Operatiu de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra que comportat la detenció de tres persones, d’entre 24 i 45 anys, per delictes d’estralls, danys i tinença d’armes i explosius -i armes de balins- i contra la salut pública. Els Mossos se n’han estat d’incloure a la llista els delictes d’organització criminal o algun dels tipus relacionat amb terrorisme. Segons ha informat el mateix cos, els arrestats serien activistes d’inspiració anarquista que estarien relacionats amb la col·locació d’artefactes explosius a Barcelona, en cinc caixers automàtics-un, dues vegades- un Mercadona i a mobiliari urbà com un d’ubicat al carrer Marina, als districtes de l’Eixample, Sant Andreu i Sant Martí.
Els fets es van registrar entre el juliol de 2022 i el juny de 2023. La investigació policial afirma que el material utilitzat era de fabricació casolana, però això sí, la construcció dels artefactes requeria “coneixements tècnics específics”. De fet, aquest arrestat és l’únic que ha entrat a la presó. Cap dels tres té antecedents penals. En cap de les operacions es van registrar danys personals, però els Mossos calculen uns 80.000 en danys materials. És el que els Mossos han batejat com a cas Piros. Els detinguts han passat a disposició judicial el passat 6 d’octubre. Arran de la investigació i del material recollit en l’escorcoll, els Mossos també consideren que el principal implicat del cas traficava amb droga i n’era el seu modus vivendi.
Perfeccionats amb el temps
Els investigadors asseguren que a cada atac es va incrementar la quantitat de material explosiu. A mesura que feien actuacions utilitzaven materials amb més potencialitat lesiva. Un fet que, per la policia, apunta a cert adoctrinament i ensinistrament a través de les xarxes i xats d’aplicacions de la web negra. Els detinguts, a més, gravaven les seves accions. Si en un primer moment, Mossos assegurava que difonien els vídeos a la xarxa, el sotscap de la CGINF, l’intendent David Sànchez, ha apuntat que “estan esperant al buidatge dels indicis” però que no saben si els vídeos era per xarxes internes, per comprovació dels fets o per una posterior difusió pública.
Els analistes dels Mossos han dut a terme una profusa investigació de més de mil hores d’imatges en caixers automàtics. Però els membres del Tedax, a més dels indicis recollits en les explosions van tenir una ajuda que no hi comptaven, un artefacte al Mercadona que no va fer implosió i que es va convertir en una mena de ‘manual’ de com actuaven. Una pista fonamental per poder entendre quins eren els mètodes de treball, el material utilitzat i els protocols de fabricació, tot amb material casolà amb facilitat de trobar-lo al mercat. En els escorcolls van trobar petards de 160 grams de pólvora quan un tro màxim de pirotècnia en porta 3,5 grams. Una comparativa que serviria per mesurar l’abast de les detonacions. Segons ha detallat molt pedagògicament el sergent del Tedax Carles Mitjà, les proves les van fer en una cabina de telèfons ubicada a la zona on es van perpetrar els atacs.
El passat 5 d’octubre, un cop recollits els suficients indicis per acreditar la participació dels quatre investigats, els investigadors van dur a terme l’explotació del cas, i van detenir tres homes i es va sentir en declaració a una dona en qualitat d’investigada a Oriola (País Valencià) però no resta acusada perquè no tenia un paper proactiu en els fets. Paral·lelament, es van dur a terme 3 entrades i escorcolls on es van intervenir productes químics i altres elements destinats a la fabricació d’artefactes explosius de les mateixes característiques que els investigats. La investigació continua oberta a l’espera de què, arran de la informació intervinguda, es puguin desprendre indicis de participació dels investigats en més fets, o d’altres persones, així com la motivació de les accions.
El Tedax, clau
La policia detalla que les accions perpetrades pels sospitosos sempre es duien a terme de matinada i hi participaven normalment dues persones: mentre un col·locava l’artefacte, una segona persona feia tasques de vigilància. Els agents del grup de TEDAX-NBQR, els agents especialitzats en explosius, que van realitzar l’estudi, anàlisi i reconstrucció dels artefactes explosius, amb les restes recollides als diferents llocs dels fets, van arribar a la conclusió que tots els artefactes havien estat fabricats per la mateixa persona.
Per la manera com estaven confeccionats, els especialistes van determinar que el presumpte fabricant tenia coneixements tècnics avançats. El material explosiu era de fabricació casolana i la construcció de l’artefacte requeria coneixements específics en química i física. En aquest sentit, els informes tècnics recollits als atestats, els artefactes explosius havien patit una “evolució qualitativa”. És a dir, en cada atac s’incrementava la quantitat de material explosiu, i s’utilitzaven materials amb més potencialitat lesiva.
Més de 1000 hores de gravacions
Una part substancial de la investigació es va fer amb l’anàlisi de més de mil hores d’imatges. Els Mossos van identificar un dels arrestats, a partir el que van trobar la connexió amb els altres dos. El seguiment personalitzat i a través dels indicis recollits, els Mossos tenen coll avall que cadascú tenia una tasca concreta, el que fabricava l’artefacte, el que el col·locava i el que el gravava, per posteriorment difondreu com a propaganda a la xarxa.
Tot i que els atacs no van ser reivindicats, la policia apunta que atenent al modus operandi, tot apunta a que la motivació sigui compatible amb un rerefons ideològic emmarcat en l’anarquisme violent. “Aquest corrent ideològic, en el seu vessant combatiu, tradicionalment s’associa amb l’ús d’artefactes incendiaris o explosius contra els considerats símbols del sistema i el capital”, asseguren els Mossos.
Prevenció de l’extremisme violent
L’actuació de la Comissaria General d’Informació s’emmarca en les funcions de prevenció dels extremismes violents. Unes tasques que s’han replantejat en els darrers dos anys, amb operacions d’investigació a la xarxa i la generació d’intel·ligència per detectar moviments que poden entorpir la “pau social”. En aquest context, els analistes dels Mossos han focalitzat els esforços en l’extremisme violent del supremacisme blanc, l’anarquisme antisistema o el jihadisme.
Una estratègia que implica des de plans de prevenció a una vigilància constant de fonts obertes a través de programes especialitats de recerca com el Voyager que detecten missatges que s’encabeixen en algun tipus d’acció violenta extrema. En l’operació ha tingut un paper força destacat els Tedax, per la desactivació del material explosiu i per descobrir on es trobava. Aquest migdia, l’intendent David Sánchez, sots cap d’Informació en donarà tots els detalls.
1 
