El Gran Cafè un restaurant històric del barri Gòtic, es convertirà en un irish pub per a turistes. Tal com es pot comprovar en les imatges a les quals ha tingut accés el TOT Barcelona, el local, que forma part del catàleg patrimonial d’establiments emblemàtics de Barcelona des del 2016, ja està en obres i obrirà pròximament. El local, que ara es dirà Temple Bar, havia tancat durant la pandèmia.
La transformació del Gran Cafè en un irish pub ha estat valorada per la presidenta del grup municipal d’ERC Elisenda Alamany. “Amb més d’un segle de trajectòria, El Gran Cafè no ha estat només un restaurant: ha estat un espai de trobada, de cultura popular i de memòria col·lectiva que forma part del relat viu de la nostra ciutat. La seva conversió en un irish pub és una nova ferida en el teixit comercial i identitari de Barcelona, un pas més cap a la pèrdua d’aquells espais que expliquen qui som i d’on venim”, ha dit Alamany al TOT Barcelona.
A finals del segle XIX era una fàbrica de màquines de cosir
La història d’El Gran Cafè es remunta a fa més d’un segle (concretament l’any 1897), però no com a restaurant sinó com a filial de la fàbrica de màquines de cosir que Jos Wertheim havia fundat el 1860 a Alemanya. El seu fill, José Wertheim, va obrir una filial a la capital catalana. El 1892, tenia les instal·lacions al carrer d’Avinyó, 18, i el 1897 es va traslladar a Avinyó, 9, on hi ha El Gran Cafè, explica el web de la ruta d’establiments emblemàtics de la ciutat.
La primera referència d’El Gran Cafè com a restaurant és del 1970. Va funcionar amb aquesta activitat fins a l’any 1920, quan va tancar. Els darrers anys abans d’abaixar la persiana, el local formava part del grup Cacheiro.
ERC vol canvis normatius
“Cada cop que un establiment històric es transforma o desapareix, la ciutat es buida una mica més de contingut i autenticitat. La pressió especulativa i la manca d’un model clar de protecció pels comerços emblemàtics estan transformant Barcelona en un aparador turístic sense ànima, que oblida les seves arrels. Des d’Esquerra, denunciem aquest degoteig constant de pèrdues i estem impulsant canvis normatius per mantenir l’essència de la nostra ciutat i conservar els nostres establiments històrics. Barcelona ha de ser molt més que un decorat; ha de ser una ciutat amb vida, amb memòria i amb futur. I això implica defensar espais com El Gran Cafè, que han contribuït a fer de Barcelona la ciutat que estimem”, ha valorat la presidenta d’ERC a l’Ajuntament i secretària general del partit.
Un clar exemple del que explica Alamany succeeix a Ciutat Vella, però no se n’escapa cap barri de la ciutat. El 28 de febrer, al carrer de Ferran, va abaixar la persiana la llibreria Sant Jordi, pendent encara si es pot acabar traspassant i mantenir l’activitat. Recentment, també han plegat Casa Jornet (1901), una botiga de mobles situada al carrer de la Palla, i la papereria Conesa, del carrer de Petritxol, amb 75 anys de vida.
Una façana plena de grafits
Al llarg dels darrers anys, la façana d’El Gran Cafè s’ha anat degradant i està plena de grafits, com també passa al comerç modernista El Indio del Raval, tancat des de fa una dècada, i a l’espera que algun reobri aquest establiment emblemàtic de Barcelona.
Durant bona part del segle XX, el local d’El Gran Cafè va seguir vinculat al sector de les màquines de cosir. El 1920, es va constituir la societat La Ràpida i el 1949 es van començar a fabricar màquines de la marca Singer.
Un moble exterior de l’any 1912
El moble exterior, que encara es conserva, és de l’any 1912. Destaca per “una gran estructura de fusta que abraça tota la planta baixa de l’edifici i amb el portal d’accés situat al xamfrà”, diu el web de la ruta dels establiments emblemàtics. D’altra banda, el nom del local està fet amb lletres en relleu -ara, algunes estan desaparegudes-. I a la cantonada, un medalló oval situat en bandera “incorpora el relleu de la màquina de servir cervesa que hi ha a l’interior”.
1 
