La persistència del coronavirus ha retornat el paper de protagonista als treballadors amb veus anònimes. És un dels canvis que hem viscut els darrers dies. Els primers a ocupar titulars sobre el tema van ser els epidemiòlegs, experts en malalties infeccioses i caps d’unitat dels principals hospitals de Catalunya. Inevitablement, però, el focus ha acabat arribant als milers de ciutadans que cada dia van a la zona zero del tractament dels positius per Covid-19 a intentar revertir una crisi encara sense data de caducitat: els sanitaris. Per copsar la seva situació després de la primera setmana des que el govern de Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma, aquest diari ha parlat amb desenes de treballadors de l’Hospital Clínic, l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital de Sant Pau.
Tot i que alguns centres els han demanat explícitament que no parlin amb periodistes, molts d’ells relaten, amoïnats, la contradicció del que viuen de portes endins i el que es troben fora quan acaben de treballar. Molts s’indignen quan troben grups de gent passejant i amb tanta paciència com poden entonen el ja institucionalitzat “queda’t a casa”. Alhora, però, protesten per la falta de material, concreten dades sobre com s’està tractant la pandèmia als hospitals barcelonins i recorden que ells –i les seves famílies– són a la primera línia del front per aturar l’avenç del coronavirus.
Una infermera de l’Hospital Clínic que demana mantenir l’anonimat avisa que tot va en augment i que el “gran problema” serà el col·lapse a les unitats de cures intensives. “A una UCI es necessiten respiradors, bombes de medicació, màquines d’ECMO que es dediquen a oxigenar la sang quan el cos no pot fer-ho… Aquesta és la principal preocupació”, insisteix. Els pacients que no requereixin aquest tractament podran ser derivats a altres centres, segons preveu, però la complicació de veritat arribarà pels pacients greus per coronavirus que no tinguin espai per ser tractats com toca. “Arribarà un moment en què no hi haurà prou llits d’UCI”, apunta. Molts dels seus companys, mentre fumen, rondinen pel mateix. En general, la feina ara és abastable, però el temor és el què vindrà.
Al centre on treballa, tant ella com altres sanitaris, expliquen que s’han obert plantes a un ritme superior al que se’ls havia comunicat des de la direcció del centre per l’avenç dels contagiats per Covid-19. Una planta pot arribar a acollir uns 30 llits, si s’hi fa espai, asseguren. Per calmar els ànims, però, ràpidament puntualitzen que el Clínic és gran i que encara tenen més pisos dels quals podrien disposar.
Centenars d’ingressats al Vall d’Hebron
L’activitat al voltant de l’hospital Vall d’Hebron aquesta setmana s’assimila al de qualsevol altre dia. Les ambulàncies entren i surten constantment i els taxistes circulen amunt i avall. Les mascaretes i la distància entre la gent, però, donen un aspecte diferent a les proximitats del centre sanitari. A l’entrada general de l’hospital alguns sanitaris consulten el mòbil amb mascareta, allunyats del focus de contagiats al Vall d’Hebron. “A traumatologia estem molt tranquils, tots els casos estan a l’edifici d’allà”, diu una metgessa mentre assenyala les urgències del centre.
María Jiménez surt d’urgències amb l’uniforme de sanitari verd. Es treu la mascareta perquè les seves paraules s’entenguin: “La cosa està fatal, no se sap què passarà”. Va de l’edifici d’urgències al laboratori clínic, situat a tocar i on es s’analitzen les mostres que arriben per determinar si són casos positius. Camina amb pressa però explica que l’hospital dedica ja quatre plantes de l’edifici d’urgències per atendre els contagiats, així com la Unitat de Cures Intensives (UCI) antiga, que estava en desús.
Fa un càlcul mental de quants pacients positius per Covid-19 estan a Vall d’Hebron. “Més de 1.000 persones“, xifra. Fonts oficials de l’hospital no donen informació sobre la quantitat de contagiats que hi estan ingressats. Al Clínic tampoc no es donen dades oficials, però els treballadors fan els seus càlculs. “Potser no arriba a la meitat, però el 40% dels ingressats sí que ho deuen ser ja per coronavirus”, concorden dues treballadores.
“Hi estem tots bolcats”
Un altre sanitari que treballa a urgències respon que hi ha “molts” casos a l’hospital i que estan “saturats”. Hi dediquen molts esforços. “Hi estem tots bolcats”, comenta un especialista en microbiologia que treballa al laboratori. L’Eva és zeladora, així que trasllada pacients en llitera. “Això va a més”, admet. Fa deu anys que treballa a l’hospital i “mai” havia viscut una situació similar. Des que va començar la crisi ha portat pacients de coronavirus durant només dos dies, però no pot evitar la preocupació.
Té un fill amb una parella de la qual està separada. “No sé si és millor que es quedi amb el seu pare”, reconeix, pel risc que a què pot estar exposat el seu fill després que ella treballi a l’hospital. El Covid-19 està provocant “psicosi” entre els treballadors, segons considera l’Eva. “Anar tot el dia amb la mascareta ens fa viure en la psicosi”, lamenta.
La situació inversa, pel que fa a la família, la viu un auxiliar d’infermeria de l’Hospital de Sant Pau. Ell va tenir la sort de poder separar-se la seva família abans que comencés l’enrenou. “Ho vaig veure a venir i vaig preferir tallar abans d’implicar-los i fer-los patir”, expressa. Al seu hospital, segons explica, també s’estan fent mans i mànigues per atendre el nombre creixent de pacients. Explica que s’ha habilitat l’Escola d’Infermeria Universitària Sant Pau per situar malalts, que la gestionen les mateixes directores de l’escola i que compten amb l’ajuda de les alumnes de quart curs per tractar els malalts. “S’estan buscant racons per tot arreu per fer espai als infectats. S’estan habilitant espais de baixa complexitat per a la gent que no té Covid-19 o bé no estan semicrítics o crítics i s’intenta reservar els punts clau de l’hospital per al tractament de la pandèmia”, concreta.
Al Clínic, l’Anna, auxiliar d’infermeria, també està plenament conscienciada. El dia que s’entrevista amb aquest diari ha acabat una jornada de 14 hores. “Doblar torn és una cosa que passa de tant en tant, en èpoques puntuals, però ara està sent molt més freqüent”. Hi aprofundeix una companya seva. “Jo no doblo torn, però sí que vinc més dies dels que em toca per contracte. Ja en van tres, i els que queden”, diu. Ella treballa a l’àrea de cardiologia, però aquests dies assegura que tot l’hospital “és un sol equip”. Ho concreta: “Ha canviat el concepte de venir a treballar, fer la meva feina i anar-me’n. Ara vinc, treballo pels pacients que ho necessitin i marxem quan toqui. Tot és més flexible.
Urgències de l’hospital Vall d’Hebron, on estan ingressats els casos de coronavirus / Adrià Lizanda
“Falta molt de material”
A prop d’on l’Eva de Vall d’Hebron trucava al seu fill hi ha aparcades diverses ambulàncies. D’una d’elles baixa una dona gran acompanyada de dos sanitaris que viatgen en l’ambulància. Un d’ells, en Jaume, resumeix la situació que viuen pel coronavirus: “La cosa va fatal! Falta molt de material”.
Més tranquil·la està l’Ainhoa. Treballa a l’hospital de dia d’hematologia del complex sanitari. Així doncs, té contacte amb pacients immunodeprimits, és a dir, que són vulnerables davant d’un possible contagi per Covid-19. “Els fem recomanacions per evitar que es contagiïn i els donem mascaretes”, explica mentre acaba d’esmorzar. Però desvela una realitat que li preocupa: “Les mascaretes desapareixen”. Denuncia que les del tipus FFP2 i FFP3, que protegeixen al portador perquè eviten que contagiï altres persones i que altra gent li passi el virus, s’han acabat. Només queden les quirúrgiques, que únicament serveixen perquè el que la porta no contagiï els altres, però no protegeix al que la té posada.
I si bé les mascaretes han ocupat bona part del debat mediàtic els últims dies, l’auxiliar d’infermeria de Sant Pau apunta que el col·lapse potser no ve per la protecció dels professionals, “sinó per la falta de respiradors”. Igualment, reconeix que des de l’hospital s’ha intentat reforçar el cobriment facial. “S’ha arribat a fer una compra de material per fer-nos nosaltres les mascaretes sense dependre del nou racionament de l’Estat”, insisteix la mateixa font. Tant des de l’Hospital de Sant Pau com des del departament de Salut s’ha decidit no fer cap declaració al respecte.
Al Clínic, en canvi, asseguren que de mascaretes encara van bé. Ho reivindica un metge que quantifica que cada dia tenen mascaretes noves per substituir les del dia anterior i ho comparteixen els sanitaris que formen part de la plantilla de l’edifici. Tanmateix, aquests últims recorden que el drama que veuen més probable és el de la falta de maquinària corresponent a les UCI. Pel que fa als vestits integrals que els protegeixen quan d’interactuar amb positius –els coneguts com a EPI– una infermera del centre apunta que no són tan crucials com podria semblar. “Ens les podem arreglar, o amb bates impermeables o amb davantals plastificats d’un sol ús… Fins i tot hi ha hospitals que gasten bosses d’escombraries, però això no ha passat aquí”, conclou.
La consigna, però, és transversal. Que la gent es quedi a casa i que tothom entengui que els hospitals estan fent un esforç colossal per intentar que tot torni a la normalitat el més aviat possible –com altres sectors invisibilitzats. Ara bé, per molts, aquest camí suposarà un canvi dràstic en el dia a dia, fins i tot en la naturalesa dels mateixos centres mèdics. Ho mostra una conya que circula entre els sanitaris del Clínic, els últims dies. “Ja ho diem tots, ja, que aviat ens hauran de canviar el nom. Que ens diran l’Hospital Covid”, remata un infermer indignat.
