntic Manuel Carlos Valls Galfetti un individu que fou condemnat pel TEDH per les expulsions de romanesos ( entre els quals infants ) quan era ministre d'Interior de França, fins ací, i més enllà, arriba el cinisme i la mala fe dels xovinistes espanyols. Despertem-nos !

Respon a Pol Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa