Viu en un pis antic en què les parets són “de cartró”. Amb tot el que això suposa. En el seu cas, explica que comporta el soroll de les televisions dels veïns amb qui comparteix parets. Els responsables de tenir el volum al màxim, afirma, són dos matrimonis grans amb qui té un litigi judicial per la molèstia que li genera la televisió. Aquesta veïna del districte de Sant Martí –que prefereix mantenir l’anonimat– és una de les que està acudint a l‘Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA) per denunciar l’excés de soroll dels veïns aquests dies.
Fa quatre anys que viu en aquest pis del districte de Sant Martí. Des de l’inici de la convivència, es va adonar que les televisions dels veïns, que donen al menjador i al dormitori d’aquesta veïna, estaven a un volum molt alt i que afectaven al seu dia a dia. Ara, amb el confinament i amb la gran majoria del dia a casa, la cosa empitjora, segons diu. “Tenen la televisió tot el dia al màxim”, es queixa en conversa telefònica amb el TOT Barcelona.“Ara la situació és pitjor perquè estan tot el dia mirant la televisió”.
L’advocat de l’ACCCA, Lluís Gallardo, xifra en “cinc o sis” les trucades diàries que reben per alertar del soroll dels veïns. La meitat, calcula, són de la ciutat de Barcelona. “Rebem denúncies per incivisme, com ara per veïns que corren a casa”, exemplifica Gallardo. També reben trucades per discussions de veïns, instruments musicals o televisions “a tota castanya”. Altres denúncies tenen a veure també amb el moment dels aplaudiments de les 20 hores, ja que alguns aprofiten també per posar música durant una estona, segons especifica Gallardo.
El consell que dona l’advocat als denunciants és que enviïn un burofax d’advertiment de la situació al veí responsable del soroll. “Ara mateix està tot aturat”, recorda, amb referència a l’estat d’alarma.
Ansietat per la televisió dels veïns
Ella pateix ansietat i necessita pastilles per dormir. Té fibromialgia i fatiga crònica, segons explica, i necessita un descans òptim. Per aconseguir-ho ha hagut de prendre mesures al llarg dels anys. “He arribat a anar a dormir a casa d’amics”, lamenta. Afegeix també que, en ocasions, canvia de dormitori per evitar el soroll de la televisió dels veïns.
Detalla que li agradaria marxar de casa per desfer-se dels veïns, però admet que la seva situació econòmica no li ho permet. “Estic millor fora de casa que a casa”, reconeix. Aquesta veïna ha recorregut a la via judicial mitjançant denúncies als veïns, però l’estat d’alarma ha obligat a ajornar la primera vista del cas als jutjats. Ella exposa que la solució seria canviar de lloc les televisions perquè el soroll no arribés al seu pis, però assegura que els veïns s’hi han negat. “M’han insultat, m’han escrit coses a la bústia i m’han dit que estic boja”, expressa.
Un piano molest
En altres casos la via judicial no ha cristal·litzat. Una veïna de l’Eixample –que també demana anonimat– narra com el seu veí de replà toca el piano per “molestar”. Des que es va mudar al pis on viu fa quatre anys, la veïna precisa que els cops de porta han estat habituals en el seu veí. Ella li va demanar que evités el soroll de les portes però, segons relata, ell la va ignorar.
L’any passat va entrar en joc també un piano, segons remarca. “El toca per fer soroll”, considera aquesta veïna, que sosté que el veí el toca per empipar-la. “Fa temps que no ho feia però ara ho ha tornat a fer”, relata. “És com si tingués el piano a casa meva”. Quan va voler demanar explicacions al veí sobre el soroll del piano, diu que li va contestar que no era ell qui el tocava. “Ell ho farà tot per molestar”, sentencia.
Aquesta veïna de l’Eixample vol evitar la via judicial pel temps i per la inversió que comporta. De tota manera, també s’ha dirigit a l’ACCCA per denunciar la situació i demanar consell.