L’Atles de la biodiversitat de Barcelona ofereix la possibilitat de descobrir quins animals i plantes viuen a cada carrer i barri de la ciutat. Es tracta d’una eina en línia que enguany suma les espècies monitoritzades, segons ha anunciat l’Ajuntament de Barcelona. Així, els barcelonins poden ubicar 441 espècies d’arbres, 1.191 de flora ornamental, 200 d’herbes urbanes, 9 d’orquídies, 113 de líquens i 28 comunitats vegetals, a més de 19 espècies de mamífers, 169 d’ocells, dels quals 83 nidifiquen a la ciutat, deu espècies de rèptils i 42 de papallones.
Quant a la fauna, el mapa mostra 19 espècies de mamífers, nou de les quals són ratpenats; 169 d’ocells, 83 de les quals fan niu a la ciutat; deu espècies de rèptils, tres d’amfibis, 42 de papallones diürnes, 16 de libèl·lules, 73 espècies de llimacs de mar, 48 d’aranyes, 61 d’escarabats, 27 de mosques, 32 de cargols, 23 d’abelles, vespes i formigues i nou de saltamartins.
Per buscar tota la flora i fauna més propera, cal entrar al mapa virtual i navegar per barris o bé introduir una adreça concreta. Diferents filtres permeten també buscar la implantació d’una espècie únicament: per exemple descobrir a quins 5 barris de Barcelona té presència documentada l’esquirol o descobrir qui pobla les 47 basses naturalitzades de Montjuïc.
El consistori ha destacat la creació de “nous hàbitats i la millora en la gestió” com a motius de l’augment d’espècies de fauna i flora detectades a la capital catalana. En aquest sentit, ha ressaltat la instal·lació de 387 estructures a la ciutat i les 321 intervencions en els últims quatre anys per facilitar la reproducció d’animals.
Un dels projectes més importants ha estat el que ha permès a la granota verda passar de 390 exemplars a un miler entre el 2007 i l’any passat, segons dades de l’Ajuntament. L’espai on viu la granota verda és els jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, al Poble-sec (Sants-Montjuïc). Les papallones també han augmentat en nombre d’exemplars, passant de 407 a 828 en un any. El confinament, segons el consistori, ha ajudat al creixement de la fauna i flora de Barcelona, tot i que l’Ajuntament defensa que és la “millor gestió del verd” la causa principal de les millores.
