Hi ha uns 16.000 metres quadrats a la Sagrera que concentren gran part de l’atenció veïnal. Un triangle format pels carrers de Garcilaso, Gran de la Sagrera i Berenguer de Palou. En un dels vèrtexs, a la cantonada entre Garcilaso i el carrer Gran, els professionals del CAP La Sagrera fa anys que reivindiquen un espai més gran per atendre millor els seus pacients. Però ara, la travessia de sanitaris i veïns, que han hagut de lamentar promeses incomplertes i força endarreriments, sembla que arriba al final. El Consorci de Salut ampliarà el recinte amb uns mòduls provisionals que s’ubicaran en un altre vèrtex d’aquest particular triangle, a prop de la cruïlla Garcilaso-Berenguer de Palou, i es compromet a iniciar la construcció d’un CAP definitiu –i més gran– a l’últim dels tres vèrtexs, entre Hondures i el carrer Gran de la Sagrera.
Amb el terreny situat, avancem en la trama. Part dels veïns del carrer d’Hondures han denunciat el soroll que generen dues pistes esportives ubicades a la cantonada d’Hondures amb Gran de la Sagrera, un complex esportiu que conviurà estretament amb el futur CAP. De fet, la idea del consistori és deixar com està la pista central i aixecar el futur centre sobre la pista annexa, molt més petita i enganxada a la pista gran. En l’última Audiència Pública de Sant Andreu, Mauricio Soravilla, un dels veïns afectats pel soroll, lamentava que “ningú a l’Ajuntament els ha donat resposta”, malgrat que van enviar cartes i estudis acústics “des del desembre de 2023”. Un soroll “exagerat” que des de l’Associació de Veïns la Sagrera confirmen que es produeix sobretot els caps de setmana. “Potser són 15 nens i 10 adults, però hi posen massa passió; sembla que juguin la final de la Champions”, diu Jaume Matas en declaracions al TOT. El líder veïnal afirma, això sí, que els sorolls desapareixen de nit.
Des de l’Ajuntament asseguren que el districte ha mantingut contacte amb els veïns afectats i que estan parlant amb els gestors de l’equipament esportiu “per minimitzar l’impacte acústic que generen a la zona”. En una trobada veïnal, la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva, va admetre que “s’està treballant” amb els clubs, però que la solució “no va tan ràpida com ens agradaria”. Els veïns afectats asseguren que senten timbals, la botzina del marcador i música, i que hi ha dies que les molèsties s’allarguen fins a les 23 hores.
Els clubs esportius demanen tancar el recinte
El director de la instal·lació, Toni Cerdán, reconeix que l’Ajuntament els ha transmès la queixa “d’un veí” i detalla que volen “contactar-hi” per escoltar-lo i “obrir una mediació”. En declaracions al TOT, Cerdán reconeix que a certes hores de la nit és millor rebaixar els decibels, però defensa que la majoria de partits són en horaris en què es permet fer soroll. Alhora, el gestor detalla que aquest soroll prové de “joves que venen a animar l’equip sènior en un ambient esportiu”, la qual cosa considera que és “saludable”. També que ja han tingut situacions similars en altres pistes i que sempre han arribat a un acord.
“No crec que sigui reglamentari treure la botzina, i el tambor, com a molt, es fa servir cada 15 dies”, defensa per la seva banda Carlos Feriche, president del SD Espanyol d’Hoquei, un dels quatre clubs que juguen en aquest pavelló. En tot cas, les entitats insisteixen que “res d’això passaria” si en comptes de lones hi hagués una paret envoltant la pista central, i avisen: “Si em dius que ara el soroll molesta els veïns, imagina’t què passarà amb els malalts que vagin al CAP”, diu Feriche. En aquesta línia, Cerdán reconeix que la combinació CAP – pistes “podria portar problemes de convivència”, però prefereix mantenir-se a l’expectativa: “Veurem què passa”.
“Ha anat al moll de l’os”, respon des de la distància Jaume Matas, que recorda que la pista, de propietat municipal, és d’ús privat. “Abans hi estava només el CE Sagrerenc, que obria el recinte al barri i fins i tot la gent hi anava a jugar al dòmino. Fa uns anys es va decidir que tots els equipaments públics han de passar per concurs i els tècnics no van tenir en compte l’impacte d’aquesta entitat al barri. El seu projecte va perdre”, explica el líder veïnal, que lamenta, en part, el distanciament que hi ha hagut entre el recinte i el barri. Un cop conclòs el parèntesi de caràcter històric, Matas sentencia: “Serà interessant veure com es conjuga un equipament sanitari i un d’esportiu”.
Un projecte enquistat
Sigui com sigui, les queixes veïnals pel soroll han destapat un projecte enquistat des de fa dues dècades que, segons els gestors de les pistes, tallaria de soca-rel les protestes i frenaria qualsevol incompatibilitat amb el dia a dia del futur CAP. És més, Toni Cerdán explica que les entitats esportives i l’Associació de Veïns han presentat una proposta “conjunta” per construir de forma simultània un nou pavelló i el CAP. “No tenim gaire el detall de per què, però no va prosperar”, lamenta el gestor. Jaume Mates, que guarda els projectes fallits a casa seva, opta per descriure la proposta com una “declaració d’intencions veïnal” i creu que l’Ajuntament l’ha descartat per “motius econòmics”.
La idea dels veïns era construir el Club Esportiu Cultural la Sagrera en el marc d’un gran acord per poblar el barri d’equipaments. Entrant al detall del projecte, el nou complex buscava ser el pal de paller esportiu del barri, amb una piscina i espais socials “en l’únic gran espai públic que tenim ara a la Sagrera”. El projecte s’ha intentat impulsar en dues ocasions diferents; una primera el 2010 en què es va aconseguir el compromís de l’Ajuntament, fins i tot signat per l’alcalde Jordi Hereu. En aquell document, Hereu afirma que l’arribada de l’AVE a Sagrera “conforma una de les transformacions urbanístiques més importants” de Barcelona i assegura que ha de permetre “l’aparició d’equipaments i serveis al llarg dels dos marges de l’àmbit ferroviari”. D’una quinzena d’equipaments promesos, tres legislatures després només se n’han completat quatre: el poliesportiu Camp del Ferro, el Casal de Barri Torre Sagrera, l’escola 30 Passos –en mòduls prefabricats i un futur boirós– i la biblioteca Marina Clotet.
Les pistes, amb un futur incert
La majoria de compromisos de l’Ajuntament han quedat en paper mullat, també el centre esportiu que havia de substituir les pistes del carrer d’Hondures. I això que l’any 2020 els veïns van intentar-ho per segon cop, en aquest cas després que l’associació veïnal adaptés el projecte al nou context i estudiés com encabir-hi el futur CAP, tal com demanava l’administració. L’executiu dels Comuns ni se’l va plantejar, diuen els veïns. Així les coses, l’esperat centre mèdic acabarà arribant a Hondures, però el nou pavelló no.
De fet, el futur de les pistes és més incert que mai. L’únic que en aquests moments saben les entitats esportives és que els equips que habitualment juguen a la pista petita es desplaçaran al nou pavelló del carrer d’Espronceda. Amb tot, hi haurà un conjunt d’equips –com a mínim amb la informació de què disposen ara– que continuaran jugant a la pista principal, la que està envoltada per unes lones i que genera soroll als veïns. El president del SD Espanyol avisa: “Quan comencin les obres del CAP no sé com ho farem, perquè generaran una pols que, si entra a la pista –les lones no ho evitarien–, pot ser perillós per als jugadors d’hoquei”. I per qui els vol fora, els clubs reiteren: “Les pistes de Barcelona estan saturades i no tenim un altre lloc on anar”.
