Les professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials han aprofitat l’aperitiu de Nadal celebrat pel mateix Ajuntament de Barcelona a la Model per denunciar el que consideren “maltractament institucional” per part del consistori i un nou conveni –que encara s’està negociant– que “agreujarà encara més la situació de les treballadores i de l’atenció ciutadana”. El col·lectiu al·lega que el servei “està saturat” i que tenen una “sobrecàrrega de feina” important que no se soluciona amb el nou redactat. Durant la protesta, les educadores i treballadores socials municipals han criticat l’Ajuntament per “no entendre” la casuística del sistema i han exposat que ara s’han començat a cobrir baixes del mes de juliol.
“Ens trobem en una situació de sobrecàrrega i saturació que impedeix fer la nostra feina d’acompanyament amb qualitat”, es queixen. A efectes pràctics, aquests problemes es tradueixen en ràtios “massa elevades” per fer intervenció directa, en un “increment de gestions burocràtiques” o “direccions saturades amb múltiples càrrecs”. Un aspecte que s’ha anat agreujant els darrers anys per la situació crítica del mercat de l’habitatge a Barcelona, que les condiciona la feina. En aquest sentit, el col·lectiu avisa que la mesa d’emergència d’habitatge té llistes d’espera de “més de quatre anys”. Des de l’antiga presó La Model, les treballadores afegeixen que “la problemàtica sistèmica d’habitatge recau sobre nosaltres” i defensen que “és impossible trobar pisos a Barcelona” i “encara més impossible si les ajudes són de només 800 euros al mes durant només un any”.
Una carta envidada fa uns dies a l’Ajuntament per un centre del Poble-sec reforça la teoria de les treballadores. “Ens veiem exposats a una atenció continuada a desnonaments en situació d’alta vulnerabilitat, sumat a la incertesa per la finalització de la moratòria de supressions de llançaments. L’atenció que requereixen famílies amb una situació greu d’habitatge condiciona tota possibilitat d’intervenció social”, apuntava l’escrit.
Inquietud pel futur conveni
Amb aquest context sobre la taula, les protagonistes de la protesta expliquen que l’Ajuntament vol reorganitzar l’horari laboral, la qual cosa les deixaria en una situació més complexa sobretot entre els mesos de maig i setembre. Actualment, les educadores i treballadores socials municipals fan 35 hores de maig a octubre i 37,5 d’octubre fins a l’abril. El nou text reduiria poc més d’una hora la jornada laboral del segon tram de l’any, però els obligaria a sortir una hora més tard les tardes que treballen de maig a octubre.
“Pot ser que altres treballadores que guanyen dies de teletreball estiguin satisfets, però a nosaltres això no ens afecta. A més, el juliol i l’agost no tenim visites programades a la tarda i amb el nou conveni n’hauríem de fer”, explica l’organització de la protesta al Tot Barcelona. Les treballadores tampoc entenen per què fins ara tenien lliure el 24 i 31 de desembre i amb el nou conveni perden aquest privilegi. Els serveis jurídics de l’Ajuntament al·leguen que no és legal, segons expliquen les afectades, però les treballadores es pregunten “per què en el conveni de 2019 es podia fer –i s’ha mantingut fins ara– i ara ja no”. “Falta transparència”, es queixen.
Durant la protesta, les professionals de Serveis Socials han aprofitat per denunciar el que entenen com un “greuge econòmic” entre professionals. Abans de la reforma educativa del Pla Boloña, els psicòlegs i pedagogs sortien amb una llicenciatura i els educadors i treballadors socials amb una diplomatura, però els canvis legislatius de 2007 transformen les carreres en un grau universitari. “Aleshores, per què continua havent-hi diferències de sou tan grans entre educadors i pedagogs, per exemple?”, es pregunten les afectades.
D’altra banda, demanen que el conveni detalli la seva feina conté un “risc emocional”, una declaració que es veuria reflectida en el seu i en millors condicions. Les treballadores socials de l’Ajuntament exigeixen, en aquest sentit, més seguretat i suport psicològic. “Veiem abusos, nens maltractats, i tot això t’ho quedes per tu. I després hi ha situacions que no són segures. Una companya de Sant-Gervasi va veure com un usuari se’l presentava amb un ganivet per agredir-la”, explica una d’elles, que prefereix no publicar el seu nom.
Altres col·lectius com els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) i l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques (OPSE) també s’han unit a les treballadores socials durant la protesta.
