La nit de Reis és nit de màgia. També en temps de pandèmia i restriccions. Després que el 2021 la cavalcada dels reis se substituís per un espectacle estàtic al Fòrum, enguany han fet un recorregut més curt des del parc de la Ciutadella –sempre arriben del seu viatge per mar– fins a la Font Màgica de Montjuïc. Però lluny de l’espectacularitat de les cavalcades modernes, convertides en luxosos desplegaments de llum i fantasia, el cert és que els Reis d’Orient fa més d’un segle i mig que desfilen per Barcelona abans d’entrar de nit a les cases dels més menuts de la ciutat a deixar-hi regals.
Tres Reis d’Orient?
L’origen de la festivitat de Reis correspon a una festa pagana que es transformà en religiosa. Tots els pobles que vivien a la vora de la Mediterrània feien festes del solstici d’hivern, que per al món rural suposaven la fi d’un cicle i el renaixement de la terra. Demanaven noves i bones collites. Amb la seva expansió, el cristianisme va aprofitar aquest fervor popular per celebrar la suposada data de naixement del Messies.
Ara bé, el Nou Testament no diu gaire cosa ni sobre la data exacta del naixement de Crist ni sobre l’adoració dels Reis Mags. Hem de remetre’ns a Sant Mateu, l’únic evangelista que parla sobre l’adoració –“On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir el seu estel i venim a adorar-lo”–, tot i que no esmenta en cap moment ni quants personatges eren, ni que fossin reis, ni si venien d’Orient.
En el seu evangeli, Sant Mateu narra, això sí, que van fer tres ofrenes al nen Jesús: or, encens i mirra. I d’aquí, la història reinterpreta que són tres persones i que són reis, i se’ls bateja amb els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. La iconografia flamenca del segle XIV convertiria aquesta tríada reial en tres personatges vinguts d’Europa, Àsia i Àfrica –els continents coneguts en aquell moment– i els representaria amb faccions pròpies d’aquests territoris. És en aquest context que el pintor flamenc Hans Memling inaugura amb el tríptic “L’Adoració dels Reis” (1470) la tradició iconogràfica del rei negre.
Els primers Reis d’Orient venien de Vallvidrera
Segons relata Joan Amades al Costumari Català, a la Barcelona medieval la tradició era que els Reis arribessin per la collada de Vallvidrera. La nit de Reis, la canalla es dirigia amb torxes a la porta més propera de la muralla. Al capvespre, deien, no trigava a encendre’s una foguera a la muntanya. Aleshores, corrien cap a casa per evitar ser vistos. De tornada, la quitxalla encenia uns fanalets per guiar a Ses Majestats cap a les seves llars. A altres poblacions properes del Maresme, en canvi, es rebia els Reis vora el mar, segons explica Amades, però a Barcelona aquesta tradició s’adoptaria més tard.
Pel que fa a les primeres representacions dels Reis d’Orient al carrer, hem de buscar els seus orígens l’any 1319, quan a Barcelona i Girona es va començar a celebrar el Corpus Christi. Durant aquesta festa tots els estaments sortien en processó pels carrers de la ciutat per honorar el santíssim sagrament. Fou en aquesta festivitat quan les figures dels Tres Reis i els seus patges van desfilar pels carrers per primer cop.
Fins al segle XIX no trobem una cavalcada de Reis popular, organitzada al marge de l’Església. La primera cavalcada de Reis documentada a Barcelona tingué lloc el 1855. El Diario de Barcelona l’anunciava així: “Algunos jóvenes distinguidos de esta capital se preparan, según rumores, para salir en cabalgata el día de reyes. Vestirán lujosos y elegantes trajes, y montados en briosos corceles y acompañados de sus respectivos criados y demás séquito (…) recorrerán nuestra principales calles y paseos, repartiendo dulces, flores y poesia”.
Així i tot, va ser una cavalcada inconstant: no serà fins l’any 1913 que hi haurà cavalcades a un barri o un altre de la ciutat de Barcelona. Per aquesta raó, la d’Alcoi, celebrada per primera vegada el 1866, és considerada la cavalcada més antiga de l’Estat celebrada de forma continuada i ininterrompuda.
A principis del segle XIX, amb el creixement de la població a la ciutat, als Reis d’Orient se’ls havia girat molta feina i es van haver de multiplicar les cavalcades de barri. La guerra civil va suposar un parèntesi per a la cavalcada tal i com la coneixem. Les rues, així com qualsevol principi religiós, va desaparèixer, i amb la voluntat de no deixar la canalla privada també d’il·lusió, els festejos de Reis van ser substituïts per la Setmana de la Infància, que va ser emprada com a política revolucionària de foment de l’accés a l’educació i la cultura. El 1942 l’Ajuntament de Barcelona franquista va decidir institucionalitzar la cavalcada de Reis i assegurar-ne la continuïtat.
El consistori va encarregar l’escenografia als Estudis Bartolí, especialitzats en decoració teatral. Ells dissenyaven les carrosses. Les primeres eren de fusta, es movien per tracció animal i n’hi havia 5: les que havien de dur cadascun dels Reis, la de l’estel i la del patge Gregori. Després es van muntar sobre els xassissos de camions Pegaso, l’empresa que proveïa d’autobusos la ciutat. I s’hi van afegir 3 carrosses més: la del Carameler, la Carbonera i la del Carter Reial. Feien 14 metres de llarg, tres metres d’amplada i cinc d’alçada.
En els primers temps, la cavalcada s’iniciava a Montjuïc, agafava la Gran Via, es movia pels carrers del centre de la ciutat i acabava a la plaça de Sant Jaume. Però quan es van començar a utilitzar els camions, el trajecte es complicava, sobretot en punts com la cantonada de la Rambla amb carrer de Ferran. Aleshores, a mitjans dels anys 60, els Reis d’Orient van començar a arribar al Port de Barcelona en golondrina.
El rei negre més longeu
I si hi ha un nom lligat a la cavalcada de Reis de Barcelona és el de Severino Baita. Baita va arribar a Barcelona el 1959 procedent de Guinea Equatorial. Volia estudiar per convertir-se en metge. Els seus pares eren agricultors i li pagaven els estudis, però quan el 1969 el seu país s’independitzà, va ensorrar-se’n l’economia i les remeses de diners es van interrompre. Severino es va posar a treballar al seu nou país de residència. Des del 1960 va assistir a la cavalcada, participant inicialment com a Patge Reial. Però un dia el rei Baltasar titular va haver de marxar i li van oferir el paper a en Severino. Fins al 2018, Severino Baita ha estat l’etern Baltasar de la cavalcada de Barcelona.
