Els barcelonins que vivien a la Barcelona de fa 60 anys compraven els ingredients per preparar l’escudella de Nadal poc imaginaven que els pròxims dies estarien marcats per la gran nevada del 1962. Tot va començar durant la Nit de Nadal, quan els flocs de neu van començar a caure i no van deixar de fer-ho fins passades aproximadament 24 hores. El resultat va ser que més de 60 centímetres de neu van acabar cobrint els carrers de Barcelona.
La gran quantitat de neu que va caure fa que ara moltes persones encara recordin aquelles hores insòlites. Una d’elles és la Rosa Ribet, de 96 anys. Tal com explica al TOT Barcelona, vivia al barri de Sant Andreu de Palomar, i recorda que ella i la seva família van poder sortir de casa gràcies als veïns que van treure la neu amb pales. “No tothom s’atrevia a sortir. Gairebé tots els que sortíem érem joves”, assenyala la Rosa.
Un vídeo de Renfe manté viu el record de la nevada
Les paraules de la Rosa es veuen reflectides en el vídeo compartit fa uns dies a Twitter per l’usuari El Boig de Can Fanga i que, en el seu moment, va publicar i compartir Renfe, on es veuen carrers emblemàtics vestits de blanc, com la Rambla i passeig de Gràcia, i també espais fàcilment reconeixibles, tot i el pas del temps: els voltants de l’Estació del Nord o la parada de metro del Liceu.
Qui recorda una mica millor aquella nevada és la germana de la Rosa, la Pepita Ribet, que ara té 89 anys i també la va viure des de Sant Andreu de Palomar. “Era una cosa mai vista”, exclama al TOT. Les conseqüències de la intensitat d’aquella nevada van ser diverses. Una d’elles, afirma, va ser que Barcelona quedés paralitzada: el transport públic no funcionava per moure’s per dins de la ciutat i no es podien agafar avions que permetessin sortir-ne, entre altres. “Tampoc es van poder fer coses tan habituals com els enterraments, ja que els cotxes no podien circular”, diu.
Una altra conseqüència és que algunes cases corrien el risc d’esfondrar-se, la qual cosa va fer que els veïns traguessin amb pales la neu de les teulades per alliberar-les de pes.“Nosaltres, a més, vam dormir al pis de dalt, perquè en cas que passés alguna cosa, la situació seria pitjor a la primera planta”, indica. Tot i les pors que despertava aquella situació, també va haver-hi moments de goig. “La gent estava molt contenta”. “Vaig sentir que a la zona del Tibidabo hi havia gent esquiant. A Sant Andreu del Palomar, però, no en vaig veure”, subratlla.
“Mai havia vist la neu”
En Rafel Garcia, que té 65 anys, sí que va veure persones esquiant des del portal de casa seva, situat a la cruïlla del carrer de Diputació i del carrer de la Marina, al barri del Fort Pienc. “La gent baixava esquiant carrers amb pendent, com el de la Marina i el de Balmes”. En aquest sentit, reconeix que el fet de tenir llavors cinc anys ha provocat que amb els temps li hagi quedat gravat un bon record de l’experiència. “Em vaig despertar emocionat. Mai havia vist la neu, i per a moltes persones més, com la meva àvia, era també la primera vegada”, recalca.
Des del mateix barri del Fort Pienc, la seva mare, la Milagros Malvárez, que ara té 93 anys, recorda al TOT les llums i les ombres de la nevada. Les primeres les va veure en les mostres de solidaritat que es van donar en una missa del Dia de Nadal, quan el capellà va demanar als assistents que convidessin a dinar a casa les persones que no podien traslladar-se fins a casa de les seves famílies o no tenien menjar a casa.
Les ombres li venen en recordar com va quedar Barcelona amb el pas dels dies. “Al principi va ser molt maco, però després va ser horrible. La neu es va convertir en gel i va durar uns quants dies. No circulaven vehicles, ni els camions de les escombraries, i això feia que hi hagués bosses de brossa als carrers durant dies”, indica. En aquest sentit, també recalca que “moltes persones” van relliscar amb el gel i van caure. “El dia de Nadal vam anar al cinema i, per tal de no caure, caminàvem per les petjades que altres persones havien deixat a la neu”, afegeix.
Una de les persones que va sentir l’impacte del terra va ser el pare de la Marian Real, d’ara 67 anys, que va caure davant de l’antic Teatre Principal, situat a la Vila de Gràcia i reconvertit des de fa temps en un pàrquing. “La meva mare el va avisar abans que anés amb compte perquè no caigués jo i ho va acabar fent ell”, apunta al TOT i, alhora, assenyala que durant els dies posteriors a la nevada alguns hospitals es van col·lapsar per fractures.
4 
