El Grabador Inglés, especialitzat en la confecció de segells, plaques i rètols; va obrir les portes el 1932 en el número 2 de la ronda de la Universitat. Totes les dècades que el comerç ha passat en aquesta artèria del cor de Barcelona l’han fet acumular diferents anècdotes que, en molts casos, parlen d’una ciutat que difícilment tornarà. Tal com explica Rafael Rodés al TOT Barcelona, la tercera generació que està al capdavant del negoci, quan el seu avi va posar-lo en marxa, paral·lelament, va obrir un bar al costat que va acabar tenint una vida curta. “Quan va arribar la guerra civil, els soldats venien al bar i marxaven sense pagar. En acabar la guerra, va decidir que la millor opció era tancar-lo i convertir-lo en el magatzem de la botiga”, recorda.
Rodés comparteix aquest record des del nou local on el comerç viurà la seva segona vida. Fa més d’un mes es va veure obligat a deixar el local de la ronda de la Universitat, que es troba en els baixos d’una finca on hi ha un hotel, perquè la propietat té nous plans per a aquest. “La qüestió no és que ens volgués apujar el lloguer. La propietat té un altre projecte, però no sabem quin és”, assegura Rodés des del número 600 de la Gran Via de les Corts Catalanes, que obrirà les portes el pròxim 28 d’agost.
Pèrdua de comerços històrics
Entre calaixeres acabades de muntar, taulers de fusta i eines que anuncien que el nou establiment està encara en procés de construcció, el pare de Rodés, qui també es diu Rafel Rodés i té 83 anys, lamenta al TOT que el tancament de l’antiga botiga ha deixat gairebé orfe la ronda de la Universitat. Ja només queda un negoci històric: el frànkfurt Alt Heilderberg, del 1934, i per tant, el segon més antic del carrer després del Grabador Inglés. Sobre aquesta realitat es va pronunciar fa unes setmanes a través de Twitter la plataforma de veïns i comerciants SOS ronda Universitat. “Un altre local emblemàtic que deixa la Ronda: El Grabador Inglés, fundat el 1932. Continua la transformació del centre de la ciutat en “Guiripark”. Volem una ciutat per als veïns”, va avisar.
La situació descrita per SOS ronda Universitat és fàcilment palpable en recórrer aquest carrer d’extrem a extrem i veure com tots els establiments que hi ha actualment pertanyen a cadenes que acostumen a trobar-se en els epicentres turístics de la ciutat. Algunes d’elles són Bacoa Burger, 365, Taco Bell, El Fornet, Healthy Poket, Tiger, Foster’s Hollywood i La Tagliatella, que a més d’oferir opcions de menjar ràpid, recorden les dificultats que els comerços tradicionals tenen per subsistir a Barcelona. Rodés té clar que el seu futur pot ser negre. “Gairebé tots desapareixeran. Costarà trobar, per exemple, bars autèntics. Els que quedaran seran imitacions dels tradicionals, però mai seran el mateix”, lamenta.
El secret del Grabador Inglés per resistir no ha estat comptar amb un local de propietat, com és el cas d’altres negocis de tota la vida que també aguanten a Barcelona. Rodés diu que la clau ha estat comercialitzar productes que les grans superfícies no poden oferir. “La gent ara compra més en grans superfícies, però Amazon no pot confeccionar segells, plaques o cartells personalitzats per a empreses o particulars com fem nosaltres”, recalca satisfet per la feina feta tots aquests anys. Paral·lelament, destaca que els ha ajudat tenir la capacitat d’adaptar-se als temps actuals. En aquests moments confeccionen, per exemple, segells per a establiments de restauració que els estampen en empanades o en el pa d’hamburgueses. Això no és tot. Sense la llarga trajectòria amb la qual compten, moltes de les seves victòries no haurien estat possibles. “Som una empresa coneguda, una referència, i hi ha gent que ve a comprar-nos expressament a nosaltres”, insisteix.
Temps millors
Abans dels temps actuals, però, va haver-hi uns altres temps encara millors. Rodés afirma que en els orígens del negoci hi treballaven fins a 12 persones i que més tard, en els anys quaranta i cinquanta, venien amb autocar riuades de persones des de diferents pobles de Catalunya. “Es muntava una cua molt llarga a la porta, ja que en aquells temps només hi havia dos negocis a Barcelona que ens dedicàvem a la confecció de plaques i segells”, subratlla.
La positiva trajectòria del negoci es podria haver pronosticat, sense voler, des del principi de tot, ja que el significat del nom El Grabador Inglés respon a una manera de fer que acostuma a donar bons resultats. “El meu avi va escollir aquest nom comercial perquè els gravats anglesos tenien molt bona qualitat. És el mateix que va fer El Corte Inglés, fent referència als vestits que tenien molt de prestigi”, detalla amb l’esperança que la bona sort continuï impregnant El Grabador Inglés.
