Els barris del nord concentren més de la meitat dels sanitaris fora de combat per Covid-19

L'àrea de salut que inclou Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Andreu duplica les altres en volum de baixes i aïllaments preventius

Els barris vulnerables del nord-est de Barcelona també van ser els més castigats en volum de professionals sanitaris inhàbils a causa del coronavirus. Les xifres preliminars del departament de Salut mostren un gran nombre de baixes i aïllaments preventius a l’Àrea Integral de Salut (AIS) Nord. El total fluctua segons el recompte diari, però des del 31 de març ronda els 800 professionals afectats. En canvi les tres altres AIS de la ciutat han anat reduint els afectats i des de fa una setmana cap d’elles arriba als 350. A dia avui, més de la meitat dels sanitaris inhàbils a Barcelona treballen als barris del nord de la ciutat.

El recompte l’ha fet el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), a partir dels càlculs dels 4 directors d’AIS, que al seu torn s’informen del total diari d’inhàbils posant-se en contacte amb els hospitals, ambulatoris, sociosanitaris i centres de diagnòstic i rehabilitació que hi ha oberts a cada territori. No són dades ben bé a temps real –”asincròniques i incompletes”, les defineix el propi CSB– però mostren a grans trets on es concentra l’afectació. Portaveus de la conselleria de Salut confirmen al TOT Barcelona que l’AIS Nord és la que té més sanitaris inhàbils amb diferència.

Professionals sanitaris inhàbils a Barcelona / Oficina Municipal de Dades

Professionals sanitaris inhàbils a Barcelona / Oficina Municipal de Dades

Moltes causes simultànies, que es reforcen entre sí, provoquen aquest gran desequilibri. En primer lloc, el número de professionals: és l’àrea integral de salut més gran en kilòmetres quadrats, el que exigeix més centres i professionals per oferir uns serveis de salut equiparables en proximitat als de l’Eixample. Per tant, a més plantilla, més baixes en xifres absolutes. I, en conseqüència, una gran concentració geogràfica dels professionals inhàbils. A data 2 de maig, l’AIS Nord té registrats 778 professionals de baixa, mentre que l’AIS Esquerra en té 159, l’AIS Dreta en compta 319 i a l’AIS Litoral Mar n’hi ha 238.

Professionals inhàbils a Barcelona, a data 2 de maig / Consorci Sanitari de Barcelona

Professionals inhàbils a Barcelona, a data 2 de maig / Consorci Sanitari de Barcelona

A més, la recollida de dades discontínua ha provocat salts sobtats al gràfic, com el que es mostra del 30 al 31 de març. Salut sospesa que al març –quan la disponibilitat de tests era molt baixa– els casos reals podrien haver estat superiors als comptabilitzats i que per tant la línia taronja de la AIS Nord hauria estat la més alta durant tot el període sencer i no només a l’abril. 

Molts més contagis pacient-sanitari

Una causa indiscutida d’aquest alt volum és el contagi pacient-sanitari. “És el territori on hi ha hagut més casos de Covid-19 perquè els determinants socials són molt desfavorables”, argumenta Salut. La conselleria relaciona les rendes més baixes amb “índex més elevats d’emmalaltir” en una població que freqüenta més els ambulatoris en no tenir mútua privada i que en molts casos viu en habitatges que impedeixen un correcte confinament per degradació o pobresa energètica.

Més centres de salut al territori i un veïnat més contagiat i que va més al metge que el d’altres barris ha causat un volum molt més alt de sanitaris positius o sospitosos de coronavirus. El departament de Salut hi veu una relació directa i clara. No obstant també atribueix les xifres d’aquesta zona a que “s’hi han fet més tests PCR als professionals” perquè se’n fan més allà on hi ha més sospita pel perfil de població atesa.

Vista de l'hospital Vall d'Hebron, a Barcelona / Vall d'Hebrón

Vista de l’hospital Vall d’Hebron, a Barcelona / Vall d’Hebrón

Finalment l’altre gran factor que explica la concentració geogràfica és que l’AIS Nord inclou la Vall d’Hebronmés de la meitat dels inhàbils a la zona (480 dels 778) són sanitaris d’aquest hospital. Tot i que durant la pandèmia el protagonisme mediàtic s’ha repartit entre els 4 hospitals de referència de Barcelona, la mida no és pas equivalent. A la Vall d’Hebron hi treballen uns 8.000 professionals, vora el doble que al Clínic o el Mar i vuit vegades els de Sant Pau. És, ras i curt, el complex hospitalari més gran de Catalunya.

Baixes no simultànies han evitat tancar portes

Hi ha hagut baixes i aïllaments a la pràctica totalitat d’ambulatoris, però en no ser simultànies, la majoria han pogut seguir oberts. Si en algun moment un tenia un pic de baixes, centres propers li cedien professionals per resistir fins a recuperar plantilla. És el que li va passar al CAP de Sant Andreu, que durant una setmana i escaig es va nodrir de professionals de la resta del districte. No obstant, en les primeres setmanes de la pandèmia alguns centres sí que es van veure desbordats: van tancar portes i enviaven els usuaris a centres propers. Per exemple el CAP La Sagrera va haver de tancar uns dies.

La “tensió extra” de tenir companys ingressats

Les estadístiques no arriben a expressar, però, com s’han sentit els sanitaris mentre veien que els companys o ells mateixos queien malalts setmana rere setmana. Una metgessa de família de Nou Barris, que demana preservar l’anonimat, explica que el 30% del personal del seu ambulatori ha donat positiu en Covid-19. Quatre van haver d’ingressar a l’hospital, un d’ells a la unitat de semicrítics. A més dues de les ingressades van contagiar als marits, que també van haver de ser hospitalitzats. “Ara el nombre de baixes es manté més o menys però estem més tranquils perquè els ingressats ja són a casa; pensar que eren a l’hospital ens afegia tensió extra”, explica aquesta doctora de capçalera.

Les 4 Àrees Integrals de Salut (AIS) de Barcelona / CatSalut

Les 4 Àrees Integrals de Salut (AIS) de Barcelona / CatSalut

“Creiem que els casos crítics van incubar el virus a principis de març, quan les mesures de prevenció al CAP no eren les adequades ni pels protocols ni pel material de protecció”, diu. La segona onada de baixes l’atribueix directament “al contacte amb un veïnat amb molts contagis”: “La probabilitat d’encomanar-te és més alta aquí”. Considera que el sistema públic de salut “ha fallat en la detecció de casos greus” entre els sanitaris, que a més de ser “tossuts” a l’hora d’anar poc al metge han rebut “menys seguiment” que els seus propis pacients.

Ella no s’ha contagiat de Covid-19 però també ha estat de baixa. De fet va ser la primera de l’ambulatori. No es trobava bé, va entrar a l’historial d’un pacient seu i va veure-hi una analítica que no recordava. En obrir-la, va veure que havia donat positiu i va alertar del risc a la direcció. “Ara ens surt un avís en obrir l’ordinador, però llavors érem nosaltres que havíem d’avisar si ens assabentàvem que havien estat en contacte amb un positiu”, explica. Li van fer un test però els resultats van trigar una setmana, durant la que va teletreballar a precari des de casa.

“Ens han deixat sols i ens han mentit”

El degoteig de baixes de companys ha tensat unes plantilles ja molt fràgils emocionalment. “Molts estàvem tossint però continuàvem allà, hi havia tanta feina i problemes a arreglar que ni pensàvem en la nostra salut”, reconeix una altra metgessa d’Atenció Primària del districte de Nou Barris. També demana mantenir l’anonimat seu i del centre. Treballa en un ambulatori petit, amb una trentena de professionals malgrat ser l’únic en un barri molt empobrit.

“Continuàvem treballant amb un estrès brutal, perquè som una professió entre molt responsable i massa submisa”, lamenta. “Quan vèiem que els nostres símptomes empitjoraven, ens diagnosticàvem entre nosaltres, ens enviàvem a fer radiografies o directament a casa”, rememora. “Els nostres superiors directes també van emmalaltir i ens vam quedar sense direcció, així que vam haver de fer un pla autodidacta de com reorganitzar un CAP per a una pandèmia”, relata. Els caps de baixa intentaven ajudar des de casa, però la coordinació era complicada i la realitat sobre el terreny canviava massa ràpid: “Al front de batalla estàvem sols”.

Una infermera del CAP Sant Andreu equipada amb la granota per treballar en zona de pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus, posant-se la mascareta / Jordi Borràs

Una infermera del CAP Sant Andreu equipada amb la granota per treballar en zona de pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus, posant-se la mascareta / Jordi Borràs

De fet, ella va estar malalta i encara no sap de què: “Tenia molta taquicàrdia i tos nerviosa i no sentia cap olor, pensava que estava somatitzant l’estrès però també podia ser coronavirus”. S’ha fet dos test –negatius els dos–, un primer que li va proporcionar l’àrea de salut laboral per aclarir el cas i un segon que va reclamar ella abans de reincorporar-se: “Les instruccions sobre quan acabar l’aïllament anaven canviant i al final vam decidir entre nosaltres que sense un test PCR negatiu ningú tornava a la feina per respecte als companys”.

La doctora, que és membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), considera que els sanitaris no han rebut prou suport públic: “L’Institut Català de la Salut no ens ha acompanyat gens, ens han deixat sols i ens han mentit”. “En esclatar l’epidèmia els telèfons es van col·lapsar, els serveis informàtics no funcionaven i els ordinadors com sempre han anat malament”, protesta.

“El virus no distingeix classes, el contagi sí”

El contagi primerenc va ser determinant: en els barris més proclius, el coronavirus es va estendre molt abans que els protocols de protecció. “El virus no distingeix de classes però el contagi sí, perquè les condicions de vida i la feina marquen la possibilitat d’encomanar-se“, sintetitza MaÁngeles González, del CAP Trinitat Vella i també sòcia de la CAMFiC.

En aquest ambulatori, situat en un dels barris més afectats, hi ha hagut almenys una desena de baixes en una plantilla d’una trentena de persones. “Com que no són baixes simultànies no es nota tant, però si ho penses bé un terç del personal és molt”, apunta. “Les primeres setmanes hi havia molta indefinició sobre l’ús del material de protecció i creiem que la setmana abans del confinament, quan teòricament només hi havia contagi comunitari a Madrid, al nostre barri ja n’hi havia i nosaltres seguíem passant visita sense mascareta i amb la sala d’espera plena”, relata.

 

 

Aleshores el protocol deia que només calia tractar com a possible cas coronavirus qui hagués viatjat a Itàlia o Xina. Després, afegeix Gonzàlez, molts casos no van ser gens obvis: “Molta gent gran tenia símptomes que no eren els previstos per al virus, com diarrees o febre que anava i venia, i després es demostrava que sí que estaven infectats”. “Ara ja hem après que les visites a domicili tenen un risc molt més alt, però aleshores no n’érem conscients i vam estar bastant exposats”, admet.

L’estadística de professionals inhàbils, adverteix, pot estar condicionada també a un desgavell de la burocràcia: no quedava clar si era compatible teletreball i baixa. En aparèixer símptomes en un sanitari, a vegades es cursa una baixa i altres cops no. Ella mateixa ha hagut de quedar-se aïllada a casa en dues ocasions. La primera va estar de baixa per símptomes compatibles amb el coronavirus i ara està aïllada per contacte amb un positiu però teletreballant. També ha cobert companys del CAP Sant Andreu que eren a casa: “Em va generar una certa inseguretat, perquè no sabia què em trobaria, però al final va durar poc i no va ser gaire traumàtic”.

Més aïllaments, menys positius

Cristina Boté, infermera i directora del CAP Sant Andreu, matisa que l’alt nombre d’inhàbils també pot indicar paradoxalment “que s’hagi fet millor feina amb els aïllaments”. De la setantena de professionals d’aquest ambulatori, quasi seixanta han fet algun període d’aïllament però només 4 sanitaris han donat positiu. “A l’inici no estaven instal·lats encara els punts de teletreball per a tots els aïllats, però es va resoldre en una setmana”, explica Boté, que a més és membre de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC).

La directora del CAP Sant Andreu, Cristina Boté Fernández, comentant un cas amb una infermera equipada amb la granota per treballar en una àrea 'bruta' durant la pandèmia de covid-19 causada pel coronavirus / Jordi Borràs

La directora del CAP Sant Andreu, Cristina Boté, comentant un cas amb una infermera equipada amb granota / Jordi Borràs

Preocupació sindical a la Vall d’Hebron

A l’hospital de la Vall d’Hebron, direcció i sindicats no llegeixen igual el nombre de professionals contagiats. “No entrem en les xifres absolutes, perquè tenim molts més treballadors que la resta d’hospitals, però el nostre percentatge de contagiats està al voltant del 7% de la plantilla“, respon a aquest diari un portaveu oficial.

En canvi, Jesús Jiménez, delegat sindical de CCOO, critica que el percentatge global emmascara l’alta incidència en algunes seccions concretes, com infermers i auxiliars d’infermeria, entre els assegura que la ràtio sobrepassa el 15%. “Els metges i zeladors per exemple s’estan poca estona a les habitacions, mentre que infermeria s’hi passa tota la jornada fent higienes i cures i no pot teletreballar”, compara. Reclama reutilitzar menys el material de protecció i fer molts més tests ràpids: “Se n’han fet uns 2.000 però la llista d’espera és de 20 dies”.

Nou comentari