L’advocat Quim Gonter ha presentat una queixa formal contra el gag on es feia befa escarni als drets lingüístics dels catalanoparlants. El lletrat considera que l’obra que es va interpretar durant la presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona del 2024 contenia “missatges discriminatoris contra una part de la ciutadania, en concret, aquella que empara la llengua catalana” i demana que s’investigui els fets denunciats amb la fi que es “declari l’existència del greuge exposat”. En declaracions al TOT Barcelona, Gonter ha admès que “ni el Síndic de Greuges, ni el de Barcelona ni els de Catalunya, tenen competències executives reals”, però considera que “qualsevol discriminació que pateixin els catalanoparlants ha de ser documentada”.
“Malgrat que no tinguin efectes vinculants, aquests organismes “emeten uns informes que tenen un valor moral i polític que, d’alguna manera, permeten posar pressió a les institucions”, conclou. Gonter creu que l’estratègia i el posicionament que ha de tenir la gent que està lingüísticament conscienciada és la d'”estar amatents i ser extremadament exigents pel respecte dels nostres drets” perquè si no s’aturen aquests menyspreus, segons adverteix, “cada vegada creixen més i és important intervenir quan passen situacions com aquesta”.
En la queixa interposada, l’advocat exposa que observa diverses “conductes de caire estigmatitzador i estereotípic contra els parlants de la llengua catalana” i les detalla una a una. En concret, són sís: “es vinculen els parlants de la llengua catalana amb negar el dret a l’atenció sanitària”, “s’associen els parlants de la llengua catalana amb la negació de l’exercici de drets fonamentals”, “es vinculen els parlants de la llengua catalana a la negació del dret al treball o a la integració sociolaboral”, “s’associen els parlants de la llengua catalana amb conductes xenòfobes i racistes”, es ridiculitza l’aprenentatge del català per part de persones nouvingudes i “es genera una falsa dicotomia per la qual l’ús del català implica la negació d’altres drets (salut, feina, etc)”.
Nega que siguin manifestacions humorístiques
Quim Gonter també exposa que les estigmatitzacions i els estereotips contra els col·lectius són “formes de discriminació simbòlica que afecten negativament la percepció i el tracte cap a determinats grups socials, culturals o lingüístics”, i assenyala que aquestes pràctiques tenen conseqüències socials, psicològiques i polítiques greus perquè “contribueixen a reforçar desigualtats i a limitar els drets i les llibertats de les persones afectades”. Així mateix, evidencia que les manifestacions de les autores de l’acte “no són de caire humorístic, sinó expressions explícites i plenament clares”. “No podem circumscriure les manifestacions d’aquestes persones a l’àmbit exclusiu de l’humor”, conclou.
Arran d'aquests lamentables manifestacions contra la ciutadania catalanoparlant, acabo de presentar una queixa a la @sindicaturabcn. Us ho comparteixo: https://t.co/D5GP1lASSa pic.twitter.com/XdGLkubgyW
— Quim Gonter (@q_u_i_m_) July 10, 2025
Considera “insuficient” la resposta de l’Ajuntament
D’altra banda, troba “sorprenent” que aquests fets s’hagin produït a l’acte de presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions 2024, un document que acredita que l’any 2024 hi va haver 192 casos de discriminacions lingüístiques a catalanoparlants. “La ciutadania entenem que, de la mateixa manera que no tindria cabuda una actuació artística que estigmatitzés aquests altres col·lectius esmentats -LGTBI, capacitisme o edatisme– tampoc la té l’actuació exposada contra els ciutadans parlants de llengua catalana”, remarca, i recorda que l’Ajuntament s’ha desmarcat de les manifestacions de les persones autores de l’actuació, arran d’una queixa presentada per la Plataforma per la Llengua.
Amb tot, considera que la resposta del consistori, governat pels socialistes, és “insuficient i, per tant, no enerva la necessitat de que aquesta Sindicatura declari l’existència del greuge denunciat”. Finalment, l’advocat recorda les funcions del Síndic de Greuges i deixa clar que la queixa es dirigeix “contra la Regidoria de Drets Socials, o qualsevol altre organisme de l’Ajuntament de Barcelona que escaigui fruit de la investigació que es porti a terme, sota la responsabilitat del qual s’han fet aquestes manifestacions discriminatòries”.