Si mai volteu pel passeig marítim de Barcelona o aneu a la platja del Bogatell, potser haureu vist una escultura de formigó al principi de l’espigó, una mena d’escultura amb dos braços digna d’algun artista postmodern, una obra d’aquelles que costa d’entendre. Res més lluny de la realitat. La inscripció que hi ha en el formigó de l’obra ens dona una pista: Temps Vertader i hora bona.
Una pista: si no sabeu quina hora és, no cal mirar el mòbil ni el rellotge de polsera o de butxaca, si és que algú encara en duu. Aquesta figura de ciment i acer ens pot ajudar a situar-nos i saber quina hora és. Però a més de l’hora ens indicarà el dia, el mes i fins i tot el signe zodiacal. I tot d’una manera molt especial. Sempre que brilli el sol, és clar.
Un rellotge bifilar
Es tracta ni més ni menys que d’un rellotge bifilar de dimensions considerables. El rellotge bifilar és un rellotge de sol horitzontal que es caracteritza per mesurar el temps amb la intersecció de l’ombra de dos catenàries creuades i suportades a diferent cota. El rellotge va ser inventat i dissenyat per l’historiador i matemàtic alemany Hugo Michnik el 1922. La novetat de l’invent fou que no necessita cap gnòmon -una columna o una tija, com els rellotges solars més habituals- per indicar l’hora.
El primer disseny que realitza Michnik empra dues barres (o fils tibants) creuades ortogonalment, segons les direccions Nord-Sud i Est-Oest i empra mètodes de geometria analítica per obtenir les equacions de la cruïlla d’ombres i l’escala horària que es representa a terra.
Per interpretar l’hora en aquest rellotge ens hem de fixar en les línies on cau l’ombra i on estan marcades cada quart d’hora. Longitudinalment, es llegeixen les hores i transversalment la data. Amb l’encreuament de les ombres de les dues barres -en aquest cas d’acer- es podrà veure l’hora i també el dia i el mes zodiacal.
Es basa en el dia solar vertader, per això la inscripció, és a dir, el que transcorre entre l’interval de dos retorns successius del sol a un meridià local. El temps vertader és el que es mesura sempre mitjançant els rellotges de sol, perquè ja sabem que el que tenim al canell o al mòbil està avançat o endarrerit per la convenció d’endarrerir o avançar l’hora en l’estiu o l’hivern i, a més, perquè Franco va posicionar-nos amb el meridià de Berlín per anar amb l’hora amb els Nazis, en comptes de quedar-nos al de Londres.
Rellotges de sol als Països Catalans
El de la platja del Bogatell va ser instal·lat l’any 1993 i va ser dissenyat per Rafael Soler Gayà. Té una amplada de 6,8 m de diàmetre i les plaques d’acer inoxidable es troben a un i dos metres d’alçada. El Ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi ambient, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona van patrocinar el rellotge.
El dissenyador d’aquest rellotge és membre de la Societat Catalana de Gnomònica, que des de la seva fundació el 1988, ha intentat donar a conèixer el gran patrimoni de rellotges de sol que tenim als Països Catalans. Per dur a terme aquest objectiu, va iniciar en aquella data un registre dels rellotges de sol que es poden trobar en aquests territoris, tant els més antics com els més moderns i sofisticats.
Gràcies al treball de camp dels seus socis i col·laboradors actualment la seva base de dades consta de més de 7.300 entrades.
3 
