Al centre de la plaça dels Països Catalans, una porxada mal tancada concentra un aroma estimulant. Es respira alegria i els cops secs dels skates no són res comparat amb el run-run constant de maletes, que encerclen com aus carronyaires una desena de joves, tot homes i una dona, que aviat hauran de marxar de Sants. La reurbanització de l’estació els millorarà, també a ells, les instal·lacions skaters, però l’obra es preveu a dos anys vista i no tenen per on patinar en el mentrestant. “Necessitem una solució mentre esperem que es concreti el futur de la plaça, un espai provisional per seguir patinant. La gent d’aquí no vol anar a la Zona Franca, encara que sigui un lloc que ens deixin per a nosaltres. Tothom viu per aquí, a Sants”, explica a aquest diari tot un veterà com en Marc Lozano.
Sants no és el MACBA. Els edificis més propers són oficines i els usuaris de la plaça estan de pas, menys ells, que hi donen vida. En queden pocs, però molt units. Concretament, units en l’associació Sants4Ever, que aplega més de 300 patinadors. Patinen, fan classes i cinema. I lluiten. “Si vas a títol personal no tens força, però com a associació sí”, explica en Marc, que també exerceix de portaveu en les trobades amb el districte. “Ens oferim a col·laborar de manera altruista amb l’Ajuntament per identificar els emplaçaments, cobrir les necessitats de materials i dinamitzar aquest espai amb el menor cost econòmic possible”, va oferir-se, a finals de desembre, en el darrer plenari de Sants-Montjuïc.
Els skaters volen quedar-se a Sants, o a Badal, la Bordeta o Hostafrancs. A prop de casa. Alguns punts proposats són la fosa del parc Joan Miró, abandonada fa una dècada, l’espai industrial de Sants o pàrquings abandonats de Montjuïc. En conversa amb el TOT, en Marc argumenta la proposta. “Hem presentat a l’Ajuntament sis indrets abandonats, punts negres del barri on segur que no hi ha possibles molèsties, però clar, l’Ajuntament sempre es vol curar en salut”, apunta el patinador. El districte s’ha compromès a tenir una solució en tres mesos, però ja els ha dit que serà difícil. “Hem estat buscant alternatives i per Sants centre és complicada la viabilitat”, apunta l’Ajuntament, que reduirà al màxim qualsevol focus nou de conflicte veïnal. “Això és com la carta als reis: tu demanes i després et donen la meitat de la meitat de la meitat. Veurem la proposta, si ens donen una zona molt llunyana valorarem si hi anem o no”, conclou en Marc.
Creadors de comunitat
Els patinadors de Països Catalans reconeixen que l’ambient que s’ha creat els darrers anys als voltants del MACBA pot haver empitjorat la imatge del món skate, però en remarquen les diferències. “Allà també hi ha gent que patina cada dia, però no és el mateix. No hi ha el sentit de comunitat que hi ha aquí”, apunta un altre patinador. Li diuen el Gómez i, com molts altres, va començar patinant al centre i ha acabat a Sants. D’això ja fa 20 anys. El MACBA s’ha convertit en el destí estrella de molts aficionats. “El Magaluf de l’skate”, assenyalen els de Sants. “Però la gent que ve a viure a Barcelona, o que s’hi està uns mesos, normalment acaba aquí. Es comença allà, però s’acaba aquí”, insisteix l’skater.
Per això l’entitat avisa dels perills que suposaria perdre grups com el seu. Sants4Ever no només dona vida a la plaça, una llosa de ciment que crema a l’estiu, sinó que també col·labora amb la resta de teixit associatiu de Sants, a la festa major, crea activitats per a la canalla de les escoles més properes i participa de la Revolta Escolar. En Marc és mestre i n’argumenta els beneficis: “El tema de l’skate s’ha de llegir des de molts àmbits, no només des de l’oci. Malmö, Toronto, País, arreu d’Europa s’està integrant l’skate a la ciutat. A Barcelona és una activitat aïllada en racons puntuals. Aquí sempre anem endarrerits”.
L’skate, insisteixen, és un model més d’integració generacional i cultural. Patinant per Sants hi trobes catalans, andalusos, canaris, sud-americans, italians. El més nou és en Marco. És l’italià i va aterrar a Barcelona per estudiar un màster. “Vaig mirar d’aplicar a Barcelona, Madrid o Amsterdam, ciutats on l’skate té bona reputació. Em van agafar aquí i m’hi he quedat”, explica al TOT. “Si patines és una manera més d’apropar-te a un grup i saludar, saps que mínim hi haurà una cosa que tindràs en comú”, ressalta. “En aquesta plaça s’han planejat molts viatges entre col·legues”, afegeix en Marc. Un d’ells, a Uganda, per ajudar a construir una taula de salts com les que hi havia abans a la plaça dels Països Catalans.
Integrar el model a la ciutat
Els patinadors han aconseguit guanyar-se les entitats del barri a força d’obrir les seves activitats. Ells van recuperar les taules antigues de la plaça dels Països Catalans, que l’Ajuntament havia retirat, aprofitant un acte d’Adidas. I també s’han reunit amb entitats per traçar una proposta conjunta de com podria ser el disseny de la futura plaça. Una aposta en què l’espai de patinatge només representa el 20% de la plaça, en benefici d’altres zones d’esbarjo i zones verdes. L’Ajuntament ha promès que tindran espai, però encara no els ha concretat com serà.
“Som conscients que des de l’Ajuntament ens han dit que a la futura plaça es podrà patinar, que hi haurà una zona destinada a l’skate. És el missatge que ens ha transmès el mateix alcalde i l’actual regidora, però fins ara no hem vist cap plànol, cap document formal que ens indiqui com serà aquesta zona o com la podrem fer servir. Confiem que el disseny de la plaça mantindrà la seva essència original, però no podem ignorar que altres aspectes del projecte avancen i l’skate segueix sense concretar-se”, lamenta en Marc.
Sigui com sigui, els patinadors creuen que aquestes reformes són una bona oportunitat per replantejar el model de l’skate a Barcelona. Un tema que també és sobre la taula del departament d’urbanisme de l’Ajuntament. De fet, l’equip de l’arquitecte en cap, Maria Buhigas, té pensat crear un pla de ciutat vinculat a l’skate. L’entitat de patinadors detalla que s’està treballant conjuntament “per ampliar la mirada”. El model Skate Park actual, que integra “una rampa i poca cosa més” en espais aïllats és un “model caduc”, comenta l’entitat. Els parcs que hi ha ara es troben a Canyelles, el Fòrum o la Zona Franca, lluny de zones residencials. Així que les noves propostes haurien d’integrar l’skate a les places. “Són espais –conclou en Marc– on haurien de passar coses”.
