Hi ha dos elements barcelonins, potser més discrets que els grans monuments, que també criden l’atenció els visitants. Per una banda, els taxis grocs i negres, únics arreu del món, que s’han convertit en un dels principals souvenirs que es venen a l’aeroport o la rambla de Catalunya. Per una altra, els semàfors grocs que es diferencien dels d’altres ciutats de l’entorn, la majoria de color negres.
Els semàfors grocs, però, no sempre han estat allà. I és que molt abans van arribar un altre tipus de semàfor menys estètic i poc ortodox. El primer de tots data de l’any 1929, a l’encreuament entre Balmes i Provença; la ciutat estava a punt d’acollir l’Exposició Universal i havia d’endreçar el caos circulatori que regnava a la capital. Cap d’aquests semàfors aguanten vius a Barcelona. Malgrat això, encara queden alguns semàfors ‘vintage’ al bell mig de l’Eixample que recorden als primers que s’hi van instal·lar.
Els semàfors del carrer del Comte d’Urgell, els més antics que funcionen
A l’últim tram del carrer del Comte d’Urgell, en els encreuaments amb Londres i Buenos Aires, trobem aquests semàfors antics que continuen intactes a Barcelona. Encara que no se sap amb exactitud quan es van instal·lar, la majoria d’articles publicats els situen entre els anys 40 i 50 del segle passat.
Sí que se sap que l’Ajuntament els va restaurar l’any 2013 i que avui guien el trànsit cap a les Corts. Segons el consistori, es tracta d’un element urbà “simbòlic” que “malgrat haver-se adaptat als canvis tecnològics, manté el seu aspecte original“. En aquest sentit, els semàfors de Comte d’Urgell han incorporat llums de led per adaptar-se en l’actualitat i poca cosa més.
Ara bé, aquests encreuaments també compten amb semàfors més moderns als costats que regulen el trànsit, amb la qual cosa els semàfors ‘vintage’ responen més a un intent de mantenir part del llegat de Barcelona que no pas a la regulació estricta del trànsit.
