L’acte taurí celebrat aquest dijous a la Monumental amb motiu del dia internacional de la Tauromàquia ha despertat animadversió entre alguns barcelonins. Una setantena de persones, segons dades facilitades per l’Ajuntament de la capital catalana a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), han protestat a les portes de la històrica plaça de toros contra l’esdeveniment que ha organitzat la Federació Taurina de Catalunya. S’ha tractat d’un acte privat a favor de la tauromàquia, però sense presència de toros. Aquest acte simbòlic, però, ha motivat l’oposició del Partit Animalista amb el Medi Ambient (Pacma), que ha fet una crida a concentrar-se davant l’equipament per mostrar el rebuig a la iniciativa. El seu objectiu era encerclar la Monumental, però no ho han aconseguit fruit de l’escassa participació.
Tot i que es tractava d’un acte sense la participació de braus, el portaveu a Catalunya del Pacma, Iván Guijarro, ha argumentat que el motiu de la concentració era denunciar la “involució” que suposa l’acte “simbòlic” que es feia a l’interior de la Monumental, ja que, segons considera, “fomenta la violència i justifica la que s’exerceix contra els animals”. També ha assegurat que l’esdeveniment organitzat per la Federació Taurina de Catalunya és una mera “provocació” per intentar “normalitzar” una “cultura que no representa Catalunya”. Tot i que les dues activitats han conviscut sense incidents, s’han produït alguns moments de tensió quan els convidats a la festa taurina entraven a la Monumental. La tensió, però, ha quedat només en paraules, tret d’alguna espenta.
La situació dels toros a Catalunya
El 28 de juliol de l’any 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar l’abolició de les curses de braus gràcies a la iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per la Plataforma Prou! Una ILP que va tirar endavant amb 68 vots favorables, 55 en contra, 9 abstencions i 3 absències. L’any 2012 aquesta llei aprovada pel Parlament va entrar en vigor, però el 2016 el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar-la, ja que considerava que contradeia la competència estatal per a la protecció del patrimoni cultural en què les corrides quedaven recollides com a “bé d’interès cultural”. Des d’aquell moment, doncs, les curses de braus tornaven a estar permeses a Catalunya, tot i que ja no se n’han dut a terme més.
