SOS veïnal pel tancament d’un centre de Càritas a Nou Barris

L'esperança a la qual s'aferren les famílies afectades és un possible rescat de l'Ajuntament, que anuncia a aquest diari que considera l'espai "una prioritat"

“A Torre Baró, si tenim una paperera és perquè hem lluitat per ella, hem tallat quinze vegades la Meridiana i hem picat totes les portes. Amb el centre obert, igual. Sabien que lluitaríem i això farem”. És la carta de presentació d’una de les mares que ha d’explicar al seu fill que el lloc on passava cada tarda, en tornar de l’escola, potser no torna a obrir mai més. Ella és la Valeria Ortiz i el que vol és evitar que es tanqui definitivament el Centre Obert de Torre Baró que ha estat en marxa durant 30 anys com a part dels projectes de Càritas Diocesana de Barcelona. Així se’ls hi va anunciar fa cinc mesos. El centre tancava.

Tanmateix, segons ha pogut saber aquest diari, a última hora l’Ajuntament està tenint converses per intentar-lo salvar, ja que considera el servei “una prioritat”. Ara bé, encara no hi ha res en ferm i les famílies prometen empènyer fins a tenir la certesa que no els prendran un dels pocs recursos que s’havien fet seu. 

“Al barri no tenim res de suport per als nens. Zero. Això no és com la resta de Barcelona. Si tanca això, què ens queda?”. No només es refereix al seu entorn més pròxim –viu a tocar de l’edifici. El servei també cobria població dels barris de Ciutat Meridiana i Vallbona. En aquest espai es repartia el berenar cada dia a més d’una trentena de nens d’entre 5 i 13 anys habitualment. També s’hi feien sopars comunitaris, tallers, reforç escolar, classes d’informàtica o s’oferia ajuda psicològica. 

La indignació d’Ortiz, però, xoca amb la decisió de Càritas. L’entitat, superada pel context general de famílies que reclamen ajuda a la ciutat i l’entorn, ha decidit tancar alguns espais amb funció social per reduir despeses. Ara bé, el cas de Nou Barris és diferent. “És l’únic que podria salvar-se”, admet el cap d’Acció Social de Càritas a la capital catalana, Eduard Sala. “A finals de 2019 ja es va anunciar als altres centres que tancarien el 30 de juny. I vam fer el mateix amb Torre Baró. Però amb un asterisc, en aquest cas vam afegir un ‘tret de…’ com a possibilitat remota de trobar-hi una alternativa”, afegeix. Encara a l’abril no s’atreveix a concretar què passarà amb l’espai –menys encara després de l’alteració de la crisi del coronavirus– tot i que remarca que Càritas “no pot seguir perdent diners allà”. 

El motiu del tancament: la pèrdua de donacions

Segons les dades que aporta Sala, l’any passat el centre obert va costar 300.000 euros, 127.000 dels quals els va aportar íntegrament l’entitat. La resta depèn de subvencions, entre les quals destaca la de l’Ajuntament de Barcelona. “Des de fa tres anys, molta gent ha tingut la sensació que se sortia de la crisi i han baixat les donacions. En canvi, augmentaven els treballadors pobres. Famílies que tot i tenir un sou no podia pagar on vivien, el menjar, la mobilitat. I el 2019 va ser bestial. L’any passat vam gastar un total de 25 milions. Aquest any el pressupost és de 22,7 milions. D’on creu la gent que traurem els diners? Tenim més famílies demanant-nos ajudes que mai. Vam pensar que la reducció menys dolorosa seria la dels centres oberts”, apunta Sala. 

Mentre intenta quadrar els números, el cap d’Acció Social de Càritas sap que com la Valeria Ortiz hi ha desenes de famílies a Nou Barris. Tant és així que, en trobar-se la notícia del tancament, l’Associació de Veïns de Torre Baró, la de Ciutat Meridiana i agrupacions com el Sindicat d’Estudiants s’han posat en marxa per evitar-ho. Han enviat cartes a totes les institucions que els ha passat pel cap i han engegat, també, una campanya de signatures en línia. Ja en tenen més de 800. 

Al text es recorda que al centre donava atenció, en el seu últim moment, a 35 famílies i 50 nens i nenes. Un total de “més de 100 persones en risc d’exclusió social” que ja pateixen una buidor des de fa setmanes i que la seguiran experimentant els pròxims mesos, si res no canvia. Ara per ara, Càritas ja ha finalitzat el contracte a l’empresa que feia funcionar el centre, la cooperativa Suara. “Per als educadors també va ser molt dur. I encara i així, van tenir el detall de trucar un a un tots els nens per acomiadar-se”, reconeix Ortiz. 

L’Ajuntament com a possible salvador

Al change.org que han engegat per salvar el centre, els veïns reclamen a l’Ajuntament que “deixi de mirar cap a una altra banda”, ja que “ha d’impedir immediatament el tancament del centre, prenent el control de les instal·lacions i municipalitzant el servei”. I no són els únics que apunten en aquest sentit. De fet, Eduard Sala reconeix que “és una opció que podria funcionar, si és la voluntat del consistori”. El representant de Càritas –i part implicada en la creació del centre de Torre Baró als anys noranta– reivindica que s’han de treballar “totes les opcions que puguin aportar solidesa a un projecte”, ja que ells ja no el mantindran econòmicament de cap de les maneres.

I és en aquest context que l’Ajuntament apareix de manera cautelosa però esperançadora. Fonts municipals expliquen al TOT Barcelona que el govern de la ciutat, mitjançant el districte de Nou Barris i l’àrea de Drets Socials, està mantenint converses amb Càritas “per trobar una solució que doni continuïtat al projecte”. El govern Colau assegura que “és una prioritat que aquest servei segueixi present al territori pel valor social que hi aporta”. Tanmateix, encara no hi ha cap compromís avançat. De fet, la gerència del districte va comprometre’s per escrit a avisar les famílies tan bon punt “es trobi una sortida” a l’amenaça de tancament. 

Mentrestant, les famílies i les entitats que els donen suport insisteixen a assenyalar Càritas per no haver donat “explicacions” ni als usuaris del centre ni als treballadors de l’empresa que gestionava l’espai, la cooperativa Suara, amb prou temps. Des de l’entitat cristiana, però, assenyalen la crisi del coronavirus com el motiu que va precipitar la rescissió del contracte. 

La urgència de no tancar un centre a Nou Barris 

Tampoc no entenen per què s’ha decidit tancar el centre de Torre Baró, en comptes d’altres espais que hi ha disposats a Barcelona per Càritas i que també donen reforç a la infància. “No entenem el criteri, perquè a altres zones de la ciutat hi ha més opcions d’altres entitats per repartir i ajudar la canalla”, insisteix Ortiz, mare d’un nen de 12 anys amb necessitats especials. “Ara ja no tenen ni els berenars, que almenys això treia un maldecap a moltes famílies que van justes”. 

De fet, Nou Barris és el districte que més necessitat de beques menjador aplega. Segons l’informe Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019, els alumnes noubarriencs van ser els que van tenir un percentatge més alt d’infants becats (45%). També és el segon districte amb un percentatge més alt d’estudiants que no superen les competències bàsiques a sisè de primària.

I encara amb més concreció, el mateix Ajuntament va resoldre l’any passat que la zona on hi havia més llars amb privació material severa era, precisament, la que agrupava Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. El que significa que una de cada quatre famílies (24,2%) d’aquests barris no poden fer front a imprevistos, ni agafar-se una setmana de vacances cada any, ni mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, ni tenir cotxe. 

Davant d’això, els petits suports arrelats al barri esdevenen institucions alliberadores. “Els nens hi ha coses que no volen parlar amb els pares o amb els profes, però amb els educadors, sí. Entre ells, es fa una mena de xarxa a mesura que creixen. I ara, de sobte, acaben de tallar-li una part crucial a desenes de nens. És com si tot quedés descompensat”, reflexiona en veu alta Ortiz. També pensa que els anys anteriors podia portar el fill al casal gratuït tant el juliol com l’agost. I que ara no sap com s’ho farà. L’edifici que abans acollia la canalla ara ha quedat tancat. “El difícil que és trobar una casa fora de casa, i ara tot està a punt de desaparèixer”, conclou la veïna de Torre Baró. A ella, com a les famílies que s’han organitzat mitjançant les xarxes, només els queda encomanar-se al santíssim Ajuntament. Però en comptes de gastar pregàries, amb insistència veïnal. La recepta de Nou Barris. 

Nou comentari