Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El rei dels xamfrans que va tirar a terra desenes de joies modernistes

Josep Lluís Núñez és un dels personatges instal·lats amb més força a l’imaginari col·lectiu de Barcelona. El documental ‘Núñez’, estrenat el passat desembre a la plataforma digital 3Cat, explica la seva història a través del testimoni de periodistes, professionals del futbol i altres comunicadors per tal de transmetre la repercussió que va tenir en la societat catalana. Més enllà de portar-lo fins al present com l’home que va presidir el F.C. Barcelona entre el 1978 i el 2000, se’l recorda com l’empresari que va transformar el paisatge urbanístic de Barcelona amb el Grup Núñez i Navarro.

L’empresa constructora de Núñez va créixer durant l’època de l’exalcalde José María de Porcioles, marcada pel desenrotllisme i la construcció sense límit. La seva activitat no només va donar als barcelonins nous habitatges i oficines quan la capital catalana tractava de modernitzar-se, també va suposar una pèrdua important del patrimoni arquitectònic. Tal com s’explica a ‘Núñez’, els antics edificis dels xamfrans de la ciutat tenien habitacions “esbiaixades” o amb forma triangular. Núñez va canviar aquesta realitat quan va trobar un arquitecte que li va dissenyar edificis amb habitacions quadrades i, en conseqüència, va aconseguir que molts propietaris, amb aquestes finques infrautilitzades, li venguessin.

El final de la Casa Trinxet

Moltes d’aquestes construccions eren molt valuoses arquitectònicament, ja que eren d’estil modernista, racionalista o contemporània, però Núñez les va enderrocar per construir-ne de noves. Al documental es diu que va tirar a terra fins a 200 edificis modernistes, com Casa Trinxet, obra de Josep Puig i Cadafalch de principis del segle XX. Gràcies a tot això, es va guanyar el títol del rei dels xamfrans, però també una fama d’especulador que perdura en els temps actuals. “Les seves actuacions immobiliàries no tenien cap altra intenció que no fos especular”, assenyalen al documental. Núñez, per part seva, va desmentir en entrevistes de l’època aquestes acusacions.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 14, 2024 | 09:47
    Anònim gener 14, 2024 | 09:47
    parleu del constructor, cert. Però amagueu els noms dels polítics de l'Ajuntament que li van donar el permís per fer les seves destrosses. Està bé com acudit.
  2. Icona del comentari de: Xandru a gener 14, 2024 | 09:51
    Xandru gener 14, 2024 | 09:51
    Dieu el nom del constructor, certament. Però amagueu el nom dels polítics municipals que li van donar permís per fer destrosses generalitzades. Fins i tot en temps fora de la dictadura, amb "governs" municipals d'esquerra. Està bé com acudit. Núñez és el culpable de tot. Ja podem anar a dormir.
  3. Icona del comentari de: JordiP a gener 14, 2024 | 10:58
    JordiP gener 14, 2024 | 10:58
    El Núnyes diria el que volgués, però jo coneixia molt bé la Casa Trinxet, i el seu enderrocament em va disgustar profundament. Una autèntica joya arquitectònica, sí, senyor. Un autèntic crim arquitectònic, sí, senyor Nunyes. L'edifici que va substituir la Casa Trinxet és un autèntic xurro. No té res de res. Pura especulació. Una vergonya. Cosa normal a Barcelona, una ciutat que va estar a punt de perdre la Gran Via, convertida en una altre línia d'edificis de pisos. Sembla ser que part del consistori pensava que tanta amplada de carrer era un desperdici d'espai edificable, una llàstima si es considerava el preu del pam quadrat. Per sort, la cosa n o va prosperar. Tanmateix, molts promotors (barcelonins també) es van encarregar d'anar corregint aquest desperdici, substituint palacets i preciosos edificis per altíssimes caixes de gàbies urbanes. Un tresor perdut i una acumulació d'habitants cada cop sobre menys espai.
  4. Icona del comentari de: Ricard a gener 14, 2024 | 12:17
    Ricard gener 14, 2024 | 12:17
    Els primers destructors de patrimoni van ser els que no ho protegien legalment (ajuntament) i els propietaris que s'ho venien sabent el que passaria a les seves propietats. A la Casa Golferichs, per exemple, no li va passar.
  5. Icona del comentari de: David a gener 14, 2024 | 18:23
    David gener 14, 2024 | 18:23
    Ara mateix ha pasat amb l Universal del C/ Maria Cubi, que ja està a terra 😡

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa