La situació de les platges de Barcelona és força complicada. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el litoral de la ciutat perd 30.000 metres cúbics de sorra cada any. Aquesta regressió és una constant: les platges de la capital han perdut 129.200 metres quadrats de sorra des del 2010, l’últim cop que van rebre una donació externa. L’any 2022, el consistori va demanar un reforç de sorra extra al Ministeri de Transició Ecològica per poder pal·liar el retrocés dels darrers anys, però encara no hi ha novetats.
L’Ajuntament detalla que aquest reforç de sorra que es va demanar “està en marxa”, però matisa que abans d’efectuar-lo cal “executar els estudis, projectes i tramitació dels expedients”, que en aquests moments és en el que està treballant l’executiu espanyol. El Tot Barcelona ha preguntat insistentment al ministeri per com avança l’estudi i sobre un possible calendari, però Transició Ecològica no ha respost per cap via. Ja a finals de 2023, preguntat també per aquesta qüestió, el ministeri es limitava a dir que havia invertit 3,85 milions d’euros en els darrers tres anys a la costa catalana.
Des que es va signar aquest compromís, el 2022, la platja de Barcelona ha perdut més de 60.000 m³ de sorra aproximadament, amb algun matís. L’Ajuntament concreta que s’ha dotat de sorra la platja de la Nova Mar Bella –en l’operatiu per refer el mur que van enderrocar els temporals marítims Ciaran i Domingos– i en les obres de dragatge de la bocana del Port Olímpic. Aquestes són les úniques zones que han rebut una aportació extra de sorra darrerament.
L’única solució
El problema de les platges de Barcelona –i del litoral català, en general; el Maresme i el Delta de l’Ebre també són punts crítics– ve de lluny, tal com explicava el novembre passat el doctor Miquel Canals a aquest diari. L’aposta per l’economia blava, juntament amb les actuacions per crear embassaments o murs per prevenir riuades, genera danys col·laterals a la costa. En el primer cas, perquè moltes de les infraestructures que es creen al litoral entorpeixen el funcionament orgànic del mar. En el segon, perquè impedeixen, en major o menor quantitat, que alguns sediments arribin al mar i, de retruc, a la platja. L’altre element significatiu és que Barcelona compta amb platges artificials, que segons explicava l’expert en aquest reportatge, no tenen accés als bancs de sorra submergits, els encarregats naturals d’autoprotegir les platges.
I amb aquest panorama sobre la taula, l’aportació extra de sorra apareix com gairebé l’única solució. Com a mínim, l’única solució factible a curt termini. De fet, els experts remarquen que la solució utòpica implicaria restituir la idiosincràsia del litoral català, la qual cosa esdevé una missió impossible, ja que és un dels grans actius econòmics del país. D’aquí que el transvasament de sorra sigui imprescindible, malgrat que la sorra, avisen els experts, també és un bé escàs.
