Moments de tensió a la Meridiana després que dues noies hagin estat a punt d’arribar a les mans. Dues joves s’han apropat al tall i ha començat una discussió entre elles i els manifestants del tall. Tot seguit, una de les noies s’ha apropat als agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro) molt nerviosa i plorant. “Això no pot ser! No em puc creure el que passa aquí!”, cridava, en referència amb el tall.
Després les dues joves han marxat, no sense abans escridassar-se amb una manifestant. Els crits han passat a amenaces creuades fins que la manifestant i una de les joves han estat a tocar i l’Arro ha intervingut. Els agents s’han endut la manifestant i el jove que l’ha intentat aturar per identificar-les. La reacció dels Mossos d’Esquadra ha provocat que els participants del tall rodegessin els agents i exclamessin “no us mereixeu la senyera que porteu!”.
Finalment, però, la sang no ha arribat al riu i l’enfrontament ha quedat en crits.
Música per a calmar els ànims
La calma, però, s’ha instal·lat al tall després de la discussió i les identificacions. Com és habitual, els manifestants han tingut banda sonora durant la protesta. En aquesta ocasió ha estat el violoncel·lista Marc Renau l’encarregat d’amenitzar les tres hores de manifestació amb tres cançons. Totes elles han estat molt aplaudides, però sobretot la d‘El cant dels ocells, de Pau Casals.
