Entusiame en un pati d’illa del Raval per una breu actuació improvisada ahir per una soprano anònima que ha cantat dues peces a cappella per la finestra aquest dimecres al vespre, en ple confinament per la pandèmia del coronavirus. Es tracta d’un barri que viu molt al carrer, i aquest tancament –tot i que se segueix amb menys rigor que en altres zones de Barcelona més obedients– se suporta amb moltes dificultats. Els pisos són petits, la densitat molt alta i la necessitat de desfogar-se i mantenir alguna mena de contacte social creix. Així ha sigut com s’ha desencadanat aquest episodi nocturn.
Tot ha començat amb un aplaudiment especialment intens als sanitaris. Es fa cada dia, com a tota la ciutat i la resta de Catalunya, però aquest dimecres hi havia a l’ambient i en el so un to especialment festiu, amb algunes notes musicals que algú feia sonar des d’algun dels pisos que donen a aquest pati.
Després d’aquesta sessió d’aplaudiments barrejada amb crits de suport i repic de cassoles –en un sentit molt diferent de la cassolada que es faria una hora després contra la monarquia espanyola–, que ha durat bastant més del que es veu en el vídeo, es flairava que la gent tenia ganes d’alguna cosa més. I s’ha començat a sentir una veu que cantava. Els veïns han anat callant per escoltar-la. Era una soprano interpretant El cant dels ocells, i quan ha acabat el veïnat ha esclatat en aplaudiments i crits per demanar una altra cançó. L’artista anònima, enmig de la foscor, hi ha accedit i ha cantat una altra peça, que ha estat encara més aplaudida.
