En un barri Gòtic ple de negocis per a turistes, on cada cop més hi ha menys botigues històriques, la barreteria Obach, tot un clàssic de Barcelona, compleix un segle. Era el 23 de novembre del 1924, i a la ciutat faltava un mes i escaig perquè s’inaugurés el primer tram del metro, entre Lesseps i Catalunya, quan en Josep Obach, natural de Tiurana, es va instal·lar a Barcelona i va llogar una barreteria de dones al carrer del Call, 2. En ple auge del barret, un any després, en Josep va ampliar el negoci i va començar a vendre també capells per a homes. Ha passat un segle i el comerç sempre ha estat sota el paraigua de la mateixa família. Ara, al capdavant de l’establiment hi ha en Pol i la Judit Obach, besnets d’en Josep. La barreteria ha estat testimoni del darrer segle d’història de la ciutat, de la Guerra Civil, el franquisme, els Jocs del 92 i la pandèmia.
Després d’en Josep, va ser el seu fill Antoni qui es va fer càrrec del negoci. Era l’any 1942. En aquella època, la família vivia en un pis damunt de la barreteria. Segons explica el web de la ruta dels establiments emblemàtics de la ciutat, als anys 50, els barrets van deixar d’estar de moda i van tancar moltes de les botigues especialitzades. Aquells anys, l’Antoni va idear unes caixes de fusta per posar els barrets que encara s’utilitzen. Els fills de l’Antoni, Ramon i Antoni, van prendre el relleu el 1980. I el 2015 es va incorporar a la barreteria en Pol, fill de l’Antoni. “Des dels 14 anys, per a mi, Nadal i estius era venir a treballar a la botiga. M’he anat formant aquí, amb el meu avi, pare i tiet”.
La botiga, propietat de la família
El 1985, l’avi d’en Pol va comprar la botiga, evitant d’aquesta manera que el local es veiés afectat per les pujades del lloguer que han dut tants negocis emblemàtics a abaixar la persiana. No gaire lluny de la barreteria Obach, a la mateixa plaça de Sant Jaume, hi havia la camiseria Deulofeu, oberta el 1918 i que va haver de tancar el 2015 davant la impossibilitat de pagar el lloguer. El 2022, la camiseria es va convertir en un Starbucks. “Em sembla que els demanaven al voltant de 18.000 euros al mes. Això significa que cada dia has de destinar 500 euros al lloguer. Un negoci petit no pot competir amb una multinacional”, reflexiona en Pol.
Entrar en aquesta barreteria del Gòtic, és com fer-ho en el túnel del temps. El local conserva tot el mobiliari d’època. “Aquest taulell que tenim davant és de fa 100 anys”, diu en Pol al TOT Barcelona. De fet, la botiga forma part del catàleg d’establiments emblemàtics que l’Ajuntament va elaborar l’any 2016 en la categoria E1 (establiment històric i amb valor patrimonial). Això significa que si el local canviés d’activitat, hauria de preservar l’exterior i l’interior. De l’interior, el web d’establiments emblemàtics en destaca la decoració original, amb el taulell, els armaris, els prestatges i les caixes de fusta pels barrets, així com dues taules de fusta amb peus de ferro de forja. I de l’exterior en diu que l’estructura està formada per diversos aparadors, “disposant de dues portes d’accés que formen un petit vestíbul amb aparadors de mirall corb”. A més, “l’estructura de fusta està muntada damunt d’una zona de sòcol d’aplacat de marbre fosc, i a la zona alta, a escala del forjat, es desenvolupa un calaix continu que remata i unifica, com si es tractés d’una visera, tots els aparadors”. Amb motllures simples, el calaix inclou un rètol amb “el nom i l’anunci del contingut de l’establiment amb grans caràcters esgrafiats damunt un vidre fosc”, explica. Sombrarería Obach, es pot llegir.
“Els anys 60, el meu avi vivia al Guinardó i baixava a la botiga amb cotxe”
Mentre que a la botiga sembla no està afectada pel pas del temps, el Gòtic i els carrers del voltant no tenen res a veure com eren fa unes dècades. “El 1924, Barcelona era una ciutat molt petita comparada amb com és ara. Els anys 60, el meu avi vivia al Guinardó i cada dia baixava a la botiga amb cotxe i aparcava darrere de la barreteria, com si fos un poble. Actualment és impensable”. I el carrer del Call, tan estret com és, tenia voreres. “Ara, els camions de la brossa que hi circulen passen molt justos”.
Un concurs de fotografia per celebrar els 100 anys
La celebració dels 100 anys de la botiga tindrà lloc el mateix 23 de novembre. L’activitat més destacada serà un concurs fotogràfic d’imatges antigues, actuals o artístiques de l’establiment, com la que ara mateix es pot veure a l’aparador, en la qual hi ha una parella de persones grans mirant els barrets. “És de l’any 1994”, diu en Pol. Precisament, aquesta imatge que hi ha a l’aparador i que es pot veure a la publicació d’Instagram de la barreteria sobre aquest paràgraf és l’origen de la idea del concurs. Fa un temps, un client va dir en Pol i la Judit que tenia una foto de l’establiment. Els la va ensenyar al mòbil i dies després els la va portar impresa i emmarcada. “Arran d’això, vam pensar que potser hi hauria més gent que podia tenir més fotos de la barreteria”. Totes les fotografies que rebin s’exposaran i la persona que hagi presentat la foto que resulti guanyadora rebrà un barret de regal.
A banda del concurs de fotografies, el 23 de novembre, a la botiga hi haurà música en viu i es podran veure estris antics utilitzats en el dia a dia de la barreteria, com un vaporitzador, “que el meu pare ha vist tota la vida i que ha de tenir més de 60 anys”, o un aparell que es diu configurador i que ja no es fa servir, però que és com un barret de fusta que es posava al cap. “A la part de dalt té unes punxes i amb una cartolina es podia agafar la forma exacta del barret. Amb un projector, es retallava i es podia fer el barret amb la mida exacta”, desvela en Pol.
Unes 5.000 unitats en articles de temporada
Al llarg d’aquestes dècades, la clientela de la barreteria ha anat canviant. Ara mateix, és meitat turistes i meitat públic local. “Quan parlem de públic local, ens referim a clientela de tot Catalunya. Tenim molts clients que venen a Barcelona al metge i aprofiten per venir a comprar la gorra i el barret que no troben en el seu municipi”. De moment, la barreteria Obach no té venda digital, tot i que atén les comandes que li arriben via mail, trucada o whatsapp. Recentment, en Pol ha fet un enviament a Mèxic d’un barret de cordovès, de color plata, per un rodatge d’El Zorro. Un tret distintiu del comerç és l’estoc ampli del qual disposa, “unes 5.000 unitats en articles de temporada”, amb una gran varietat de talles. A l’estiu, treballen amb el lli, la palla i el cotó, i a l’hivern, la llana i acrílics més gruixuts.
Sempre que pot, els Obach encarreguen la fabricació dels barrets “a la vora”, és a dir a empreses de l’Estat espanyol, França i Itàlia. “He intentat treballar amb els mateixos proveïdors que el meu avi i pare. Per exemple, la boina de tota la vida està feta al País Basc, de la marca Elosegui. Com treballem amb ells de tota la vida, ens posen el nostre segell i l’adreça en els articles. La boina, per exemple, és un producte que no passa de moda. Ara es ven molt a gent que viu al poble o al Pirineu. A Argentina i Uruguai també es fa servir”. Segons el Pol, el públic jove també té interès pels barrets. Això, sí, amb altres estils. “Un model que surt molt és el Porkpie, amb la copa petita i l’ala més curta, que es porta d’una manera més informal. El fan servir tant nois com noies. Estem notant que el gènere està desapareixent”, igual que les franges d’edat. “Podem vendre el mateix barret a un home de 80 anys que a una jove de 25. Ara, tothom és com més lliure”.
A finals de la dictadura, portar barret era de dretes
Els temps canvien, però la barreteria Obach continua ben present a la vida de Barcelona, sent testimoni de tot el que passa a la ciutat, amb el barret com a protagonista. Per exemple, a finals de la dictadura franquista i els primers anys de la democràcia, l’ús del barret va decaure a la capital catalana. “M’ho van explicar el pare i l’avi. Portar barret era com ser més de dretes. A Madrid, potser es va conservar molt més. Però a Barcelona, per rebel·lió, va com desaparèixer”, conclou en Pol.
