Rebel·lió veïnal contra un macropla urbanístic de l’Ajuntament a Gràcia

Entitats veïnals critiquen els mètodes amb què el govern Colau vol ampliar l'habitatge protegit i reclamen fer ús primer dels pisos buits

El cop de timó urbanístic que l’Ajuntament de Barcelona prepara a la Vila de Gràcia ha despertat, en el moment decisiu, una onada de queixes veïnals. L’ambició del pla és tan pronunciada –vol resoldre aspectes encallats durant dècades–, com l’oposició que ha generat en alguns aspectes clau. De fet, no només les entitats clàssiques del teixit associatiu s’han afanyat a presentar les seves reclamacions, sinó que han arribat a sorgir plataformes ad hoc. És a dir, que s’han originat específicament per posar fre a alguna de les voluntats de la Modificació de Pla Metropolità General (MPGM) que el govern municipal té en marxa. Exemples d’aquestes plataformes incipients es troben a la zona de Joanic o al voltant dels Jardins del Mestre Balcells. En alguns casos, el desacord és tan ampli que s’han unit diverses agrupacions veïnals per transmetre amb més contundència les seves línies vermelles.

Entre les protestes més repetides es troben els dubtes davant del mètode amb què es pretén augmentar l’habitatge públic, la por a perdre una part del patrimoni gracienc, l’exclusió d’una part del territori i la sorpresa amb què les entitats s’han trobat el pla quan ja estava en plena tramitació. Per revertir-ho, alguns graciencs recullen signatures i preparen accions per fer-se sentir. D’altres han limitat la seva resposta a la via administrativa. Sigui com sigui, tots ells s’han mogut per modelar una MPGM que neix amb poca capacitat de seducció.

L’exemple més clar, tal com va avançar L’independent de Gràcia, és el front comú que han presentat les últimes setmanes quatre entitats crítiques amb el pla urbanístic. El conformen els col·lectius No al vial del passatge Frígola, L’Alzina de Gràcia, Protegim l’Interior d’Illa i Amics del Verd i el Patrimoni de Gràcia. Si bé cadascuna d’elles té les seves reticències concretes i les ha tramitat en forma de queixa individual, també han redactat una al·legació conjunta contra l’actual pla. Després d’haver-la consensuat, de fet, s’hi va sumar una cinquena entitat: la Federació de Barris de Vallcarca.

L’element central és la desconfiança respecte als plans del govern de Barcelona en Comú i el PSC per augmentar el parc d’habitatge assequible en un barri com la Vila de Gràcia. La proposta municipal contempla idees com facilitar la transformació de baixos comercials en habitatge protegit —tot i que mai en els principals eixos botiguers— o obligar a dedicar el 30% de la finca a habitatge assequible en noves promocions a partir dels 400 metres quadrats, i no de 600 m2 com passa a la resta de la ciutat. També preveu remuntes en edificis que puguin créixer l’alçada, per fer-hi pisos assequibles. Tot plegat fa que els càlculs de l’Ajuntament voregin els 2.000 pisos protegits nous “a llarg termini”.

Els veïns posen el focus als pisos buits

L’agrupació d’entitats veïnals, però, considera que la pressa per anunciar plans d’augment de l’habitatge assequible ha descuidat la resta d’objectius del pla. “Aquesta MPGM té quatre punts base. Un és l’emergència habitacional. Un altre, l’emergència ecològica. El tercer, la conservació del patrimoni. I el quart vindria a ser la identitat urbanística, que ara vol tocar alguns carrers que tenen desajustos històrics per alinear-los i això tampoc no ho veiem clar. Doncs bé, el que trobem és que l’Ajuntament ha prioritzat un dels quatre punts en detriment dels altres“, analitza Josep Maria Artigal, de la plataforma Protegim l’interior d’illa. Subratlla sobretot una “falta d’equilibri” entre les ambicions de la iniciativa.

Per solucionar-ho, totes cinc associacions signants demanen que es plantegin altres formes d’augmentar l’habitatge públic que no afectin l’actual patrimoni o provoquin expulsions de veïns. “La solució més clara és la utilització de pisos buits. El mateix districte va informar que hi ha uns 800 pisos buits al barri des de fa temps. I això és ara. És immediat. Es podria treballar i buscar convenis amb aquests propietaris”, recalca Artigal. La lectura que fan els col·lectius veïnals és que amb aquesta fórmula s’evitaria forçar noves construccions en un barri especialment dens.

Al marge de la proposta estrella, els mateixos implicats en les al·legacions —que es preveu que triguin a resoldre’s entre sis i nou mesos— lamenten que s’arribi a aquest punt sense haver implicat el veïnat prèviament. “Ens deien que comptaven amb nosaltres i això no ha passat. Hem arribat a la conclusió que no som escoltats, i per això hem provat d’anar junts, a veure si així se’ns dona una resposta”, reflexiona Josep Maria Artigal. Un missatge similar comparteix la Sílvia Callejas com a membre de la plataforma No al vial del passatge Frígola. “Ens vam assabentar per l’Independent i vam haver d’organitzar-nos a correcuita“, diu, respecte a un pla que desallotja 14 veïns i un local amb activitat, a més de plantejar un túnel de 37 metres de llarg. I el mateix assenyalen des de l’entorn de la plaça Joanic. “Vam ser conscients d’això fa tot just 10 dies, quan gairebé s’havia exhaurit el període d’al·legacions… I va ser de casualitat“, etziba Montse Estévez com a portaveu de l’Associació de Veïns i Comerciants de Joanic, Pi i Margall i Rodalies.

Un projecte de túnel que expropia 14 pisos

Una altra realitat que tenen en comú aquestes últimes dues zones és que han vist créixer com un llampec plataformes veïnals nascudes específicament per reclamar canvis en la MPGM de Gràcia. A Frígola han descobert que la iniciativa municipal vol obrir un vial entre el passatge i el carrer de la Granja per fer-hi una zona de pas. Aquesta operació contempla construir en alçada per fer equipaments, alhora que sota es forma una mena de túnel. Un dels principals problemes, però, és que això suposa expropiar 14 habitatges i un local cultural amb activitat i afectacions històriques. “Vam fer una plataforma perquè ens vam trobar que uns veïns no volien que els facin fora de casa i uns altres no volen que es faci l’obra aquesta en un passatge molt especial a Gràcia. El túnel és molt estret, molt llarg i amb un sostre molt baix”, detalla Callejas, en relació a la zona que custodia l’oasi verd dels Jardins del Mestre Balcells.

La zona afectada per la voluntat de la nova MPGM / Google Maps
La zona afectada per la voluntat de la nova MPGM / Google Maps

Intrigats pel motiu que va dur el govern municipal a plantejar aquest vial, una comitiva de veïns va rebre la visita del govern del districte i els van preguntar quina era la necessitat de l’obra. Malgrat la insistència, se’n van anar amb les mans buides. “No ens deien res, ens repetien que havien vingut a escoltar“, recorda ara la portaveu de No al vial del passatge Frígola. De moment, ells, davant la incertesa, han entregat més de 1.500 signatures de veïns convençuts que no volen el projecte túnel a la zona.

Els que han quedat fora

Un sotrac diferent s’han trobat els graciencs de l’entorn de Joanic. En el seu cas, s’han assabentat a última hora que el pla que podia modificar l’afectació que pesa sobre més de 300 habitatges des de fa quatre dècades els ha deixat fora. A partir d’aquí s’ha creat el col·lectiu Joanic és Gràcia, que ja compta amb perfil a les xarxes socials i que s’està organitzant a marxes forçades. “Tot ha estat molt ràpid i els veïns no entenen per què han quedat exclosos. El mínim que es reclama és que hi hagi una reunió que comenci per donar explicacions. I després, que se’ns inclogui al pla”, resol Montse Estévez.

Altres entitats del barri com l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, Gràcia cap a on vas o el Sindicat d’Habitatge de Gràcia també han reclamat canvis en alguns moviments previstos, com més metres de parc obert a les Casetes d’Encarnació o dedicar a habitatge protegit una part d’edificis ja existents. També des d’altres barris del districte s’ha lamentat que el pla —que ajuda a preservar el patrimoni arquitectònic— se centri únicament en la Vila de Gràcia.

ERC, de soci preferent a opositor contundent

Per acabar-ho d’adobar, el principal partit a l’oposició i soci preferent del govern Colau durant la primera part de mandat, Esquerra Republicana, s’ha sumat de ple a la brega urbanística. D’una banda, denuncia que el pla per fer pisos protegits és una “mentida”. A més, planteja greuges com l’exclusió de la zona de Joanic de la MPGM i assenyala forats en la proposta de protecció del patrimoni. Davant d’això, el grup municipal ha presentat diverses al·legacions, que se sumen a les tramitades pels veïns.

Per ERC, la promesa de sumar habitatges entre locals comercials reconvertits —que tampoc no veuen clars— i remuntes a finques existents genera massa obres. “Això dels 2.000 pisos és un condicional molt condicional. S’haurien de fer totes les remuntes, i això és molt complicat. Té un punt important de wishful thinking”, comenta el regidor adscrit a Gràcia i membre del grup municipal al districte també, Max Zañartu. “És una generació d’expectatives que l’experiència ens diu que no s’acaba complint”, afegeix, a més d’assenyalar que la redacció del projecte deixa dubtes tècnics.

Comentaris

    FRAN BCN 31/05/2021 10:52 am
    Tot el què toca la Colau, ho destrossa....quina obsessió amb el.concepte "habitatge protegit"
    Colau es Nuñez y Cagarro SA 31/05/2021 8:15 am
    Vallcarca totalment aturada, amb la Colau fent de minyona de Nuñez yCagarro i els seus okupes drogates. Colau no fa res per l'habitatge protegit, es un tap a les ordres de Nuñez y Colau sa
    Anònim 31/05/2021 2:00 am
    Han pensat la Comuna Pudenta i el PSC construir habitatge protegit a la Bonanova i Sant Gervasi ? En aquelles zones hi ha molts terrenys per expropiar de “burxessos converxents” que diria la Colau.
    Monica 30/05/2021 10:34 pm
    No em puc creure que el pla urbanistic consisteixi a construir mes en una ciutat que es probablement la mes densa d'Europa. Quina falta de seny en aquest ajuntament!

Nou comentari