Barcelona encara conserva alguns elements franquistes que rememoren el passat dictatorial a la ciutat. L’Ajuntament s’afanya a retirar qualsevol simbologia que enalteixi la dictadura, però encara queden noms de carrers, plaques i altres monuments impulsats per la Falange Española de las JONS. La Sindicatura de Greuges de la ciutat, que en un comunicat reconeix que el consistori barceloní ha mostrat la seva “voluntat i determinació” per retirar la presència de simbologia feixista, reclama ara que l’Ajuntament faci públic “el cens de plaques i altres referències a retirar a la ciutat, i que valori la conveniència d’establir un canal per tal que la ciutadania pugui comunicar la detecció de simbologia feixista”.
L’Ajuntament va començar la retirada de publicitat falangista a Nou Barris i Gràcia. Durant el primer mandat d’Ada Colau, el consistori en va retirar 204 plaques a Nou Barris i 163 a Gràcia. Una iniciativa d’ambdós districtes, però que el llavors tinent d’alcaldia Gerardo Pisarello ja anunciava que era l’inici “d’una política de ciutat”. A petició del síndic, el govern de Jaume Collboni ha informat que l’executiu, a partir de la informació que arriba dels districtes i prèvia consulta als serveis jurídics, preveu tenir una “proposta de cens d’elements a retirar” el juny del 2024. Amb tot, l’Ajuntament també ha especificat que els tècnics de cada districte “procedeixen a activar la retirada” de qualsevol element “contrari a la llei de memòria democràtica” si se’n detecta.
La sindicatura celebra les intencions municipals, però apresa l’Ajuntament a “fer públic” el cens que s’està elaborant. La defensoria també creu adient establir un canal “per tal que la ciutadania pugui comunicar la detecció de simbologia feixista que no consti en el cens elaborat per l’Ajuntament de Barcelona”.

Què diu la llei de memòria democràtica?
L’Ajuntament s’empara en la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, que defensa “els valors democràtics” i els “drets i llibertats fonamentals al llarg de la història contemporània d’Espanya”. El text descriu quins són els elements contraris a la memòria democràtica i n’exigeix la retirada de la via pública. Pel que fa a les institucions públiques, com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona, la llei remarca que s’ha de fer un “catàleg” de símbols i elements contraris a la cultura democràtica.
La sindicatura creu que, tot i que aquest catàleg encara no està disponible, la llista permetrà a les administracions millorar els seus protocols i disposar d’una visió més integral de la seva tasca. En darrera instància, la institució capitanejada per David Bondia recorda la importància de seguir insistint en aquest camí per la rellevància que té per a la societat avançar i eliminar qualsevol element referent a un període de la història “en què van vulnerar-se els drets humans de manera sistemàtica”.