L’accés a un habitatge digne continua sent una de les principals preocupacions de la ciutadania. Així ho han reflectit els darrers baròmetres municipals i també ho indica el ja tradicional informe anual de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquesta radiografia de les principals problemàtiques de la ciutat l’ha presentada en una roda de premsa des del Centre Cívic Drassanes el mateix síndic David Bondia, que ha donat a conèixer també el llistat amb les deu recomanacions d’abordatge prioritari que ja ha traslladat a l’executiu encapçalat per Jaume Collboni. Entre les propostes d’enguany, destaquen la necessitat d’un canvi en l’abordatge d’un sensellarisme a l’alça, l’impuls a la llargament reclamada rehabilitació de pisos al Besòs i el Maresme i Trinitat Vella i la preocupació pel retrocés del català, que entra per primer cop després de les dades que indiquen una caiguda del seu ús social i institucional.
En el seu balanç del 2025, l’ens detalla que ha dut a terme 3.264 intervencions, 1.623 de les quals han estat queixes rebudes i tramitades. En total, hi ha hagut 1.596 consultes ateses, 17 actuacions d’ofici i s’han fet tres informes monogràfics, un dels quals sobre els allotjaments d’emergència i la seva eternització, amb persones que fa entre dos i tres anys que en fan ús. Els processos oberts han desembocat en un total de 374 resolucions, on s’inclouen fins a 470 pronunciaments dirigits a l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de millorar la prestació dels serveis municipals. El consistori accepta i acaba complint més del 70% dels pronunciaments i recomanacions de la Sindicatura.
Pel que fa als drets més afectats, el que té més presència en el total de les 1.623 queixes rebudes durant el 2025 és el relatiu a una bona administració (un 23% de les denúncies). Aquest fa referència al dret a ser tractats amb respecte i imparcialitat, rebre una resposta motivada i dins d’un termini raonable, les garanties del procediment i els serveis públics de qualitat. El segueixen en el rànquing el dret a accedir als serveis de protecció social (12%), el dret a la mobilitat (11,7%) i gairebé en un empat tècnic el dret a l’habitatge i al descans (10%).
Abordatge transversal del sensellarisme i més recursos per a la llengua
A la roda de premsa de presentació de l’informe anual, Bondia ha reivindicat el paper de l’ens com a “element catalitzador” per canviar la realitat barcelonina, tot indicant que la ciutat té capacitat per fer front a la pobresa i desactivar el discurs de la por cobrint les necessitats bàsiques de les persones en situació d’extrema vulnerabilitat. En aquest sentit, el síndic ha posat especial èmfasi en un sensellarisme que s’ha “cronificat” a la capital catalana i que necessita un abordatge transversal més enllà dels serveis socials. “L’Ajuntament ha posat més recursos, però alhora han crescut les persones en situació de carrer […] No té sentit ocupar taules per abordar del sensellarisme, s’ha de treballar de formar paral·lela amb el sector social, municipal i privat per què no deixa de ser un problema d’habitatge”, ha assenyalat.
Sobre la situació del català, la Sindicatura considera que per fer front a l’emergència linguística s’ha d’enfortir l’ús institucional del català i això pasa per dotar de més recursos el Comissionat per a l’Ús Social del Català. “Creiem que s’ha de reforçar perquè pugui fer la feina amb eficacia i que s’ha d’incorporar la perspectiva lingüística a totes les politiques municipals, a l’administració i les empreses concessionàries”, ha apuntat Bondia.
