Sarrià-Sant Gervasi és el districte que lidera el rànquing de joves que parlen català de manera habitual, amb un 44,9% però allà el castellà s’imposa amb un 50,4%. Li trepitja els talons en segon lloc Gràcia, on el 43,5% té el català com a idioma més freqüent davant del 52,8% que s’expressa normalment en castellà. El tercer graó del podi recau en Les Corts, on un 39,7% dels joves utilitza sovint la llengua catalana i després ja vindria Horta-Guinardó amb un 36,6% i l’Eixample, amb un 35,9%.
La salut del català entre els joves barcelonins és especialment delicada a Nou Barris, on l’ús habitual es redueix fins al 5,1% davant del 86,1 que empra normalment el castellà. A Ciutat Vella el percentatge d’ús habitual de la llengua catalana és del 15,9%; a Sants-Montjuïc d’un 22,6%; a Sant Martí d’un 23,2% mentre que a Sant Andreu la xifra es queda en un 23,6%.
L’Ajuntament engega un pla de xoc per revertir la situació
Com a conseqüència, l’Ajuntament està enllestint una sèrie d’iniciatives per potenciar l’ús habitual del català entre els barcelonins, amb especial èmfasi als joves. Les accions suposaran l’aportació de la capital catalana al Pacte Nacional per la Llengua en el marc de la col·laboració amb la Generalitat a través d’una mesura de govern de foment de la llengua.
El projecte neix arran d’una enquesta d’usos lingüístics de la població de 2018, reforçada per una altra mostra a la joventut de 2021 que arriben a les següents conclusions: reducció del percentatge de parlants inicials de català -sobretot a Barcelona- derivada d’un canvi en la composició demolingüística de Catalunya, un segment considerable de la població monolingüe en castellà -un 26% no utilitza mai el català mentre que un 27% l’usa poc-, la tendència a deixar d’emprar el català en situacions bilingües i un ús minoritari de la llengua entre els joves barcelonins.
Al mateix temps, ambdues enquestes mostren un afebliment del català com a element de cohesió social i vehicle de pertinença a la comunitat que se suma a un procés de desconnexió emocional.
Un grup de treball específic hi treballarà juntament amb responsables municipals
Les mesures inclouen cursos específics per a les empreses instal·lades a la ciutat, augment de la projecció de cinema en català, cursos per al patronal mèdic procedent de l’estranger, suport als comerços per l’ús del català o accions amb ‘influencers’ als centres educatius de secundària. El programa està conduït per un grup d’experts en diferents àmbits socials format per Eduard Voltas, Custodia Moreno, Jordi Font, Rudolf Ortega, Enric Gomà, Teresa Cabré i Míriam Hatibi, que estan treballant amb responsables municipals i altres institucions per presentar el conjunt d’actuacions.
1 
