Els municipis europeus tenen el repte de plantar-se el 2025 amb una taxa de recollida selectiva del 55%. És un repte ambiciós, sobretot tenint en compte que només Milà, Brussel·les i algunes localitats del nord ja han assolit aquestes xifres. La taxa de recollida selectiva a Barcelona és del 41,6%, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. El govern municipal reconeix, en l’informe de l’Estat de la Ciutat presentat a finals d’octubre, que està “molt per sota encara de l’objectiu que marca la directiva del Consell Europeu” per d’aquí a dos anys. Què passa si no s’acaba arribant a la xifra indicada és una incògnita, ara per ara. Hi ha la possibilitat que Europa activi una pròrroga, però ningú descarta que apareguin multes com passa en el cas dels gasos contaminants.
El 41,6% del 2023 millora un punt percentual l’any anterior i suposa la millor xifra històrica de la ciutat. Però certament, la cobra general demostra que la recollida selectiva s’ha estancat els darrers anys a Barcelona. El creixement més pronunciat es va viure a inicis de segle, amb l’arribada de les primeres polítiques de reciclatge l’any 2000. En aquella època el percentatge no superava el 13%, però l’increment de mesures aconsegueix situar-lo en el 38,95% (+26%) en només deu anys. Des d’aleshores, la dada s’han estancat, sempre per sobre del 35% però només superant-ne el 40 l’any passat. De fet, la corba inicia un descens el 2010 i toca fons el 2016, amb només el 35,9%. És aleshores que comença a remuntar de nou.
Els experts condicionen l’estancament a l’absència de mesures noves que permetin fer el salt de qualitat definitiu. Alícia Puig, assessora del projecte Net Zero Cities de la Comissió Europea, recorda en conversa amb el TOT Barcelona que els governs a Barcelona “no han impulsat grans mesures” d’àmbit general des del 2009, quan es van incorporar contenidors per a l’orgànica. En aquest moment, la ciutat té tres sistemes de recollida principals: els contenidors clàssics, la recollida pneumàtica i el porta a porta, aquest últim només a Sarrià i en una zona minsa de Sant Andreu. L’experta, que assessora desenes de municipis europeus, avisa que “un cop fas el reciclatge en cinc fraccions” el sistema de recollida porta a porta és “l’únic que pots implementar per fer un salt exponencial”.
L’exemple de Milà
No serà fàcil, perquè el porta a porta ha entrat en el dia a dia de la política. De fet, els casos de Sarrià i el nucli antic de Sant Andreu havien d’expandir-se a la resta del districte i a barris com Horta i Sant Antoni, però l’executiu municipal va posar el fre per l’allau de crítiques que va generar el sistema al barri andreuenc. “El porta a porta s’ha polititzat i ara està en un carreró sense sortida. Molt pocs governs tornaran a atrevir-se, no només a implementar-lo, sinó tan sols a estudiar-ne la possibilitat”, exposa Puig. L’especialista creu que el porta a porta a Barcelona s’ha fet popular “en un sentit molt negatiu” i que els veïns de la ciutat “potser posarien traves perquè han llegit als diaris que és un caos”.
Ara bé, Puig insisteix que el porta a porta és l’únic model capaç d’apropar qualsevol ciutat a les exigències europees. “Els contenidors intel·ligents són millors que els que hi ha ara, però també cal tenir en compte que requereixen una inversió més alta. Però igualment, les administracions són conscients que si volen arribar a la directriu europea necessiten implementar el porta a porta”, insisteix. En aquest sentit, Barcelona faria bé d’emmirallar-se en Milà. La ciutat italiana sorprèn perquè, malgrat tenir una demografia molt densa, el 2016 ja havia arribat al 55%. “El desplegament es va fer en dos anys, a poc a poc, i diuen que amb molta conscienciació. El porta a porta es va aplicar el 2012, amb un contenidor a cada bloc”, desgrana Puig.
Les diferències amb Barcelona són notables. A Sant Andreu es va aplicar el sistema amb pocs mesos de marge, si més no, aquesta és la sensació que va rebre part de la ciutadania. Malgrat tot, les xifres són un èxit i ja superen el 70% de recollida selectiva. Això no vol dir que la ciutat hagi de replicar aquest sistema, ni tan sols que no calguin millores a Sant Andreu. En aquest sentit, Puig comenta que hi ha un “biaix de classe” en la recollida selectiva: Tiana, Castellbisbal o Sant Just Desvern, alguns dels municipis amb porta a porta i millors dades, són localitats “amb rendes altes”. “Si ha funcionat a Sarrià, per què no intentar-ho a Pedralbes o Sant Gervasi, que tenen moltes similituds. No cal tampoc aplicar-lo a tota la ciutat. Segurament, només que sigui el sistema de sis o set barris ja seria suficient per arribar a les exigències d’Europa”, comenta l’experta.
L’Ajuntament “estudia” sistemes nous
Un dels problemes que té la recollida selectiva, segons l’opinió d’experts, és que la ciutadania no veu què es fa amb els residus que reciclen. A diferència dels eixos verds, els carrils bicis o altres mesures ecologistes, en què el ciutadà mitjà pot veure canvis –com ara una reducció de cotxes en un carrer– el porta a porta topa “amb les molèsties que genera tot canvi d’hàbit sense que es vegi la part positiva”, comenta Puig. Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona insisteix que “està fent un estudi i seguiment de diferents opcions que existeixen per introduir sistemes d’individualització de la recollida de residus”. En tot cas, el govern rebaixa les expectatives i remarca que la ciutat de Barcelona té barris “amb diferents morfologies” i que, per tant, “cal que els mètodes s’adaptin al territori”.
L’Ajuntament matisa que quan parla de “sistemes d’individualització” de la brossa no només fa referència al porta a porta, sinó també als contenidors intel·ligents o les bústies pneumàtiques, per exemple. En tot cas, apunta que s’està “recopilant tota la informació sobre quins resultats donen els diferents models existents en altres poblacions” i que s’avaluarà “com es pot traslladar a la complexitat i diversitat de la ciutat”. “Cal assegurar que el mètode que es vulgui implementar sigui robust i fiable per aplicar-lo a gran escala, atenent les característiques dels barris i districtes de la ciutat”, conclou. El govern municipal assegura que hi haurà “una aposta per una fiscalitat que acompanyi aquests processos”, però no aclareix, en tot cas, quins són els plans de futurs concrets per arribar al 55%.
