Quan un grup de 18 veïns del barri del Besòs i el Maresme —districte de Sant Martí— es van assabentar l’estiu passat que l’Ajuntament volia tancar la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner durant el mes d’agost, van decidir fer alguna cosa. El 31 de juliol del 2022 es van tancar dins de les instal·lacions amb pancartes per tal d’evitar-ho. Ho van aconseguir. La biblioteca va continuar oberta per a tots els veïns que volguessin fer-la servir com a refugi climàtic o per connectar-se a internet. El que no sabien aleshores és que era una victòria temporal. L’estiu següent es produiria el tancament que havien evitat.
Tal com explica al TOT Barcelona la Teresa Pardo, integrant de la plataforma veïnal SOS Besòs i Maresme, la biblioteca i el Centre Cívic del Besòs i el Maresme, que es troben al mateix edifici, es van tancar el passat dimarts en plena onada de calor, quan l’Observatori Fabra va registrar una temperatura rècord a l’agost: 38,8 graus. Aquell mateix dia es va saber que durant alguns dies d’agost quedaven tancats a la ciutadania 127 refugis climàtics dels 227 que hi ha a la ciutat.
Un aparell espatllat
En el cas de la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner i el Centre Cívic del Besòs i el Maresme, es van tancar les portes perquè l’aparell d’aire condicionat s’havia espatllat. Pardo, però, no entén per què abans de prendre aquesta decisió l’Ajuntament no va optar per posar ventiladors i, així, mantenir-los oberts. “Aquest any, que semblava que la biblioteca i el centre cívic estarien oberts tot l’estiu, els tanquen sense buscar solucions alternatives”, recrimina Pardo.
Per part seva, fonts municipals confirmen al TOT el tancament dels dos espais i detallen que l’aparell d’aire condicionat “és antic i s’ha de substituir”. Però no saben concretar quan tornaran a obrir l’equipament. En cas que els veïns del Besòs i el Maresme necessitin refugis climàtics quan tornin a pujar les temperatures, podran fer servir els dos que hi ha al barri: el Casal de Gent Gran Joan Maragall, que es troba a nou minuts caminant de la biblioteca; i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que està a 16 minuts.
Per a Pardo aquestes alternatives no són suficients, ja que l’estiu passat ja hi havia problemes de refrigeració en aquests equipaments i els veïns ho van avisar al consistori. Aquest fet també el confirma al TOT en Gregorio Pérez, integrant de l’Associació de Veïns del Maresme, que recrimina que l’Ajuntament no ha actuat i ha deixat passar el temps. “En comptes d’aprofitar l’hivern per corregir la situació, no han fet res”. En aquest sentit, recalca que aquest problema, jutament amb el fet de no comptar amb un sistema de ventilació que refredi tot l’edifici, han fet que el centre cívic i la biblioteca no funcionessin correctament com a refugis climàtics. “En alguns espais, els usuaris i els treballadors passaven molta calor”, insisteix.
Treballar a 31,9 °C
Això no és tot. Un altre integrant de l’Associació de Veïns del Maresme comparteix una dada que ajuda a fer-se una idea de com de difícil que va arribar a ser la situació abans que es produís el tancament: 31,9 °C. “Les treballadores del centre cívic em van dir que havien arribat a aquestes temperatures. Això és il·legal”, avisa. El relat d’aquest veí va més enllà i sobrepassa les parets dels equipaments per parlar del barri i de per què és important comptar amb refugis climàtics. “La setmana passada, casa meva estava a 34 °C. El Besòs i el Maresme és un barri molt humil on els aparells d’aire condicionat no són la norma, i tampoc tenim massa parcs. No tenim massa opció de refugiar-nos a l’ombra”, recorda i, alhora, no pot evitar indignar-se perquè situacions d’aquesta mena ja s’han donat abans. “Resulta que això sempre passa aquí i no a districtes com l’Eixample o Ciutat Vella”, destaca.
En aquesta línia també parla Pardo, qui insisteix que els refugis climàtics i les biblioteques són molt necessàries quan es viu en algun dels barris amb rendes més baixes de la ciutat, com és el cas del Besòs i el Maresme, on no tothom té a casa l’opció de poder-se connectar a internet, disposar d’espais per estudiar o tenir accés a diaris. “No tenia sentit que fa un any haguéssim de lluitar perquè la biblioteca es quedés oberta i tampoc té sentit que fa pocs dies l’hagin tancat”, afirma.
Finalment, Pérez recalca que l’origen d’aquest problema és més que un aparell d’aire condicionat espatllat, si no que es tracta d’un problema d’inversió i de “voluntat política”. “De la mateixa manera que al barri de la Verneda i la Pau han fet la Gabriel García Márquez, considerada la millor biblioteca del món, aquí també podrien haver fet un equipament similar. Diuen que no hi ha pressupost, però la idea seria que en reservessin una mica per a nosaltres”, demana Pérez.
