Josep Lluís Núñez és un dels personatges instal·lats amb més força a l’imaginari col·lectiu de Barcelona. El documental ‘Núñez’, estrenat el passat desembre a la plataforma digital 3Cat, explica la seva història a través del testimoni de periodistes, professionals del futbol i altres comunicadors per tal de transmetre la repercussió que va tenir en la societat catalana. Més enllà de portar-lo fins al present com l’home que va presidir el F.C. Barcelona entre el 1978 i el 2000, se’l recorda com l’empresari que va transformar el paisatge urbanístic de Barcelona amb el Grup Núñez i Navarro.
L’empresa constructora de Núñez va créixer durant l’època de l’exalcalde José María de Porcioles, marcada pel desenrotllisme i la construcció sense límit. La seva activitat no només va donar als barcelonins nous habitatges i oficines quan la capital catalana tractava de modernitzar-se, també va suposar una pèrdua important del patrimoni arquitectònic. Tal com s’explica a ‘Núñez’, els antics edificis dels xamfrans de la ciutat tenien habitacions “esbiaixades” o amb forma triangular. Núñez va canviar aquesta realitat quan va trobar un arquitecte que li va dissenyar edificis amb habitacions quadrades i, en conseqüència, va aconseguir que molts propietaris, amb aquestes finques infrautilitzades, li venguessin.
El final de la Casa Trinxet
Moltes d’aquestes construccions eren molt valuoses arquitectònicament, ja que eren d’estil modernista, racionalista o contemporània, però Núñez les va enderrocar per construir-ne de noves. Al documental es diu que va tirar a terra fins a 200 edificis modernistes, com Casa Trinxet, obra de Josep Puig i Cadafalch de principis del segle XX. Gràcies a tot això, es va guanyar el títol del rei dels xamfrans, però també una fama d’especulador que perdura en els temps actuals. “Les seves actuacions immobiliàries no tenien cap altra intenció que no fos especular”, assenyalen al documental. Núñez, per part seva, va desmentir en entrevistes de l’època aquestes acusacions.
7 
